En un món sacsejat per uns xocs d'una intensitat brutal i inesperats, una paraula que ho pot canviar tot s'està posant cada cop més de moda: friendshoring. 

Un conjunt de canvis recents han portat alguns a qüestionar els avantatges d'una economia global: primer la guerra comercial dels EUA amb la Xina, després la covid i el seu impacte a la cadena de subministrament i, ara, una guerra a Ucraïna que pot remodelar el panorama geopolític. Mentre que alguns encara parlaven d'onshoring o reshoring –recuperar la producció per reduir els riscos de les cadenes de subministraments globals–, o de sancions –castigant econòmicament a països com Rússia– la secretària del Tresor Janet Yellen va encunyar la paraula friendshoring per referir-se a la limitació del comerç de subministraments clau només a països amics: “Aquells que comparteixen els mateixos valors i interessos estratègics”.

Friendshoring és una paraula que sona força bé per ser abraçada per diferents àmbits de l'espectre polític i de la societat. Si és així, podeu canviar significativament el món econòmic que coneixem, anteposant les consideracions geopolítiques a les d'eficiència i la producció local en la globalització. Fins i tot hi ha qui argumenta que fomenta els valors democràtics donant incentius als països a compartir valors per formar part del grup d'“amics”. La realitat, però, és que el que fa és contribuir a la divisió del món en blocs. L'Organització Mundial del Comerç ha avisat recentment que en un món dividit en blocs el PIB es reduiria un 5%, restringint la competència. Les cadenes de subministraments que avui coneixem han transformat la producció mundial permetent que les empreses produeixin on els sigui més barat, fent possible l'accés dels països més pobres a uns béns que abans no es podien permetre. El friendshoring, a més, pot perpetuar una situació que no hauria de ser sempre així. Com ja deia Alfredo Pastor en aquest diari fa uns dies, Rússia no serà sempre Putin i ¿qui ens diu que els EUA no tornaran a tenir un altre Trump? Identificar els amics internacionals no sempre és trivial i molt menys permanent.

En un entorn on el concepte de conflicte guanya terreny, no comerciar amb “l'enemic” pot semblar tenir sentit, però no podem oblidar que el comerç també ens ajuda a parlar els uns amb els altres ia forjar la pau i les relacions diplomàtiques. A més, molts dels reptes més importants del món actual són globals: salut pública, canvi climàtic, etcètera. Quan això és així, en comptes de parlar d'enemics hauríem de pensar en socis. A això s'hi afegeix l'impacte de la guerra de Rússia a Ucraïna sobre el preu dels aliments, que pot tenir unes conseqüències nefastes sobre la fam mundial i que el friendshoring podria agreujar. Tot i que en aquests moments sembla que la principal preocupació dels mercats està centrada en els perills d'una recessió, anar cap a un món més fragmentat tindria unes conseqüències estructurals molt pitjors per a l'economia. Els europeus ens ho hauríem de pensar diverses vegades abans d'entrar en un joc que pot perllongar aquesta situació de blocs. -  ‘Friendshoring’: el món que ve? - Núria Mas - lavanguardia.