Em vaig apartar de la filosofia, es lamentava Cioran en el moment en què es va fer impossible descobrir a Kant cap debilitat humana, cap accent de veritable tristesa; ni a Kant ni a cap dels altres filòsofs. Davant la música, la mística i la poesia, l'activitat filosòfica prové d'una saba disminuïda i d'una profunditat sospitosa, que no tenen més prestigi que per als tímids i els tebis. D'altra banda, la filosofia –inquietud impersonal, refugi al costat d'idees anèmiques– és el recurs dels qui esquiven l'exuberància corruptora de la vida. Gairebé més o menys tots els filòsofs han acabat bé: és l'argument suprem contra la filosofia. La fi del mateix Sòcrates no té res de tràgic: és un malentès, la fi d'un pedagog, i si Nietzsche es va enfonsar va ser com a poeta i visionari; va expedir els seus èxtasis i no els seus raonaments. 
No anava desencaminat Cioran, vegeu sinó que deia Byung-Chul Han no fa gaire temps: Cada època ha tingut les seves malalties. Segons el filòsof, en el passat es devien als bacteris o virus, però al segle XXI, les malalties són neuronals: depressió, trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, trastorn límit de la personalitat o la síndrome de desgast ocupacional. El motiu d'aquestes malalties es deu a l'excés de positivitat, és a dir, la llibertat de poder fer allò que hom vulgui. La desaparició del viral implica la desaparició de l'otretat; allò que ataca l'home no ve de l'exterior, sinó del seu interior.

A la societat del cansament, Byung-Chul Han desenvolupa de manera senzilla la idea de la violència de la positivitat, que es tradueix en violència neuronal, una violència saturativa i exhaustiva, i com a conseqüència d'aquesta, en la modernitat tardana, l'home pateix un sobreescalfament del jo. Suposo que Byung-Chul Han, si pogués, esborraria dels seus llibres una part del seu discurs sobre la desaparició del viral. Aquí tenim la prova que la pandèmia ha agafat tothom amb el pas canviat, filòsofs inclosos.

La forta expansió dels contagis de còvid a Catalunya ja es deixa notar als ambulatoris i als hospitals, expliquen a la vanguardia. Segons les dades dels investigadors de BIOCOM-UPC, als centres d'atenció primària (CAP) el nombre casos creix a un ritme del 30% setmanal, i ja passen de 1.500 els ingressos hospitalaris. Però la gent ja ha donat la pandèmia per superada. Quanta raó tenia Bartolomé Soler: els morts no es compten, i de passada atès que la majoria són gent gran: pensió que m'estalvio, ha de pensar el renascut. Ja no et pots refiar ni dels filosofs ni dels polítics.