'VIVA LA VIDA'



Hi ha una malaltia molt catalana, - encara que no es dóna únicament a Catalunya - que campa sobretot a twitter; és el nye nye, el senyor o senyora més o menys intel·ñectual, a qui no li agrada res, que ho critica tot, sense més ni més, i no només en política, i ho fa de manera sistemàtica. Confesso que jo també patia aquesta malaltia, però vaig aconseguir curar-me a base de dosis extremes d'humilitat i honestedat. O això penso...

Aquesta reflexió ve a tomb arran de les crítiques mal intencionades que s'han desfermat a twitter en conèixer-se els guarismes que il·lustren l'enorme poder d'atracció de Coldplay; les entrades per als tres concerts de l'any que ve, es van esgotar de manera fulgurant. I no és que sigui un entusiasta del Grup de Chris Martin, però la seva proposta musical és entretinguda, alegre i positiva, molt d'acord amb els temps i els hàbits actuals, especialment a escala sensitiva. Entreteniment entès com una cosa que sap conjugar el llistó qualitatiu de la música amb l'atractiu visual, cosa que entra pels ulls. I en aquest sentit, l'espectacularitat escènica dels seus concerts, la visibilització de Martin a les xarxes, l'omnipresència de YouTube i en una altra mesura de Tik Tok –raó que explica la presència significativa de públic molt jove entre els seus fans–, són elements determinants per explicar el fenomen. I és que un concert de Coldplay és molt més que un acte musical, és una trobada amb una cosa propera, començant pel carisma del seu hàbil líder, i alhora l'acte de compartir una experiència excepcional com anar a Disneylàndia.

L'altre gran ingredient que podria explicar l'exitosa fórmula de la banda segons Esteban Linés, és l'extremada soltesa amb què es desenvolupen en escena i també en el negoci, cosa que evidencia una confiança absoluta en allò que fan. I la plasmació última del qual es comprova en les seves cançons actuals, de variat tall estilístic, harmònic, anímic fins i tot. En el fons Coldplay ven banalitat inconsistent, ideal per a una societat majoritariament banal i inconsistent; però ho fan amb elegància, habilitat i estil propi. Ja la van petar fa uns anys amb 'Viva la vida' i des de llavors un creixent exèrcit de seguidors els ha fet cas. I encara més després de la que ha caigut i el que ens espera. 


. . .

21 Comentaris

  1. Tot Barcelona

    Me gustan. Su sonido tiene personalidad. De hecho tengo como sintonía en el celular el

    Reply Delete 28 d’agost, 2022
    1. Francesc Puigcarbó

      Sonen bé, frescos i emanen i contagien positivitat

      Reply Delete 28 d’agost, 2022
  2. car res

    Mi cultura musical se debe haber quedado en la Pantoja,no me dice,ni siento nada al escuchar a este grupo.

    Reply Delete 28 d’agost, 2022
    1. Francesc Puigcarbó

      Un poco encallado te has quedado, por lo menos podrías andar por Miguel Poveda, más actual y mas bueno.

      Reply Delete 28 d’agost, 2022
  3. Ricard

    Uff...! Hace mucho que perdí ese tren. Me ocurre algo parecido lo que a ti con la fotografía (apuntas y disparas). Yo le doy al "On" de la radio y escucho. Ni flowers de lo demás.

    Reply Delete 28 d’agost, 2022
    1. Francesc Puigcarbó

      ON, OFF. Visca la música....

      Reply Delete 28 d’agost, 2022
  4. Fackel

    Por una parte me alegra leer informaciones como la que proporcionas. Por otra me doy cuenta de qué poco sé de lo que cunde hoy en esa materia.

    Te doy la razón en lo que dices de los noístas que hay por doquier, muchos de ellos con oscuros intereses, u obvios (léase el ínclito gallego con ganas de tocar La Moncloa y sus acólitos)

    Reply Delete 28 d’agost, 2022
    1. Francesc Puigcarbó

      Ay el gallego, que pesadito que esta en su inconsistencia. Este no es un hombre de Estado, es un hombrecito de pueblo, muy justito además. Hace bien Sánchez en ningunearle, no vale la pena perder el tiempo con él.

      Reply Delete 28 d’agost, 2022
    2. Ricard

      Hay que reconocer que el PP siempre tiende a la perfección. Su capacidad evolutiva es notoria: Cada vez consiguen líderes de partido con mas capacidad "asadora de cojones" (torracollons, en catalán).

      Reply Delete 28 d’agost, 2022
    3. Francesc Puigcarbó

      L'Últim ni això, aquest d'ara no tocs res. Que es pot esperar d'un individu que pregunta perquè les vaques tenen nom de dona.

      Reply Delete 28 d’agost, 2022
  5. Rodericus

    Bueno, el twitero, bloguero, facebookero etcetera"emprenyat", es el equivalente moderno al carcamal de siempre que cuando te lo encontrabas por la calle solo te explicaba desgracias. Como de costumbre, nada nuevo bajo el sol, solo que ahora el mensaje llega a mas gente.

    De acuerdo en que los tiempos no están para verbenas, pero si solo resaltamos lo negativo, nos estamos perdiendo muchas cosas, y acabaremos con una ulcera de estómago de tanto tragar bilis.

    Yo en música me he quedado a finales de los noventa, y es raro el grupo moderno que consigue sorprenderme agradablemente, aquellos grupos y cantantes antiguos dejaron el listón muy alto.

    Sobre todo el "reggetón" del los coj. . . con sus voces trucadas por samplers, y ese ritmo machacón y monocorde que suena a "atún con pan, atún con pan. . . . ".

    Que los dioses les confundan.

    Reply Delete 28 d’agost, 2022
Més recent Anterior