El científic i inventor britànic James Lovelock, autor de la hipòtesi Gaia i pioner de l'ecologisme, va morir dimarts, al 103 anys a la seva casa d'Abbotsbury, a Dorset (sud-oest d'Anglaterra). El climatòleg era especialment conegut per la hipòtesi Gaia, formulada el 1969 i que planteja que la Terra actua com un organisme que s'autoregula, el qual els humans fan malbé amb les seves activitats. També va contribuir a conscienciar sobre els riscos per al clima dels combustibles fòssils, la contaminació industrial i els gasos nocius a la capa d'ozó. Com a homenatge a aquest pioner de l'ecologisme, crec que val la pena llegir el text sencer, és molt aclaridor i enriquidor.
Durant anys la comunitat científica va estar convençuda que l’evolució del planeta i l’evolució de la vida no tenien una relació directa. S’afirmava que la vida s’havia adaptat a les condicions del planeta. El químic anglès James Lovelock va formular la hipòtesi Gaia, en què defensava tot el contrari: l’atmosfera, la temperatura i la concentració de sals als oceans s’havien fet adequades per permetre la supervivència de la vida.
Lovelock considera el planeta Terra un superorganisme amb vida pròpia, amb capacitat d’autoregular-se i de mantenir unes condicions adequades per a la vida utilitzant l’energia procedent del Sol per al seu automanteniment i la seva autoestructuració. Comparant la Terra amb un animal –que també és un superorganisme viu- Lovelock veu que tots dos tenen la capacitat d’autoregular les seves constants vitals dins uns límits quan les condicions exteriors són desfavorables.
Lovelock creu que la Terra ha augmentat la seva complexitat biològica perquè els mateixos éssers vius mantenen les condicions fisicoquímiques atmosfèriques i oceàniques adequades per a la vida. Mentre que un animal que es troba en unes condicions desfavorables per a la seva subsistència (com una temperatura massa elevada o massa baixa) s’autoregula utilitzant sistemes homeostàtics (per exemple en el cas d’un mamífer el manteniment constant de la temperatura corporal, el manteniment de les concentracions de glucosa i de diòxid de carboni a la sang dins d’uns límits, etc.), la Terra n’utilitza a escala planetària per tal d’adquirir l’estabilitat en tres aspectes fonamentals: estabilitat atmosfèrica, estabilitat tèrmica i estabilitat oceanogràfica.
Estabilitat atmosfèrica
L’atmosfera està composta per gasos molt reactius entre ells. Permanentment s’hi donen reaccions químiques que produeixen nous compostos. Però alhora també hi ha aportacions constants dels reactius que permeten la continuïtat de la reacció inicial. Hi ha un permanent desequilibri. Les concentracions de diòxid de carboni i d’oxigen són, però, les adequades per a la vida.
La composició de l’atmosfera terrestre és molt peculiar i molt diferent de la dels altres planetes. Precisament és així perquè hi ha vida i no a l'inrevés –hi ha vida perquè l’atmosfera és així– com molta gent pensa.
Estabilitat tèrmica
Es constata que per més que el Sol hagi augmentat el seu nivell de radiacions, i per tant desprengui més calor, la temperatura de la Terra pràcticament no ha variat des que hi ha vida, malgrat èpoques d’intenses glaciacions.
La temperatura mitjana de la Terra és d’uns 13ºC aproximadament, contràriament al que seria d’esperar si tenim en compte que l’espai està prop del zero absolut (-273,15 ºC) i rebem radiacions solars d’una manera no continuada.
Una de les causes per la qual la calor queda atrapada dins l’atmosfera és l’albedo de la superfície terrestre. L’albedo és un factor que es mou en una escala del 0 a l’1. Ens indica la quantitat de llum que reflecteix la Terra. La mitjana de l’albedo terrestre és de 0,33%. L’altre factor d’autoregulació climàtica és l’efecte hivernacle dels gasos com el diòxid de carboni, el vapor d’aigua, el metà i els òxids de nitrogen entre altres. Aquests gasos acumulats a l’atmosfera, només deixen passar cap a l’exterior part de les radiacions infraroges que provenen de la Terra, mantenint-les dins de l’atmosfera.
Estabilitat oceanogràfica - Es pot comprovar fent l’anàlisi de l’aigua oceànica, que, tot i rebre constantment sals dissoltes del continent, no per això augmenta indefinidament la seva salinitat. Si els éssers vius no regulessin la salinitat de l’aigua, aquesta augmentaria indefinidament arribant a no permetre-hi la vida.
Per tal d’explicar l’estreta relació que la vida manté amb el medi on viu, Lovelock diu que Gaia inclou:
- - Organismes que creixen explotant qualsevol oportunitat ambiental possible.
