L’embolic amb la bugada és l’exemple perfecte de com l’esquerra no sempre recorda el que és bàsic: la manera en què viuen les persones i quines mesures prendre per millorar les seves vides.

L’ajuntament de Nàpols ha fet marxa enrere, no sancionarà per estendre la bugada a les finestres i balcons que donen a la via pública. La reacció popular va ser tan contundent que l’alcalde es va afanyar a retirar una mesura inclosa en un nou pla de decòrum urbà. Els llençols, vestits, calces i calçotets continuaran eixugant-se per sobre de les testes dels transeünts. ¿I on hauria de ser? La resposta fàcil és a l’assecadora, per descomptat. En plena recessió, ¿l’ajuntament pagaria l’electrodomèstic als veïns? ¿I la factura energètica? ¿I el dany mediambiental? Això per no entrar en el debat sobre ètica i estètica. Gaetano Manfredi va arribar a l’alcaldia de Nàpols el 2021 com a independent d’una coalició de centreesquerra. Va ser rector d’universitat i ministre d’Universitats i Investigació. L’embolic amb la bugada és l’exemple perfecte de com l’esquerra no sempre recorda el que és bàsic: la manera en què viuen les persones que està en la seva essència defensar i quines mesures prendre per millorar les seves vides. Que la proposta fos a favor del decòrum millora la metàfora. ¡Aquesta volença pel sermó, per ocultar rere els murs el que no agrada veure als carrers i enredar-se en polèmiques que només desgasten!  - Emma Riverola - elperiodico.cat

De fet, la roba estesa als balcons de Nàpols hauria de ser declarada patrimoni de la humanitat, com ho hauria de ser el trànsit d'una ciutat que posa a prova la nostra destresa com a vianants. Creuar un carrer és una tasca de superherois. I si es tracta d'una avinguda, serà millor que t'encomanis a San Genaro, patró de la ciutat. La raó és una: no es respecta cap regla de trànsit. No es coneix el significat de conceptes com: encreuament de vianants, prioritat de pas, semàfor vermell, cedeixi el pas, etc. etc.

El trànsit és endimoniat, caòtic i un malson si t'has ficat en el problema de llogar un cotxe i sortir de turista. Tots, transeünts i conductors, tenen regles no escrites que es poden resumir en una: la llei del més agosarat. Els conductors de moto són una marea incontenible. D'un, de dos o de tres en una mateixa moto. Parlant per telèfon, apurats o discutint entre si. Tots, tots... sense casc.