El més alarmant de la verola del mico i el Langya potser no siguin les malalties en si, sinó el fet que infeccions que ja existien i que només coneixien els experts de sobte passin a primer pla - Salvador Macip.

Aquests mesos, una sèrie de temes que han aparegut recurrentment a les converses, més enllà de les polèmiques trivials que floreixen habitualment quan les notícies de veritat són escasses. El primer, naturalment, és la calor, inusualment intensa. I potser el segon sigui el perill que poden representar o no unes malalties infeccioses que ningú havia sentit esmentar abans, com la verola del mico o el 'Langya', i que ara han aconseguit destronar la covid-19 del rànquing d'amenaces a tenir en compte per a la temporada que ve. Però ens hem de preocupar realment o són només una tempesta d'estiu?

Encara que semblien dues coses sense cap relació, la crisi climàtica i les zoonosis (les malalties causades per microbis que provenen dels animals) estan intimament lligades al concepte de salut planetaria, segons el qual hem de considerar tots els éssers vius i l'entorn on viuen com una sola unitat, perquè estan estretament relacionats. Efectivament, l'escalfament global és un dels factors que contribueix a la redefinició dels ecosistemes, i això fa que animals que fugen de la modificació i destrucció dels seus habitats naturals entrin en contacte mes sovint amb els humans, amb el perill que això comporta d'un increment del salt de microbis dels uns als altres. Això, juntament amb certes maneres tradicionals d'interaccionar amb animals, que potser s'haurien de repensar, senbla que està darrere tant de la verola del mico com del Langya.

El més alarmant de la situació actual potser no són les malalties en si que, de moment, no sembla que puguin causar problemes en l'escala a la qual ens hem acostumat aquests darrers anys, sinó el fet que infeccions que ja existien i que només coneixien els experts de cop i volta passin a primer pla.

No tenim resposta encara, però les hipòtesis plausibles van des del canvi de comportament que dèiem lligat a les alteracions climatològiques a l'efecte secundari d'haver estat dos llargs anys protegint-nos de la Covid-19, i, per tant, de qualsevol altra infecció, cosa que podria haver alterat la nostra immunitat de base. 

El Langya que fa por perquè pertany a la familia dels henipavirus, on hi ha microbis molt agressius, de moment no ha causat cap víctima mortal ni sembla que es transmet de persona a persona. Aixó és positiu, Més preocupant és la verola del mico, amb una circulació molt ràpida  que, si no aturem a temps, pot portar a xifres de contagis elevades i, aquest cop sí, un cert nombre de morts. Cal ser més proactiu en conscienciar la població  de risc i vacunar-la quan es pugui. Malgrat aixó, el principal problema de salut de la tardor sembla que continuarà sent la covid-19, que no ha deixat mai d'escampar-se  i de donar un nombre important de casos greus. És esperable una nova onada amb la tornada a les escoles i a la feina, i, per protegir la població vulnerable, caldrà tornar a insistir a ser prudents i fiar-se de la nova tanda de vacunes, que seràn més efectives contra l'omicron.

No parla Salvador em aquest article de la grip comuna, que sembla pot ser complicada enguany, segons he escoltat a alguns experts. De fet ja veig a gent gran que torna a portar la mascareta per previsió,  lo qual demostra la saviesa de la gent comuna a l'hora de comportar-se davant les adversitats