El PP "deplora els greus successos" ocorreguts a la tanca de Melilla, amb la mort d'un nombre indeterminat de persones, 21 reconeguts pel Marroc, i per això li exigeix ​​que "es retracti" de les seves declaracions en què va assegurar que el govern marroquina havia resolt bé l'assalt a la tanca. El PP no és d'aquesta opinió, i creu que "la personalitat camaleònica de Sánchez" fa que ara adopti aquesta postura, simplement per acontentar el Marroc.

La memòria del Pp és fràgil, molt fràgil, ja que no recorden els fets d''el Tarajal', ni de les 1828 persones que se sàpiga van morir ofegades a la Mediterrània l'any passat. El 2014, almenys 14 persones van morir a pocs metres d'arribar a la platja del Tarajal, la riba espanyola més propera a la frontera entre el Marroc i Ceuta. Sabem molt del que va passar aquell matí, gràcies a diversos vídeos de la Guàrdia Civil i al testimoni d'alguns dels supervivents d'aquell intent d'entrar a Espanya. Però ara com ara la del Tarajal és una història de números, en què no es coneixen els noms dels seus protagonistes.

Se sap, per exemple, que al voltant de 200 van ser les persones que van intentar entrar a Espanya aquell dia a l'alba. D'aquestes, unes 90 van assolir les aigües que banyen la zona fronterera. La causa de les 14 morts confirmades va ser per ofegament i 23 persones van ser tornades al Marroc després de ser interceptats per agents espanyols.

L'escena és el millor exemple de les actuals directrius del govern espanyol: que no hi entrin. A qualsevol preu. Després que el ministre de l'Interior ho negués, categòricament i repetides vegades, el secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez va reconèixer en la seva comparència al Congrés que es va disparar "material antiavalots" per aturar els immigrants. També en aquesta ocasió coneixem millor els números que els noms. Agents de la Guàrdia Civil van llançar un total de 145 pilotes de goma i van fer servir 5 pots de fum. Tot i això, segueix sense saber-se qui va donar l'ordre de disparar cap a un grup de 90 persones que s'amuntegaven a l'aigua, assetjades a més per una patrullera marroquina.

El segon de Fernández Díaz va destacar que cap dels immigrants que van arribar a la riba va presentar ferides i que només se'ls va disparar mentre estaven en aigües marroquines. Però per què no es va rescatar les persones que s'ofegaven? El ministeri de l'Interior va al·legar que no podien entrar en aigües estrangeres. La línia fronterera no va permetre passar els possibles rescatadors, però sí a les pilotes de goma. Quinze persones van pagar amb la vida aquesta diferència de criteri. L'escena és el millor exemple de les actuals directrius del govern espanyol: que no hi entrin. A qualsevol preu.

D'aquests fets del Tarajal, tant la guàrdia civil com el Ministre d'interior, un tal Fernandez Díaz, o el president del Govern, el desconegut M.Rajoy, en van sortir impunes. Em pregunto com poden tenir la poca vergonya els senyors del Pp de demanar explicacions al Govern Sánchez, quan ells no les van donar en assassinar per acció o omissió d'ajuda i a sang freda 14 migrants per part de les seves forces de l'ordre. Això no és obstacle per manifestar la repulsa a les injustificables declaracions del President del Govern sobre els fets esdevinguts. Pactar amb el Govern del Marroc té un preu; un preu i nul·la decència política. Té raó Manuel Adlert quan diu que són gentola, els uns i els altres. Clar que més que gentola o gentussa, el que són és miserables.