DE TROBALLES DE FÒSSILS

Parlava en l'escrit anterior d'Eudald Carbonell. L'equip de recerca de les excavacions a la Serra d'Atapuerca (Burgos) que ell comanda, ha trobat el fòssil de la cara d'un homínid que va viure fa 1,4 milions d'anys i és el més antic d'Europa. Aquesta nova troballa és una sorpresa, ja que no hi havia evidències de presència humana en aquesta zona durant aquella època i la veritat és que ens pot dir molt sobre l'evolució de l'ésser humà. Aquesta notícia ningú no dubta que la informació sigui certa, hi ha maneres d'esbrinar-ho i comprovar-ho. Però no sempre ha estat així, el 1912 a Anglaterra es va fer un descobriment que va revolucionar l'arqueologia d'aquells temps: L'home de Piltdown', però, sempre hi ha un però, el 1953 es va descobrir que es tractava d'un frau. Tot era fals; aquesta és la història...

Les fake news, les falses troballes científiques, o, fins i tot, les futbolístiques, no són noves. Podriem començar per la Biblia - per exemple- .En resumides comptes que no hi ha res de nou sota el sol, i avui del que vull parlar és d'un dels fraus més llargs i grans de l'història de l'arqueología: L'home de Piltdown. Segur que els qui teniu una certa edat en sabreu del cas atès s'en va parlar i molt a mitjans dels cinquanta, però els més joves es possible no el coneixeu. Penseu que en el cas e l'home de Piltdown, no hi havia els mitjans per certificar l'antiguitat dels fòsils, ni Internet per verificar-los i descobrir l'engany. Aquí en teniu un tast:

"L'home de Piltdown és el nom popular de les restes de crani i mandíbula trobades el 1912 a una gravera de la localitat de Piltdown (Sussex est). El 1953 es va determinar que eren un frau producte d'afegir una mandíbula inferior d'orangutà a un crani humà recent. De tota manera en no encaixar dins dels trets d'evolució humana va marginar aquesta troballa en el món científic. L'anàlisi de flúor fet el 1949 no va ser concloent i va ser l'estudi de l'abrasió dental intencionada el que va donar la clau del fet de ser un muntatge per obra humana. Les principals raons per no haver descobert abans el frau eren el prestigi dels descobridors o dels que en donaven suport (entre ells Teilhard de Chardin), la manca de tècniques analítiques suficients i la consideració de baula perduda de l'espècimen. Sembla que per raons nacionalistes angleses el falsificador va pensar que calia trobar un espècimen fòssil "britànic" ja que fins aquell moment se n'havien trobat de "francesos" (cromanyó) i "alemanys" (neanderthal) i d'altres països. Les circumstàncies en què Charles Dawson va trobar aquestes restes mai van quedar clares i actualment se'l considera el principal sospitós entre una llarga llista de candidats. El nom científic adjudicat a l'home de Piltdown va ser Eoanthropus dawsoni. I aquest cas de l'Home de Piltdown m'ha fet pensar en una altra noticia que vaig penjar fa temps a Collonades treta de la Vanguardia en la que es demostra que la teoria que circulava (hom diria fa temps) que Eiffel volia edificar la seva torre a Barcelona amb motiu de l’exposició de l'any 29, no és certa, que no és més que una llegenda urbana però que ha acabant arrelant com a certa en el conscient col·lectiu de molta gent a casa nostra a base de repetir goebbelianament la noticia, fins que algú va decidir investigar l'assumpte (va fer de periodista!) i va descobrir que no era certa l’historia que molta gent havia donat com a bona. Mireu si és fàcil, no a meitat dels cinquantes del segle passat sinó a dia d'avui espargir una noticia falsa o inventada que acabi quallant en l'imaginari col·lectiu. Recordo d’en Quim Monzó d’haver-se inventat un fals escriptor txec o sense anar gaire lluny, els que us passeu de tant en tant per Anoharra veureu que alguns del poemes estan atribuïts a Karl Heinz Wolfovitz, que és un poeta inexistent, simplement ho faig per diferenciar els poemes nous dels vells, però si me n’anés a la Wikipedia i amb un foto qualsevol antiga m’inventava una falsa biografia del inèdit poeta, ja tindríem la falsedat organitzada i més d’una s’ho creuria. Ja ho veieu, res és el que sembla i res sembla el que és.

.

 . 

..

.

.

.

.

. 

.