El Govern ha decretat la gratuïtat temporal dels abonaments de transport per pal·liar els efectes de la crisi imminent. La ministra Raquel Sánchez ha fet estimacions públiques sobre quant s'estalviarà una parella treballadora, però, esperonada per un excés d'autoestima, no ha explicat la repercussió que tindrà per a l'Estat prescindir del pagament d'aquests abonaments. És el problema del concepte gratuït. És llaminer per als artífexs de la propaganda, però no és prou precís quan ho repercutim en els pressupostos.

En l'esforç per compensar l'apocalipsi que ens ve a sobre, se sol oblidar la importància d'explicar els mecanismes de distribució pública de recursos. Ja ho vivim en temps de José Luis Rodríguez Zapatero, amb balafiaments d'una frivolitat suïcida com el Pla E, que va precedir el retorn del PP i la coartada per imposar un calvari de retallades que no només no eren gratuïtes, sinó que encara els estem pagant .

Es diu que quan quelcom t'ho ofereixen grais, el que ho acaba pagant ets tu. Seria d'agrair i el correcte, que, quan es prenen decisions com aquesta, amb connotacions socials evidents, el Govern ho aprofiti per explicar el cost, fer pedagogia de la responsabilitat i estalviar-se el populisme que tan practiquen. Presumir de solucions que acabem pagant tots, ens distancia d'una realitat que, precisament perquè és complexa, convé diagnosticar amb cura d'entomòleg.

L'escriptor català Josep Pla va viatjar a Nova York el 1954. La visita formava part d'un projecte periodístic que li permetia recórrer el món per remetre les cròniques de les seves observacions a la revista Destino. A la capital econòmica dels Estats Units es va quedar bocabadat amb els gratacels, amb els llums de neó i amb els focus que il·luminaven els edificis. L'escriptor català es va dirigir a la guia i li va formular una pregunta tan senzilla com profunda: "Escolti, i tot això qui ho paga?". Doncs sembla clar que ho acabarem pagant els ciutadans, encara que com a servidor, no tinguin cotxe, i no agafin l'autobús o el tren. Se m'acut una idea, ja que no faig servir cap d'aquests tres mitjans de transport però si em acostumo a moure per la ciutat amb la bicicleta. El Govern o al seu lloc la ministra de transports em podria finançar una bicicleta elèctrica. Jo, aquí ho deixo, Sra Raquel Sánchez.