El terme “efecte Mozart”, va ser encunyat pel metge francès Alfredo Tomatis, per designar el desenvolupament cerebral que es produeix en el nen quan escolta música de Mozart, i per extensió al mateix efecte produït per altres músiques. La idea de l'efecte Mozart té el seu origen el 1993 quan Frances H.Rauscher i els seus col·legues van realitzar una investigació a la Universitat de Califòrnia, al Centre de Neurobiologia, Aprenentatge i Memòria d'Irving. Van realitzar un estudi en què 36 estudiants de psicologia van augmentar 8 o 9 punts al coeficient intel·lectual espacial (part de l'escala d'intel·ligència Stanford-Binet) després d'escoltar deu minuts de la Sonata per a dos pianos en re major de Mozart (.448).

En vista dels resultats, un dels investigadors, Gordon Shaw, va suggerir que possiblement la Música de Mozart “aviva” el cervell. En un estudi de seguiment científic van explorar les bases neurofisiològiques d'aquest augment de la capacitat de raonament. Van fer més proves d'intel·ligència espacial a 79 alumnes, projectant 16 figures semblants a fulls de paper doblegats de diferents formes. L'exercici consistia a dir com seria la figura quan es desplegués. Després durant un període de cinc dies, un grup va sentir la sonata de Mozart, un altre va estar en silenci, i un tercer grup va sentir una barreja d'altres músiques. Els tres grups van millorar les seves puntuacions del primer al segon dia, però mentre al grup de Mozart la millora era del 62%, els altres grups va ser del 14, i de l'11%. Després d'aquests estudis un bon nombre d'escoles públiques van incorporar obres de Mozart com a música de fons i van informar de millora en l'atenció i el rendiment dels seus alumnes. Ben mirat, com es pot considerar seriós un estudi en què el científic de l'obvietat es diu de cognom Tomatis.

Aquests estudis tan seriosos com inútils, o no!, potser perque se sap des de fa temps que la música amansa les feres, o ajuda a germinar les plantes. I per què es va escollir la música de Mozart i no pas Bach, Hendel o Vivaldi?. Misteri misteriós; entenc que no es considerés Wagner o Mahler, o potser és per això que l'efecte Mozart sigui exactament al revés, els nois i noies el que escolten i els fa efecte és reggaetón, de fet la majoria ni tan sols saben qui va ser Wolfang Amadeus Mozart. 

Seria bo que als d'ERC i Juntsxcat els fessin escoltar Mozart, en comptes de Llach, a veure si se'ls activaba alguna cel·lula del sentit comú i d'Estat.