Era cap al tard quan K. arribà. Una neu espessa cobria el poble. No es veia res del turó, boira i foscor l'embolcallaven, ni tampoc la més tènue claror indicava el gran castell. K. s'aturà una bona estona al pont de fusta que duia del camí ral al poble, i amb els ulls alçats esguardà aquell buit aparent.
Després anà a buscar un lloc on passar la nit; a l'hostal encara estaven desperts, l'hostaler no tenia cap cambra per llogar; però, sorprés i desconcertat per aquell client tan tardà, li psoposà de deixar-lo dormir a la sala en una màrfega, K. acceptà.... El Castell - Franz Kafka. (fragment inicial)

Ja vaig explicar que havia trobat als encants de la Plaça Major, una edició de el Castell de Proa, traduïda per Lluís Solà. Aquesta novel·la de Franz Kafka, juntament amb Incerta Gloria i 1984,  deu ser de les que més vegades he rellegit. Al castell, s'explica el que li passa durant sis dies d'hivern a un personatge de nom K. en un poble alemany, on ha arribat contractat com agrimensor per part dels propietaris d'aquest, que resideixen en un castell. L'acció de la novel·la gira al voltant de saber, amb resultat infructuós per part de K, sobre el seu treball i l'autoritat que l'ha contractat, que el protagonista es veu obligat a realitzar per aclarir la seva situació.
K. arriba al poble al capvespre. Cerca allotjament en una posada, però allà se li importuna amb la informació que per allotjar-se al poble necessita una autorització del castell (en el qual se suposa que es troba l'autoritat comtal). K. informa que és un agrimensor que ha estat contractat, dada que es confirma després d'una consulta telefònica amb el castell. Al matí següent, K. es dirigeix ​​cap al castell. No obstant això, el camí és prou enrevessat com per tenir la sensació que mai s'aproxima a ell; cansat, a més, de caminar per la neu, torna a la posada. Coneix allí als seus ajudants, nomenats pel castell, i a un missatger anomenat Barnabás que li lliura una carta de part d'una de les autoritats, un tal Klamm, que li comunica que ha estat contractat com agrimensor i que el seu superior immediat serà l'alcalde del poble.
Desitjant aconseguir un altre lloc per allotjar-se, aconsegueix arribar amb una germana de Barnabás, Olga, fins a la Posada Senyorial, on s'allotgen els senyors del castell quan han de fer gestions al poble. Mentre intenta veure a Klamm, que està precisament allotjat allì, coneix a l'amant d'aquest, la cambrera Frieda, se'n va al llit amb ella i es comprometen.
Durant el quart dia, K. rep de l'alcalde la notícia que, en realitat, el poble no necessita cap agrimensor. Al mateix temps que indaga com posar-se en contacte amb Klamm, accepta el lloc de bidell d'una escola, on es trasllada a viure amb Frieda, que ha abandonat el seu lloc de cambrera en la posada imperial. K. rep també una carta del castell en la qual se li comunica que les autoritats estan satisfetes amb el seu treball.
Al cinquè dia, K. abandona l'escola per intentar una altra vegada contactar amb Klamm. A la casa del missatger Barnabás, s'assabenta que la seva família porta aïllada socialment durant anys després del rebuig d'una de les seves germanes, Amalia, a mantenir en el passat relacions amb un dels funcionaris del castell. Mentre és a casa del missatger, Frieda se'n va també de l'escola i torna a la Posada Senyorial.
Al vespre, K. ha d'anar precisament a aquest lloc perquè ha estat citat pel secretari de Klamm, Erlanger. Després de discutir durant l'espera amb Frieda, en trobar-se amb el secretari aquest li comunica simplement que ha de deixar que ella torni a ser l'amant de Klamm. K. es queda a dormir a l'hostal.
Durant la tarda del sisè dia, K. conversa amb la que era la substituta de Frieda, que li proposa anar-se'n ara al llit amb ella, amb la posadera, que li explica la seva passió per la roba, i amb Gerstäcker, un cotxer dels funcionaris del castell, que li ofereix feina com cuitador dels cavalls.

La novel·la s'interromp en aquest punt, com la vida de Kafka onze mesos més tard, sense que K. hagi pogut aclarir en absolut la seva situació professional i amb una completa confusió pel que fa a les normes legals i de comportament del poble on està. I el que em pregunto és si el final de la novel·la es va interrompre, o bé Kafka el va deixar així desconcertadament obert, per adequar-lo als nous temps que el sobrevindríen i que va ser capaç d'intuïr amb un claredat paorosa.  K aquí, i al 'procés', és un ciutadà oprimit i desconcertat per un Estat pervers i invisible que el sotja i jutja fredament, sense que acabi de saber el perquè de l'assetjament, ni de fet l'acabi de jutjar, simplement l'ignora i alhora l'incomoda i molesta, potser perquè cap dels dos K desconeix que no és gran cosa més que carn de pas, sense drets però amb deures amb un Estat fosc, cruel i injust que tot ho controla. De fet donat el seu exagerat perfeccionisme, totes les novel·les de Kafka són inacabades, però el castell sembla que és un cas molt clar.

 I no em direu que el procés, que tambè és una novel·la inacabada no té enormes semblances amb el Castell, un cul de sac existencial que no s'acaba de resoldre i que cansa a uns i altres per esgotament i avorriment, el hamster que roda i roda sense arribar enlloc, fastiguejant-nos a tots, tot plegat per no res.