Jerusalem és el cor del conflicte de l’Orient Mitjà des del temps de les croades fins avui. L’ocupació de l'imponent edifici d'arquitectura otomana de l'hotel Petra, cap a la porta de Jafa, per on va penetrar vencedor el 1917 el general Allenby en derrotar l'exèrcit del sultà d'Istanbul per un grup d'exaltats jueus radicals, aviva el tema de la judaïtzació israeliana dels barris cristià i musulmà de la ciutat. Un dels motius que va provocar la segona intifada del 2000 va ser la irrupció del general Sharon a l’ esplanada de les Mesquites i també l’adquisició de diversos habitatges a prop de la bigarrada porta de Damasc. Bona part del barri cristià –l’altre, anomenat armeni, és feu del seu patriarcat, perquè va ser el rei d’Armènia el primer que va convertir-se al cristianisme– és propietat de l’històric patriarcat grec ortodox, i en moltes dovelles de les seves cases hi ha gravades les lletres de la poderosa institució religiosa.

Des de fa dues dècades hi ha un enrevessat litigi pendent entre els colons d'Atenet Lohanin, de l’Estat d’Israel, i el patriarcat entorn de les adquisicions de diversos immobles, entre els quals, aquest hotel a la cantonada del carreret del patriarcat llatí, on hi ha el petit hotel Gloria, on solia allotjar-me. Amb Saliba, el seu treballador, la dona del qual em rentava la roba, vaig poder entrar en algunes llars humils del barri que s’ha anat despoblant de cristians aquestes dècades d’ocupació i annexió del sector àrab, que abans del 1967 havia estat sotmès al rei Abdal·lah de Jordània, assassinat per un palestí el 1951. És un petit recinte on hi ha, a més, el patriarcat grec catòlic i altres establiments cristians. El patriarca Teòfil III tem que si els colons no són expulsats, el Petra es converteixi en un altre centre de judaïtzació de la capital.

Poc temps després de la guerra àrab-israeliana del 1967 vaig pernoctar en aquest hotel, en ple toc de queda. Llavors es tancaven les portes de la ciutat, com la de Jafa, els carrers eren buits i només hi circulaven patrulles de soldats israelians. Però el sàbat una multitud d’israelians, grups dels quibuts, descobrien els barris acabats de conquerir.

Una instal·lació amb 4.500 sabates organitzada per l'ONG Avaaz en el centre del barri europeu de Brussel·les ha denunciat la situació a Gaza. EFE

A l’hotel hi vaig conèixer un àrab cristià que parlava perfectament en castellà i es deia el senyor Julián. Era un home ben vestit amb un bastó amb empunyadura de plata, fumava en pipa i havia estat durant molts anys un guia molt prestigiós. Havia acompanyat caps d’Estat, reis com Alfons XIII després de la seva abdicació. Em va acompanyar al Sant Sepulcre, a l’ esplanada de les Mesquites. Va ser el primer que em va dir “Jo soc palestí. He patit moltes guerres –mirant les parets buides de l’hotel–, tantes guerres.  Palestina sempre serà una terra condemnada! Caldrà tornar a començar, comprar altres mobles, catifes, altres llums per a l’hotel”. Aquella nit de l’estiu del 1967 vaig ser l’únic client del Petra. Pel carrer tenebrós, una patrulla de soldats entonaven la cançó de moda d’aquell estiu Jerusalaim, Jerusalaim . Quan vaig baixar al vestíbul vaig veure que a la porta de Jafa hi havien redoblat els piquets israelians de vigilància. El Petra és un dels edificis civils més excepcionals del Jerusalem cristià. - Tomás Alcoverro.