La inacció contra el canvi climàtic demostra que “ens creiem molt sapiens però som una espècie imbècil” - Eudald Carbonell.

- L'arqueòleg Eudald Carbonell va avisar fa 25 anys que la combinació de progrés tecnològic i cervell de primat portaria la humanitat a una era de patiment i destrucció. L'única manera d'evitar-ho, va dir, era que els humans desenvolupem una consciència col·lectiva d'espècie i actuem de manera racional pel bé comú abans que arribi el cataclisme. Eren temps de bonança, el van prendre per malastruc. Els successos dels darrers anys, amb un control creixent dels ciutadans mitjançant la tecnologia, la incapacitat d'actuar de manera col·lectiva contra el canvi climàtic i el triomf dels egoismes locals sobre la solidaritat global, semblen estar-li donant la raó. La Vanguardia ha proposat a Carbonell que actualitzi les reflexions a la llum d'esdeveniments recents.

Quines lliçons ha extret de la pandèmia?

- Al principi de la pandèmia em vaig preguntar si es podia convertir en un factor de cohesió humana. Si podia ajudar a fomentar la solidaritat i millorar les relacions entre persones. Vaig arribar a la conclusió que, en lloc de millorar les coses, a llarg termini les empitjoraria.

Per què?

- Perquè el factor de cohesió social al principi de la pandèmia era la por. No es canvia una herència de milions d'anys d'evolució en pocs mesos. Un cop passada la reacció inicial de solidaritat, hi hauria un efecte pèndol en sentit contrari. La pandèmia no ha augmentat la nostra consciència col·lectiva, és una obvietat. És preocupant perquè, sense consciència col·lectiva, col·lapsarem com a espècie.

Intel·ligència artificial: l'il·lusiona o el preocupa?

- M'interessa. La tecnologia és allò que ens ha humanitzat i ens ha socialitzat, allò que ens ha convertit en allò que som, des del paleolític fins avui dia. És un factor adaptatiu que ha augmentat la complexitat de les societats humanes. La intel·ligència artificial és un pas més en aquesta direcció. Però cal veure en què es concreta. Si és un avenç cap a una complexitat social més gran que ens humanitza més o si és un element disruptor que acosta la societat al col·lapse.

Com interpreta la nostra incapacitat de frenar de manera efectiva el canvi climàtic?

- Em diu que ens creiem molt sapiens però som una espècie imbècil. Els imbècils han estat seleccionats per levolució humana. La selecció natural els elimina. La selecció cultural els protegeix. No ho critico, ho constato.

Us queda alguna esperança que aprenguem a actuar de manera solidària amb consciència col·lectiva d'espècie?

- La solidaritat i l'altruisme són inherents a la humanitat. Som una espècie cooperativa perquè, altrament, les nostres cries no sobreviurien i les nostres societats no funcionarien.

Però la pandèmia ha demostrat que quan altruisme i egoisme entren en conflicte triomfa l'egoisme.

- És cert, ningú no assegura que el nostre sistema pugui subsistir. Fixeu-vos si no en el que està passant amb la globalització.

La globalització?

- És insostenible perquè no resol els problemes que genera. No hi podrà subsistir. Ens convindria frenar el progrés tecnològic en comptes d'accelerar-lo, però no ho farem.

No és un exemple de la tendència de l'evolució humana cap a una complexitat més gran?

- Tonteries. Des del punt de vista evolutiu, la globalització és l‟error més gran de la història humana perquè tendeix a uniformitzar el sistema en lloc de mantenir la diversitat. En cas de crisi, com que no hi ha diversitat, no hi ha alternatives, cosa que porta al col·lapse del sistema. Aquest és el punt en què estem ara. En comptes de pensar en termes de globalització i uniformització, hauríem de pensar en planetització i diversificació.

Planetització?

- Consciència planetària d'espècie. El sistema humà i el sistema Terra no estem separats. Som un mateix sistema. No hi pot haver sistema humà sense sistema natural.

Un enemic extern podria unir la humanitat? ¿Ens convindria una invasió alienígena o l'amenaça d'un meteorit?

- És clar que un enemic extern uniria la humanitat. Però no seria per solidaritat sinó per por. De nou per egoisme. I segurament de manera transitòria. No crec que ens fes millors.

Si la combinació de progrés tecnològic i cervell de primat ens ha de portar a la desgràcia, hauríem d'intentar frenar el progrés tecnològic en comptes d'accelerar-lo?

- Sí, però no ho farem. No forma part de les aptituds que ha desenvolupat la humanitat. Al contrari, desenvolupar tecnologia és allò que l'evolució ens ha preparat per fer. Ningú no té una inclinació natural a deixar d'inventar.

No es podria aconseguir amb una regulació internacional, per exemple en intel·ligència artificial o edició genètica?

- Sí, però per això caldria la voluntat social de fer-ho. En lloc d'impedir el progrés tecnològic, que és irreversible, ens hauríem de preocupar que es fes mantenint la diversitat i l'equilibri ecosocial. Diversificació i planetització, com li deia.

Veu la humanitat avançant cap a una major acceptació de la diversitat?

- Malauradament no. A principis del segle XIX només una minoria de la població sabia llegir i escriure. A principis del segle XXI només una minoria és analfabeta. Hem socialitzat el coneixement. Però això ha servit per augmentar la nostra consciència d'espècie? Molt poc. O en tot cas no prou, perquè és un procés gradual. El meu temor més gran és que, si no desenvolupem una consciència col·lectiva, col·lapsarem com a espècie.

La Xina és el futur que ens espera, amb un ús creixent de la tecnologia per controlar els ciutadans?

- La Xina és un dels models possibles, és clar. Un control que pot ser acceptat pels ciutadans per por i per l'eficiència del Partit Comunista Xinès. Sense un Partit Comunista fort, aquest model no seria possible. Hi ha desenes de milions de persones organitzades a la Xina perquè funcioni.

Quan veu que el que va predir fa 25 anys s'està complint, se sent reivindicat?

- Reflexiono des d'una perspectiva evolutiva de la humanitat. No veig que anem cap a un futur més feliç, si més no a curt ni a mitjà termini. Res no m'agradaria més que estar equivocat.

 

“La globalización es el mayor error de la historia humana”

EUDALD CARBONELL, - JOSEP CORBELLA - lavanguardia.com