.jpeg)
Joan Elíes Adell, és amic, a banda d'ex col·laborador de Laura Borrás. Joan Elíes Adell és també poeta i filòleg, i un bon poeta. Un poema seu té per títol premonitori: d'un error. I d'un error de correus ve tot l'assumpte que tant porta de de cap a Laura Borràs. Suposo que queda clar, oi?. Tot va començar a partir d'un error d'una funcionaria de Correus, no d'una persecució política de l'Estat Espanyol a Laura Borràs i l'entorn independentista.
La causa judicial que amenaça el futur polític de Laura Borràs es va originar per casualitat. En concret, per l'error d'una funcionària de Correus que va col·locar un sobre a la bústia que no tocava. Així consta al sumari judicial – de nou toms– a què ha tingut accés La Vanguardia. Va ser el novembre del 2017, quan una dona va anar a una oficina de Correus a Castellbell i Vilar a recollir la correspondència del seu apartat de correus quan va topar amb un sobre procedent d'Holanda que no esperava. Al seu interior hi havia vint bitllets de 50 euros. Al banc li van confirmar les seves sospites: els diners eren falsificats. La seva primera reacció va ser desfer-se d'aquell paper imprès. Va trencar tres bitllets però després va recapacitar i va anar a una comissaria dels Mossos. Els investigadors van interrogar la funcionària de Correus que va admetre l?error. El sobre que contenia els diners falsos s'havia d'haver col·locat a la bústia que quedava just al costat, un que dues vegades al mes solia rebre correspondència procedent d'Utrecht. L'apartat de correus estava a nom d'Isaías Herrero, informàtic, que va resultar ser amic de Laura Borràs i que s'encarregava de fer diverses tasques de manteniment de la web de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que aleshores presidia l'actual líder de Junts. En aquells temps Herrero adquiria bitllets falsificats i buscava la manera d'endossar-los a petits comerços. A més, els Mossos van interceptar un altre enviament, una carcassa d'un CD a l'interior del qual s'amagaven 100 pastilles de disseny. L'amic de Borràs havia convertit el seu habitatge de Vacarisses en un punt de distribució de moneda falsa, tràfic de drogues de disseny i cultiu de marihuana. Per aquella causa va ser condemnat a 5 anys de presó. En paral·lel, feia tasques per a la ILC i impartia amb l'actual presidenta del Parlament diversos postgraus i màsters de literatura a l'era digital de la Universitat de Barcelona.
Amb les sospites del tràfic de drogues i de moneda falsa, els Mossos van intervenir el telèfon d'Herrero i en la primera conversa el van sorprendre parlant amb un amic dels tripijocs que feia amb Borràs per facturar els seus treballs a la ILC. Allò va posar en alerta els investigadors que van estirar el fil i van trobar correus electrònics que suposadament posaven al descobert que entre el 2013 i el 2017 Borràs i Herrero es van concertar per fraccionar els contractes i no superar mai el llindar dels 18.000 euros per eludir la convocatòria d'un concurs públic. Allò va originar una altra causa que ha navegat durant cinc anys per diferents tribunals: un jutjat d'instrucció de Barcelona, el Suprem i ara el TSJC, que ha conclòs que la liquidació dels 18 contractes menors adjudicats a Herrero va comportar “un perjudici als cabals públics ja que les factures es feien amb criteris arbitraris”.
La causa està esperant que la Fiscalia presenti el seu escrit d'acusació contra la presidenta del Parlament pels delictes de malversació, prevaricació, frau i falsedat, pas previ al fet que s'obri judici oral. Serà llavors quan la Mesa del Parlament haurà de decidir si aplica l'article 24.5 del reglament que obliga a retirar els drets a un diputat quan se'l senti a la banqueta per corrupció. Tot va començar per un error d'una funcionaria de Correus que va col·locar un sobre dirigit a un amic de la presidenta del Parlament a la bústia que no tocava. Ja ho veus, tot ve d'un error; estùpida!.
