Hi ha una malaltia molt catalana, - encara que no es dóna únicament a Catalunya - que campa sobretot a twitter; és el nye nye, el senyor o senyora més o menys intel·ñectual, a qui no li agrada res, que ho critica tot, sense més ni més, i no només en política, i ho fa de manera sistemàtica. Confesso que jo també patia aquesta malaltia, però vaig aconseguir curar-me a base de dosis extremes d'humilitat i honestedat. O això penso...

Aquesta reflexió ve a tomb arran de les crítiques mal intencionades que s'han desfermat a twitter en conèixer-se els guarismes que il·lustren l'enorme poder d'atracció de Coldplay; les entrades per als tres concerts de l'any que ve, es van esgotar de manera fulgurant. I no és que sigui un entusiasta del Grup de Chris Martin, però la seva proposta musical és entretinguda, alegre i positiva, molt d'acord amb els temps i els hàbits actuals, especialment a escala sensitiva. Entreteniment entès com una cosa que sap conjugar el llistó qualitatiu de la música amb l'atractiu visual, cosa que entra pels ulls. I en aquest sentit, l'espectacularitat escènica dels seus concerts, la visibilització de Martin a les xarxes, l'omnipresència de YouTube i en una altra mesura de Tik Tok –raó que explica la presència significativa de públic molt jove entre els seus fans–, són elements determinants per explicar el fenomen. I és que un concert de Coldplay és molt més que un acte musical, és una trobada amb una cosa propera, començant pel carisma del seu hàbil líder, i alhora l'acte de compartir una experiència excepcional com anar a Disneylàndia.

L'altre gran ingredient que podria explicar l'exitosa fórmula de la banda segons Esteban Linés, és l'extremada soltesa amb què es desenvolupen en escena i també en el negoci, cosa que evidencia una confiança absoluta en allò que fan. I la plasmació última del qual es comprova en les seves cançons actuals, de variat tall estilístic, harmònic, anímic fins i tot. En el fons Coldplay ven banalitat inconsistent, ideal per a una societat majoritariament banal i inconsistent; però ho fan amb elegància, habilitat i estil propi. Ja la van petar fa uns anys amb 'Viva la vida' i des de llavors un creixent exèrcit de seguidors els ha fet cas. I encara més després de la que ha caigut i el que ens espera. 


. . .