- - Organismes que es regeixen per les lleis darwinistes de la selecció natural, i que són els que deixen més descendents supervivents.
- - Organismes que modifiquen el seu medi físic i químic (per exemple els organismes fotosintètics).
- - Factors que estableixen els límits de la vida (com poden ser la temperatura i d’altres).
La hipòtesi Gaia no té el suport de tota la comunitat científica. Malgrat això, James Lovelock va revolucionar la visió que es tenia de l’evolució del planeta i de la vida.
Lovelock creu que la Terra ha augmentat la seva complexitat biològica perquè els mateixos éssers vius mantenen les condicions fisicoquímiques atmosfèriques i oceàniques adequades per a la vida. Mentre que un animal que es troba en unes condicions desfavorables per a la seva subsistència (com una temperatura massa elevada o massa baixa) s’autoregula utilitzant sistemes homeostàtics (per exemple en el cas d’un mamífer el manteniment constant de la temperatura corporal, el manteniment de les concentracions de glucosa i de diòxid de carboni a la sang dins d’uns límits, etc.), la Terra n’utilitza a escala planetària per tal d’adquirir l’estabilitat en tres aspectes fonamentals: estabilitat atmosfèrica, estabilitat tèrmica i estabilitat oceanogràfica.
Estabilitat atmosfèrica
L’atmosfera està composta per gasos molt reactius entre ells. Permanentment s’hi donen reaccions químiques que produeixen nous compostos. Però alhora també hi ha aportacions constants dels reactius que permeten la continuïtat de la reacció inicial. Hi ha un permanent desequilibri. Les concentracions de diòxid de carboni i d’oxigen són, però, les adequades per a la vida.
La composició de l’atmosfera terrestre és molt peculiar i molt diferent de la dels altres planetes. Precisament és així perquè hi ha vida i no a l'inrevés –hi ha vida perquè l’atmosfera és així– com molta gent pensa.
Estabilitat tèrmica
Es constata que per més que el Sol hagi augmentat el seu nivell de radiacions, i per tant desprengui més calor, la temperatura de la Terra pràcticament no ha variat des que hi ha vida, malgrat èpoques d’intenses glaciacions.
La temperatura mitjana de la Terra és d’uns 13ºC aproximadament, contràriament al que seria d’esperar si tenim en compte que l’espai està prop del zero absolut (-273,15 ºC) i rebem radiacions solars d’una manera no continuada.
Una de les causes per la qual la calor queda atrapada dins l’atmosfera és l’albedo de la superfície terrestre. L’albedo és un factor que es mou en una escala del 0 a l’1. Ens indica la quantitat de llum que reflecteix la Terra. La mitjana de l’albedo terrestre és de 0,33%. L’altre factor d’autoregulació climàtica és l’efecte hivernacle dels gasos com el diòxid de carboni, el vapor d’aigua, el metà i els òxids de nitrogen entre altres. Aquests gasos acumulats a l’atmosfera, només deixen passar cap a l’exterior part de les radiacions infraroges que provenen de la Terra, mantenint-les dins de l’atmosfera.
Estabilitat oceanogràfica - Es pot comprovar fent l’anàlisi de l’aigua oceànica, que, tot i rebre constantment sals dissoltes del continent, no per això augmenta indefinidament la seva salinitat. Si els éssers vius no regulessin la salinitat de l’aigua, aquesta augmentaria indefinidament arribant a no permetre-hi la vida.
Per tal d’explicar l’estreta relació que la vida manté amb el medi on viu, Lovelock diu que Gaia inclou:
- - Organismes que creixen explotant qualsevol oportunitat ambiental possible.
- - Organismes que es regeixen per les lleis darwinistes de la selecció natural, i que són els que deixen més descendents supervivents.
- - Organismes que modifiquen el seu medi físic i químic (per exemple els organismes fotosintètics).
- - Factors que estableixen els límits de la vida (com poden ser la temperatura i d’altres).
La hipòtesi Gaia no té el suport de tota la comunitat científica. Malgrat això, James Lovelock va revolucionar la visió que es tenia de l’evolució del planeta i de la vida.
James Lovelock
Tags:
ACT 9
Aquesta teoria la trobo molt coherent, però em resulta difícil esbrinar si és realment aplicable a la vida terrestre. Hi han moltes teories cósmiques i quantiques en que noto que la meva ment es queda curta, ho reconec humilment. Ara, sempre soc partidari del materialisme, aquesta teoria comunment aceptada de penso, llavors existeixo, no la comparteixo, crec mes en existeixo (perquè tinc neurones materials) i per això penso. El dia que les meves neurones morin, morirà el meu pensament. Em preocupa la vida del planeta mentre estigui viu, el dia de la meva mort, per mi, serà la fi del món.
