L'apocalipsi és cada vegada més a prop. Ens hem escapat del coet xinés que finalment va caure a l'Índic, anem trampejant la verola del mico i la inflació, però el pitjor d'aquest estiu es que ha aparegut un nou i greu problema: No hi ha prou glaçons (cubitos en català antic). Entre els productors ja es parla que van camí del desproveïment. Hi ha moltes empreses que han apujat els preus i, si segueix així, temen no poder fer front a tota la demanda, molt més alta que no s’esperava quan a l’hivern estaven en la fase de producció.

Antonio Jaime, encarregat de Fábricas del Hielo Norte, a Badajoz, ha rebut aquestes últimes setmanes trucades de bars i restaurants d’altres comunitats autònomes per subministrar-los gel perquè els seus companys no donen l’abast. «La gent començarà a comprar gel sense coneixement», pronostica. Ho compara amb el que va passar amb el paper higiènic i aquells prestatges buits el març del 2020. 

El problema que hi ha, i que ja va passar el 2004, és que amb les pujades del preu de la llum, les petites empreses com la nostra, que som moltíssimes, no hem fabricat tot el que havíem de fabricar, sinó que hem anat retallant», afirma. Fins al punt que sap de gent que està venent el que compra a Mercadona per no perdre clients. Jaime vaticina que hi haurà empreses que hauran de tancar temporalment per no tenir subministrament. Amb d’altres, no saben quines en poden ser les conseqüències. Depèn de si la clientela ho entén o no. Unes patiran més i d’altres menys», assenyala.

Alguns productors ja estan reduint les comandes. «A qui demana 20 sacs n'hi porten 10 i amb això atens d’altres», explica. El que té clar és que abans s’hauria de «sacrificar supermercats i gasolineres» que l’hostaleria: «Prou malament ho han passat ja amb la pandèmia». Ell sí que té assegurat el subministrament als seus clients. Les vendes que està fent als nous no durarà gaire.

Les fàbriques juguen una mica a endevinar el futur. El febrer o el març, amb els preus de la llum a l’alça, moltes van optar per no omplir les cambres de gel amb bosses que no sabien si després podrien vendre. Mantenir-les-hi porta una bona factura per part de la companyia elèctrica. «Sense saber com vindria la temporada turística, ningú volia arriscar. Ara veiem que va bastant bé i es produeix aquest desfasament: no hi ha rebost i la fabricació actual de les empreses grans no dona l’abast», assegura l’encarregat d’una empresa especialitzada en el sector a Eivissa.I són les grans les que tenen més contractes i obligacions. Moltes estan venent més car. Alberto García Fonseca, gerent de Frescol, explica que ells només han apujat 20 cèntims el preu al gener per a alguns dels clients. Entre 30 i 40 més, mentre que n’hi ha que han arribat a incrementar-lo al 50% en vendes majoristes. Depèn, sobretot, del client. «Hi ha hagut una modificació important en els preus per la pujada del cost de la llum, del plàstic, del carburant... És lògic», raona Jorge Tello, gerent de Hielos Alto Turia, València, que explica que aquests increments no són per guanyar més diners, sinó més aviat per perdre’n menys.

Els fabricants de gel esperaven calor com cada estiu, però no tanta. Es barregen el ‘boom’ de festivals al país, les festes majors, les ganes de sortir després de dos anys de pandèmia i les vacances de molta gent. Tot plegat un còctel perfecte que farà que potser mols glaçons no podran dringar dins el got. Ja em veig a venir que els glaçons seran el paper higiénic de la post-pandèmia. Ela mojitos potser se salvaran en posar-hi el gel trossejat, no sé, no sé, però el Vesper Martini 'sacudido no revuelto' ho té malament. Clar que a les cases aixó no afecta, hi ha bosses i contenidors per fer-los un mateix a la nevera.

El resum seria que estan pasant coses que abans no passaven, o no, es veu que al 2004 va passar més o menys el mateix. Ja ho deia la manyaga d'Emma Bovary: no hi ha res que no hagi passat abans, o antes.