.jpeg)
Vivim en un pais on tothom considera normal que dimita Borràs o que inhabilitin a Torra, al mateix temps que considerem normal que Cospedal, M. Rajoy o Fernandez Diaz facin vida normal i a cap fiscal se li passi pel cap investigar-los
AIXÓ ÉS CERT, pero Torra va delinquir, poc pero ho va fer, i Borràs també - presumptament - en ambdós casos, no és persecució política. sinó justicia. Altra cosa es que no s'investigui Cospedal i cia. Aixó sol passar quan perds la comtessa, i el procés va perdre, les consequencies són evidents.
Ya se ve. Nada que hacer. Y tu más....
MIra, amic Francesc, que a veces me cabreo contigo, pero no soy justo.
No lo soy.
No lo soy , coño¡. Y no lo soy porque si leo todo lo que insertas y tus respuestas, resulta que eres más ecuánime que yo. Eso te hace justo, al menos a mis ojos. Se, porque nos hemos hecho bastantes cafés juntos, que tu idea del independentismo acabó cuando viste que te/os estafaban moralmente.
Yo no di esa oportunidad, pero tampoco abrí puertas a otras y eso me empequeñece a tu lado.
Te agradezco que mantengas tu objetividad, objetividad a la que yo no llego.
Una abraçada i a la espera de que baje a Barcelona para irnos a tomar otro café antes de que nos venga la reina de la noche a recogernos. Haber si quedamos.
salut
Miquel: Aquí. ningu es va creure que declararien la independencia de veritat, però a Madrid si que s'ho varen creure i varen actuar amb contundencia i males arts, lògic, no es per mirarse el melic de l'ética quan una part del que consideres el teu pais, es vol separar. I aquests passerells que deien que havien guanyat, que s'en fotien perquè no havien trobat les urnes (no els interessava trobar-les), han pagat les consequencies de la seva mala praxi, ells i la resta del pais. Aqui rau el problema, perquè anàven de farol, per que tot era una farsa: Com diu Fuster: En realitat, un nacionalisme només es crispa i s'arbora enfront d'un altre nacionalisme que l'amenaça. O milor, una nació només té necessitat d'instint de conservació, d'exaltar-se en nacjionalisme, quan es veu el perill davant les ambicions d'una altra nació. Una altra nació en aquest cas, molt més petita, desarmada i amb uns dirigents cainites dividits i barallant-se entre ells.
Habla con tanta contundencia, de su inocencia,la señora Borras, que me hace dudar, pero las normas de la cámara son claras:imputación =dimisión. Para todo el mundo
Parece que las pruebas obtenidas en las escuchas telefónicas son concluyentes, aunque estamos hablando de unos 300 mil euros en adjudicaciones, pero la han pillado y a la que empiece el juicio oral debe dimitir, es el reglamento. No hay que fiarse de su contundencia en negarlo todo, piensa que es una fanática y por ello sectaria, iluminada y peligrosa. Ya se verá, pero me temo que va a tener que dimitir en poco tiempo.
Pues nada, según la Borras, es una persecución de las cloacas del estado, exactamente iguál que la "sufrida" po la "pobre" Mónica Oltra.
Aparte del saqueo y el expolio, ¿ sabes lo que mas me duele ?, pues que hay quien les cree, o quiere creerles para que esto parezca una película de "buenos y malos".
¡¡ Hay que despertarse, señores y señoras, que esta gente envuelve sus robos y negocios dudosos con la "estelada" !!.
Aixó si,¡¡ Tot per catalunya !!.
El cas Borras, sembla mès aviat un pecat venial, Pero coi, l'han enxampat amb el carret del gelat,
Si, comparado con lo de Oltra ( repugnante ) y otros latrocinios parece "pecata minuta", pero empiezo a estar hasta los bemoles de que cada vez que les pilla en una corruptela, se envuelvan en la bandera, y digan que es una persecución de una fuerzas que son una puta entelequia.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Diuen que rectificar és de savis encara que a vegades és de fariseu, unes altres és pura cortesia i altres tensemenfotisme.
Ricard, aquest comentari es de boomer, tens tots els números per que ey titllin de masclista.
Doncs en aquest cas, l'hauria de suportar. La intenció no era pel gènere, sinó ras i curt per les dimensions. En qualsevol cas, denoto que no ha agradat al propietari del blog i per tant, crec que és millor esborrar-lo.
PD : ¡A ver!, no "haber", que haber es de banca catalana y del debe, que deber deben mucho, eso si...Mil perdones¡¡¡