CABARET REICHSTAG

¿No és sensacional que els alemanys venguessin alta tecnologia de simulació per al camp d'entrenament militar rus més gran mentre els russos s'entrenaven assaltant una reconstrucció del Reichstag?

Asseguda al divan, l’atracció mútua que succiona russos i alemanys hauria rebentat les neurones a Freud. L’espessa teoria de la psicoanàlisi –amb tota la seva càrrega sexual– és insuficient per explicar racionalment un segle de flirtejos inconfessats entre Berlín i Moscou: des del tren segellat amb què els alemanys van injectar Lenin a Rússia fins als gasoductes amb què els russos han injectat dependència energètica a Alemanya.

D’aquesta atracció fatal en commemorem ara dues fites. Cent anys, aquest octubre, de la mítica Primera Exposició d’ Art Rus a la galeria Van Diemen de Berlín: el constructivisme rus besant la República de Weimar. I també cent anys, aquest novembre, del contracte clandestí que l’aeronàutica Junkers va firmar a Moscou. Contracte que va posar els fonaments de la futura força aèria nazi: els soviets formarien els pilots de Weimar d’amagat del tractat de Versalles.

Els russos van entrenar així els aviadors alemanys que acabarien bombardejant Rússia, entre els quals Hermann Göring en persona, arquitecte de la Luftwaffe. Constructivisme avantguardista soviet en estat pur: atès que tot era secret, els pilots alemanys que morien en accidents eren tornats de Rússia en caixes especials etiquetades com a “part de maquinària”.

Recreació de l’assalt al Reichstag alPark PatriotdeRússia 

La geopolítica fa més ganyotes que un sensual i fosc cabaret del Berlín d’entreguerres, i la ganyota més espectacular va ser el màgic pacte Ribbentrop-Mólotov. Aquest número entre Hitler i Stalin per fer desaparèixer de sobte Polònia –i una colla de països més– va tenir el seu moment Marx (germans) quan el ministre d’ Exteriors nazi volava cap a Moscou per firmar l’acord i el seu homòleg soviètic no tenia cap esvàstica per rebre’l a l’aeroport: van localitzar una bandera nazi als estudis de cinema rus on es rodaven pel·lícules... antinazis.

Després de la invasió en estèreo de Polònia, hi va haver desfilades militars conjuntes nazis i soviètiques, i l’ajuda russa en gra i petroli va permetre al Tercer Reich superar el bloqueig britànic. Fins i tot van oferir als nazis una base de submarins. “El feixisme és una qüestió de gustos”, va dir Mólotov el dia de la firma. I, com que sobre gustos no hi ha res escrit, dos anys després Alemanya envaïa Rússia. Inútilment. Sobre una autopista de cadàvers, els russos van acabar entrant a Berlín, enfilant-se al Reichstag i immortalitzant el moment amb una càmera fotogràfica... alemanya ( Leica, esclar). I encara hi són, assaltant el Parlament germànic sense parar, espiritualment o físicament.

La mítica foto, feta dies després, de la presa del Reichstag Getty Images

“Estem construint un Reichstag al Park Patriot” (un Disneyland militarrus barreja d’esbarjo, esplai i tancs), va anunciar fa cinc anys el ministre de Defensa rus, el mateix que ha dirigit l’assalt a Ucraïna. “No a mida real –va dir–, però sí perquè els soldats del nostre exèrcit juvenil puguin assaltar no qualsevol edifici, sinó el Reichstag”. Berlín va mostrar “estranyesa” davant la idea: “No ens passaria pel cap construir una cosa semblant per entrenar els nostres joves”, va dir el Govern alemany. I Moscou va respondre en clau Nuremberg: “Aquestes crítiques fan que ens preguntem què pensen aquests polítics alemanys dels arquitectes del Reichstag entre el 1933 i el 1945”.

Recreació de l'assalt al Reichstag al Park Patriot, a Rússia AFP

Als alemanys, és clar, no se'ls hauria acudit muntar una cosa així per entrenar-se. Però va ser un hòlding alemany el que va començar a construir per als russos, el 2011, el camp d'entrenament militar més avançat del món. Amb l'annexió russa de Crimea es va retirar del projecte, encara que hi ha sòlides sospites que indirectament van seguir venent material.

Aquest potentíssim holding alemany té nom nibelung: Rheinmetall (Metal del Rin). No és sensacional que el gran exèrcit privat de Rússia s'anomeni Wagner i s'entreni en aquest camp? I no ho és que Alemanya vengués tecnologia de simulació als russos perquè s'entrenessin mentre els russos practicaven assaltant una reconstrucció del Reichstag?

El més sensacional, per part meva, seria trobar la cinta perduda en què, fa un parell de dècades, vaig gravar una conversa amb Josefina Sampere, la prima major de la meva mare. El 1933 va veure cremar el Reichstag. Molt de prop. Era a Berlín per aprendre alemany després de graduar-se a l'Escola de Bibliotecàries. Em va dir que coneixia les filles del fins feia pocs mesos canceller Von Papen, i em va descriure les flames. Em crema no trobar el casset.

Pocs anys després, el Reichstag em va tornar a través de RB, un amic rus tan rus que la seva mare pinta matrioshkas davant d'una fàbrica de míssils abandonada. Un dia el vaig portar a un bar de drag queens de l?Eixample. Em va semblar el lloc ideal per preguntar-li què va fer la seva família a la Guerra Mundial. Em va explicar que el seu avi va ser dels primers soldats russos a arribar al Reichstag, i que va començar a cremar papers fins que un oficial li va dir que no ho fes, que podien ser proves contra els nazis. El seu avi adorava Stalin i el van ficar un temps a la presó per suposadament haver-lo criticat.

–¿Va continuar estimant Stalin una vegada fora del penal?

–Fins el dia que va morir.

Ni els assots de la dubtosa saxofonista del Kit Kat Club berlinès, amb Liza Minnelli contorsionant-se sobre la cadira, aconseguirien una adoració tan potent. - Plàcid Garcia-Planas - lavanguardia.com