Des d'aquella muntanya s'albiraven les valls en tota la seva amplitud, i al terra hi havia dues bigues creuades.
-Ara tomba't -va dir el més gran.
-I per què m'he de tombar?
-Per descansar. La muntanya és escarpada, t'has cansat. No, no a terra, sobre les bigues.
-Per què sobre les bigues?
-Perquè la terra està humida després de la pluja, podries agafar un refredat. Sí, això és, i ara obre els braços.
-Per què?
-Perquè així es respira millor. I junta les cames.
Em van subjectar les mans pels canells i les cames pels turmells; me'ls van prémer contra la fusta. Van treure un martell i uns claus i es van posar a clavar.
-Per què m'estan clavant?
-Perquè no caiguis quan et posem dret. Podries caure i copejar-, o fins podries ferir-te o trencar-te un braç o una cama. I si et clavem, els claus et subjectaran. No et cauràs.
-Però, ¿per què volen posar-me dret?
-Des d'aquí, des d'aquesta muntanya hi ha molt bona vista, però per a tu, des de dalt, serà encara millor. Perquè estaràs encara més amunt.
Em van aixecar estès sobre les bigues, la biga vertical la van clavar a la terra i la van reforçar amb unes pedres.
-Ja està -van dir. Estaven contents amb el seu treball.
-Bé, doncs nosaltres ja ens anem -va dir el major posant-se el casc que s'havia tret, ja que havia suat mentre treballava-. I tu et quedaràs aquí.
-I per què he de quedar-me aquí?
-Perquè reflexions sobre el sentit del sofriment. És a dir, perquè descobreixis què significa en el fons del dolor. Quan descobreixis alguna cosa, ho explicaràs.
-Però, per què he de descobrir alguna cosa?
-Què passa? T'agradaria patir sense sentit? Està malament, germà, està malament. Tot ha de tenir un sentit.
Van començar a baixar la muntanya, allunyant-se cap avall.
-Però, ¿a qui li ho explicaré -vaig cridar- si vostès ja no estaran aquí?

No van contestar, perquè ja no hi eren.

FI


Acadèmia de ciències
[Miniconte - Text complet.]
Slawomir Mrozek
ciudadseva.com