Quantes vegades un estranger que visita la nostra ciutat per primera vegada ens ha descobert alguna cosa en què mai no ens havíem fixat abans? Per què som immunes als detalls del carrer on vivim si passem per allà, dia rere dia, milers de vegades? Això és el que ens pot oferir una literatura de la perifèria. Una literatura que narra els marges, sense resignar-se a la marginalitat. És evident que narrar la perifèria té les seves temptacions, temptacions que hauríem d'evitar si no volem caure a la grollera caricatura. 

Aquest fragment correspon a un extens article d'Albert LLadó a la vanguardia, (Las ciudades invisibles). Lladó parla de Goytisolo, de Pérez Andujar entre d'altres i, de Paco Candel. Candel l'home bo, senzill, de barri, que ens va deixar un 23 de novembre de 2007. 


"Paco Candel ens ha ajudat a entendre la història de Catalunya, i d'Espanya, des d'un racó pobre i promiscu de Barcelona, ​​el barri de Can Tunis, a l'altra banda de les faldes de Montjuïc. Des d'una ciutat invisible. Des de Donde la ciudad cambia su nombre, la novel·la que va publicar el 1957.

Per entendre qui és Paco Candel és interessant anar als seus diaris, titulats El gran dolor del Mundo, que serveixen per recordar noms i fets, i que es converteixen en un observatori permanent del seu entorn. La seva primera anotació, als divuit anys, és per deixar escrit que la seva mare ha mort. L'absència és el primer motor creatiu de Candel, igual que ho és per a Goytisolo, que perd la seva mare quan és molt petit, durant un bombardeig a la Guerra Civil.

Els Candel van arribar a Barcelona, ​​des de València, per viure a les Cases Barates, i després es va anomenar el barri d'Eduardo Aunós, a la Zona Franca. A tota perifèria literària hi ha fàbriques i ciment, però també una naturalesa que, enmig dels processos urbanístics, es vol escapar d'un progrés deshumanitzat. Candel retrata aquest ambient a Donde la ciudad cambia su nombre. Ell i la seva família passen a habitar la porteria de la parròquia de Nostra Senyora de Port. La mare s'encarrega de la neteja de l'església, mentre el seu pare ajuda el sacerdot. Tenen un pati amb una figuera, un hort i un galliner. Aviat el progrés, la remodelació del barri acaba amb les acàcies del passeig, que es construeix amb materials barats. El jove escriptor pateix aquesta transformació com un dolor gairebé físic, individual i col·lectiu. I cal fer un mapa d‟aquesta absència. Dels rituals socials que estan a punt de desaparèixer.

Candel cartografia, des de la novel·la, una ciutat que era invisible per a la literatura i per a la política institucional. La perifèria és un univers propi –per això és universal–, com un univers propi –i universal– és el Macondo de Gabriel García Márquez. Al primer Francisco Candel emergeix la voluntat de cartografiar una ciutat invisible per a la literatura i per a la política institucional. Per això, al llibre inclou mapes i esbossos de l'espai. Fa geografia a través de la novel·la. L'autor, que poc després serà reconegut pel llibre Els altres catalans, intenta narrar una comunitat –amb les seves particularitats– que no sigui vista com una simple massa d'individus fàcilment domesticables."

Qui no ha llegit Els altres catalans, Donde la ciudad cambia su nombre o Han matado un home han roto un paisatge, ho hauria fer de seguida, entre altres raons perquè així podrà evitar que Paco Candel caigui en l'oblit. El 2025 se celebrarà el 100 aniversari del seu naixement, caldria anar pensant en algun tipus d'homenatge. S'ho mereix.

Dedicat a Miquel Cartisano, que per a ell, aquesta ciutat no en té res d'invisible.