La fi del teu món, o no!
Evidentemente pienso, y si pienso es que estoy vivo. El día que deje de estarlo seguirán vivos mis nietos.
Me preocupa el planeta porque aunque esté muerto, mis nietos y los nietos de los demás seguiran vivos.
Salut
Pero els hi deixaràs una merda de planeta.
Seamos sensatos, para el planeta ( yo tampoco creo que sea una entidad ) no somos mas que una mosca del vinagre, que vive solo unas horas. La historia de la humanidad comparada con la historia geológica del planeta es una nimiedad, y a partir del momento en que desaparezca el ultimo ser humano, es cuestión de solo unos centenares de milenios de años en que toda huella humana desaparezca totalmente.
,,, es cuestión de solo unos centenares de milenios de años en que toda huella humana desaparezca totalmente... Seria un final digne per a una especie tan tóxica com la nostra. No deixar cap mena d'empremta, com si no haguessim existit.
Y no la dejaremos, que no te quepa la menor duda, aunque no lo veamos.
No he terminado de leerlo, porque tiene una cantidad de errores garrafales. Más o menos dice que la Tierra dispone de un sistema tampón de equilibrio automático, de tal manera que compensa un sistema con otro para contrarrestar el efecto, por muy bestias que seamos los humanos.
Los sistemas tampones, se dan en muchas reacciones químicas y bioquímicas(sistema del bicarbonato,para mantener el ph),pero estos llegados a un limite se rompen y se van a un extremo o al otro de la balanza, que es lo que pasará si no se ponen soluciones.
La Tierra, como sistema de equilibrio, tiene un limite, hay que procurar no romperlo. Los que tenemos una edad y hemos oído a nuestros abuelos las explicaciones que nos daban, sobre sus ríos, cultivos,mares,sabemos que ya hay cambios irreversibles. Cada vez que voy a Córdoba y veo el rio Gualdalquivir,al paso por la ciudad,ahora una charca,antes vivo con playa para bañarse en verano, me da mucha pena y sólo han pasado sesenta años.
James Lovelock és una persona longeva. Acaba de fer 101 anys. Difosa en plena era del new age, Gaia va ser convertida per alguns en una mena de filosofia espiritual. Ell mai no ho va pretendre. Les bases sobre les quals va construir la seva teoria eren plausibles, i els esdeveniments al planeta (la velocitat amb què avança la crisi climàtica) li han donat la raó. Ara afegeix un matís a aquesta narrativa. Si nosaltres no restablim l’equilibri de la Terra, la Terra farà la seva via. Encara que sigui per mitjà d’una generació de virus de què nosaltres ens hem convertit en banquet involuntari. - Ramón Aymerich - lavanguardia.cat
No lo sé, ahora tanto como errores garrafales, me parece muy fuerte. Igual en diez años el Guadalquivir deja de ser una charca. El Ripoll era un rio de mierda y ahora es una mierda de rio, pero con peces, patos, garzas reales e incluso nutrias. Pero ha sido obra del hombre no de la naturaleza, aunque cierto es que la degradación anterior era también cosa del hombre.
No hi ha mes que fixar-se en la forma en la que parlem i ens adonarem de com errem els conceptes.
Parlem de planeta viu o mort, quan en realitat volem dir habitable per a la nostra espècie o no habitable. Estava viu uns quants milers de milions d'anys abans que hi hagués un sol ésser humà i estarà viu quan dels éssers humans ja no quedi ni el record, milions d'anys després.
Diem "el nostre" planeta quan en realitat no és nostre, sinó que nosaltres som d'ell. I ens pot engegar a la merda en qualsevol moment
No ens agrada admetre la fragilitat que ens caracteritza com a especie, encara que no ens quedarà mes remei que fer-ho. Per collons, diria algú.
Continuem parlant de "ones" de calor, quan en realitat el que està passant no són ones, sinó unes noves característiques de l'estiu que per a les nostres latituds, serà així de fotut i des de finals d'Abril, fins a finals d'Octubre.
Els meteoròlegs televisius, ens tracten com a nens petits alimentant il·lusions que "baixaran les temperatures" quan en realitat baixen temporalment un grau o dos.
Seria millor que ens fessin entendre que això és el que hi ha i que ha arribat per a quedar-se.
A mi els que em fan gracia, o pena, són aquells que clamen: Salvem el planeta. Al planeta que la platja sigui a l'Escala o a Viladrau se li enfot,.