EL VIRUS DE LA DESINFORMACIÓ

"La primera víctima quan arriba la guerra és la veritat". Aquesta frase, atribuïda al senador nord-americà Hiram Johnson, va ser pronunciada el 1917 durant la Primera Guerra Mundial, i és aplicable a qualsevol guerra o conflicte i per tant a l'actual guerra entre Ucraïna i Rússia.

Des de les guerres del Peloponès, els conflictes armats i la propaganda formen una parella ben avinguda. Potser des de molt abans: com diu Sun Tzu, a 'L'art de la guerra', tota guerra està basada en l'engany. A ningú no li pot estranyar, doncs, que Vladímir Putin també acompanyi la invasió d'Ucraïna d'una intensa campanya de propaganda. Allò que avui anomenem desinformació. El concepte tampoc no és nou, com sol creure's. Les 'fake news' no van néixer amb internet. Sempre van acompanyar la guerra. El que passa és que, a Rússia, està arrelada profundament i la tradició forma part de l'estratègia militar des de l'època soviètica. En pugna amb Occident, el KGB va crear un departament destinat, literalment, a «inventar dades per generar al cap de l'adversari imatges incorrectes de la realitat perquè aquest prengui decisions que ens siguin beneficioses». És la tradició de la 'dezinformatsiya', de la qual Putin és un intèrpret privilegiat pels anys que va medrar en els serveis secrets soviètics. Des de la invasió d'Ucraïna, la desinformació russa destinada al món ha assolit cotes mai vistes, recolzades en les possibilitats que ofereixen les xarxes socials i en certa predisposició de les societats occidentals a donar per bones notícies que no ho són ia assumir allò que George Orwell va anomenar 'fets alternatius', molt abans del 1984.

Des del principi de la guerra, Espanya ha estat un dels objectius de la campanya de desinformació sistemàtica amb què el Kremlin aspira a modificar la realitat. Començant per anomenar operació militar especial el que és una invasió d'un país sobirà sense que aquest hagi atacat prèviament Rússia. La revelació que l'opinió pública espanyola hagi rebut més de 40.000 missatges de desinformació és preocupant i hauria de motivar una resposta informativa i pedagògica a tots els nivells. No es tracta d'oposar propaganda a la grollera campanya russa, sinó de respondre-li amb la veritat completa sobre la guerra, les seves causes i les seves conseqüències. És rellevant que, a Espanya i altres països, els agents digitals de Putin hagin aprofitat l'existència de xarxes prèviament existents, impulsades per grups negacionistes durant el covid. Indica que la desinformació actua com un virus, que s'expandeix per societats escèptiques, copejats per la crisi, inerts davant de la complexitat dels reptes que té la humanitat. Els que van fer seva la idea que el virus havia sortit d?un laboratori per dominar el món són més propensos a creure les mentides de Serguei Lavrov, l?incombustible ministre d?Exteriors rus. És igual que es tracti de negar el bombardeig d'una maternitat a Mariúpol, la matança de Bucha, o pretendre que el destructor rus aconseguit per foc ucraïnès al mar Negre es va enfonsar a causa d'una tempesta.

La desinformació no és fàcil de combatre perquè el seu objectiu últim no és donar credibilitat a un relat alternatiu sinó difondre la sensació que tothom menteix. En aquesta capacitat de sembrar el dubte aquesta és la seva força. Tant si parlem de la pandèmia com de la guerra d'Ucraïna. Putin va utilitzar amb èxit aquesta extraordinària maquinària de confondre durant la campanya electoral que va portar Donald Trump a la presidència i n'ha fet un instrument d'intervenció en la política interna de molts països europeus. Denunciar la seva presència a la guerra d'Ucraïna és una manera, no només de restablir la veritat, sinó de prevenir que el virus de la desinformació es continuï expandint a la societat espanyola. - EL VIRUS DE LA DESINFORMACIÓ - elperiodico,com - editorial.