- 
"Jo vull que la gent entengui que fugim de la mort" - Ahmad Alhamsho .
No correm cap a la mort, ens deia Cioran; fugim de la catàstrofe del naixement. Ens debatem com supervivents que intenten oblidar-la. La por a la mort no és sinó la projecció cap al futur d'un altre por que es remunta al nostre primer moment. La impossibilitat de trobar un sol poble, una sola tribu on el naixement provoqui duel i lamentació, prova fins a quin punt la Humanitat es troba en estat de regressió.
Estic, en general, tan segur que tot està desproveït de consistència, de fonament, de justificació, que aquell que gosés contradir-me, encara que fos l'home que més estimo, em semblaria un xerraire o un imbècil. Potser és perquè m'agradaria ser lliure, inimaginablement lliure. Lliure com un ésser avortat. Perquè sinó com ens diu Cioran, el paradís no era un lloc suportable, en cas contrari el primer home s'hagués adaptat a ell; aquest món tampoc ho és, ja que en ell s'enyora el paradís o es dóna un altre per segur. Què fer? On anar? No fem res, no anem a cap lloc, així, sense més.
Al cap i a la fi, l'ociositat és consubstancial a la condició humana. L'estar desocupat, el no tenir res en particular que fer, ens resulta d'allò més natural. Almenys aquest és un dels aspectes que més crida l'atenció de les condicions de vida de les societats "naturals", les que es caracteritzen per assegurar comunitàriament la seva supervivència material a través de la caça i la recol·lecció: les comunitats que encara practiquen aquesta primitiva manera de supervivència, segueixen ocupant per assegurar el seu dia a dia, només un terç del temps que en les societats "modernes" fem servir per als mateixos objectius, dedicant-se a folgar i divertir-se la resta de la jornada.
No hi ha res a fer, abracem la indolència, el dolce far niente, divertim-nos fins a morir..., fem cas a Neil Postman.
.webp)
Pues con semejante filosofía, nunca habríamos salido de las cavernas.
ResponEliminaEs el arquetipo de individuo que buscan los poderosos, " ¿ porqué preocuparte, chico ?, cállate y goza".
Pensa Miquel, qui ha fet els grans invents, un dropo, un indolent que per no caminar tant va inventar la roda, els ponts, etc. Un treballador mai ha inventat res.
ResponEliminaVols dir que hem sortit de la caverna? Aquestes disquisicions són propies d'una societat postmoderna, no antiga. I potser parar, no evolucionar ni avançar més seria el millor que podriem fer.
ResponEliminaNo podemos parar, todo nuestro cuerpo, cerebro,está en continuo desarrollo,aunque como mal,también evolucionan los microrganismo asociados,las enfermedades,pero las superamos.El día que paremos será nuestro fin.
EliminaPues yo estoy bastante parado. O al menos eso dice mi señora.
EliminaNo es que nuestra mente esté mejor ahora que cuando salimos de la caverna, pero la humanidad es como un ciclista, si se detiene la bicicleta, caerá. Hay que seguir progresando, y el progreso es trabajo y esfuerzo, ya tuviomos en su época mucha, demasiada población dedicada a la contemplación.
ResponEliminaEse Neil Postman, debió ser un vago y un drogata lleno de metanfetaminas, para aguantar toda la noche divirtiéndose, no me digas que te leíste ese libro. Nuestra generación ha tenido que estudiar y trabajar mucho, para ser gente de bien, educar a los hijos y cuidar de los nietos, esa es la vida, felizmente vivida. No hay otro camino.
ResponEliminaLo tengo, y lo he leído, Fíjate que los poderosos, los mas ricos son básicamente indolentes. Y los son gracias los pobres que trabajan. Solución, no hacer nada siendo pobre. Es dificil, pero conozco alguno que lo ha conseguido. En Josep que és mayor que yo, no ha trabajado nunca, eso si siempre buscó trabajo pero no encontraba ninguno a su gusto, así que vivió de sus padres y un poco de mangoneo. quédate com esta parte del articulo: "Aquest és un dels aspectes que més crida l'atenció de les condicions de vida de les societats "naturals", les que es caracteritzen per assegurar comunitàriament la seva supervivència material a través de la caça i la recol·lecció: les comunitats que encara practiquen aquesta primitiva manera de supervivència, segueixen ocupant per assegurar el seu dia a dia, només un terç del temps que en les societats "modernes" fem servir per als mateixos objectius, dedicant-se a folgar i divertir-se la resta de la jornada".
ResponEliminaSiguen existiendo ese tipo de sociedades en puntos remotos de la Amazonia, Borneo y Nueva Guinea, y tienen todo mi respeto por su forma de vida. Pero llegar a viejo entre ellos, es casi imposible, y por viejo cuento de los setenta para arriba. Una septicemia por una herida mal curada se te lleva al otro mundo.
ResponEliminaPero si queremos gozar de las facilidades de nuestra civilización, si no tienes una cuenta bancaria de más de seis ceros, no queda más remedio que "currar". Y aunque pudieses darte ese lujo, siempre necesitarás a alguien trabajando cuarenta horas semanales como mínimo cerca de tí.
Aixó ja ho sé, estic parlant d'una teorització que potser s'hauria d'aplicar a partir d'una certa edat. I de fet Cioran, que va ser considerat l'apologista del suïcidi va morir amb demencia senil al llit als 84 anys. Vol dir que qui més qui menys és inconsistent en la seva consistencia.
Eliminahttps://es.wikipedia.org/wiki/Neil_Postman
ResponEliminaNo es pot treure el títol del context del llibre
ResponEliminaMe'l vares recomanar tu aquest llibre de Postman, I en certa manera si que té a veure el titol amb la indolencia. Postman és conegut sobretot per la seva visió crítica dels efectes que la tecnologia té en la cultura i el conjunt de la societat, Uns efectes que ens porten a la indolencia que preconitzo, com recomanaba ja Gil de Biedma a de Vita Beata. Si no hi ha res a fer, val més deixar-ho còrrer i aprofitar eL temps que ens queda en divertir-no's
EliminaEn esa época, cuando teníamos los veinte y algo, hubo muchos movimientos, con esa mentalidad, al final entraron en el sistema y se cansaron de currar.
ResponElimina¿se cansaron, o se hartaron de currar?
ResponEliminaSegur? Jo no posaria la mà en el foc.
ResponElimina