Quan jo era petit, a l'estiu, després de sopar, la gent treia les cadires de vímet o boga al carrer i, aprofitant la brisa vespertina, passava unes hores de xerrameca amb els veïns. Prendre la fresca, es deia. Fins i tot hi havia en carrers no tan cèntrics, qui sopava amb taula i tot a la vorera i porró incorporat. A Sabadell, ve de vell el costum de prendre la fresca al carrer després de sopar, hi ha alguns als barris que encara sopen al carrer treuen les cadires per fer-la petar. Aquest costum ve de quan no hi havia televisió i quan queia la tarda i començaba a córrer una mica d'aire fresc, la gent treia les cadires al carrer davant de casa i s'ajuntaven uns quants veïns per prendre la fresca.
Allà amb la mitja llum del carrer, o fins i tot en el cas de Sabadell a la mateixa Rambla, la gent la feia petar fins tard, i com ja he dit alguns sopaven i altres feien el traguet de vi mentre fumaven la cigarreta, que a la fresca no hi ha control d'alcoholèmia ni prohibició de fumar. Allà es xerrava, es criticava i s'arreglava el món en general, tot estava permès i res prohibit, ja que prendre la fresca, abans (ara ja no ho sé) era gratis, i ningú es queixava del soroll ni de res.
A dia d'avui, si es practiqués prendre la fresca amb assiduïtat com abans, suposo que no estaria ben vist, els veïns que no sortissin a prendre la fresca es queixarien del soroll, i l'Ajuntament intentaria cobrar algun tipus d'impost per ocupació de via pública, a banda que com les ciutats les tenim pràcticament a les fosques, per veure's els veïns haurien de treure fanalets o llums de càmping gas. Res, que no pot ser, apali, tots espatarrats al sofà i a veure la Tele, amb l'aire condicionat a tota pastilla, això si.



Doncs bé, Algar, una localitat de 1.400 habitants a la província de Cadis, vol convertir en Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat aquesta tradició de conversar entre veïns, asseguts a les portes de les seves cases a les tardes i nits d'estiu, quan baixa la calor, coneguda popularment com "xerrades a la fresca". Per aconseguir aquest reconeixement i la protecció de la UNESCO, l'Ajuntament ha decidit animar els habitants d'Algar, a través del compte oficial del consistori a Facebook, a sortir al carrer i "seure a la fresca, com sempre s'ha fet" .
"El nostre lema és que les xarxes socials no acabin amb una tradició tan popular com les xerrades a la fresca i això és el que estem intentant, que tornin les famílies als carrers, els adults, els nens, la gent gran, i s'ajuntin", explica a EFE l'alcalde d'aquest municipi, José Carlos Sánchez Barea. La iniciativa ha tingut una gran resposta i des d'aquest dia cap veí falta a la seva cita amb l'aire fresc al capvespre, sobretot en aquests moments, quan Espanya afronta una onada de calor que a la zona en la qual es troba Algar supera els 40 graus de temperatura.
Parlar prenent la fresca és una tradició estesa en molts pobles d'Espanya, sobretot a l'estiu, quan s'aprofita la caiguda de la tarda per treure les cadires al carrer. Estampes com aquestes són habituals en altres municipis petits, a més d'Algar. L'alcalde d'Algar no perd la il·lusió per que es reconegui aquesta tradició i anima a altres pobles a que s'uneixin a ella per fer més força. La singular iniciativa d'aquest municipi ha cridat l'atenció fins i tot de mitjans internacionals com el diari britànic The Guardian, que fa es va fer ressò d'aquesta campanya.
Ben mirat, aquesta tradició de prendre la fresca ha continuat, però com tot actualment, dins d'un ordre establert, que són les terrasses dels bars que tant molesten als veïns que per aquest motiu no poden prendre la fresca ni dormir.