En el fons, no som gran cosa mes que transeünts estupefactes, carn de pas perduda enmig dels dubtes i vacil·lacions de la curta i alhora llarga existència dels aprenents d'humans que pretenem ser, o millor dit, ens han obligat a ser-ho els nostres progenitors, als que no podem reclamar res pel fet inconscient d'haver-nos portat aquí. Reproduir-se, ho fa qualsevol animal amb tota naturalitat pel sol fet de perpetuar l'espècie, la qual cosa dóna poc mèrit i menys èpica al fet de ser pare. Encara que això no pot un dir-ho al seu, si ha deambulat 98 anys per aquí baix i ha estat incapaç d'entendre-ho. No ha estat el transeünt idiotizat de Cioran, però com a la majoria, poc li ha faltat...., com a mi, com a tu... és la inconveniència d'haver nascut.
Potser Emily Dickinson tenia la resposta.
La vida és un instant entre dos plors.
Per això, solc pensar que la llibertat és una fal·làcia... "Una il·lusió, una ombra, una ficció; i la més gran llibertat és petita; per què tota ella és en un somni, i els somnis, somnis són", (Pucharón de la Parca)
ResponEliminaMai som lliures del tot, sempre estem presoners d'alguna idea propia o aliena.
EliminaCuando niño,oía a mis mayores decir:"tienes que agradecer que tus padres,te dieran la vida".Ahora parece,que es lo contrario,que fue una desgracia.Tengo que decir,que mis padres pasaron la guerra civil,unos años que llamaron "del hambre",,en ellos nací yo.Un tiempo de polio en los niños y de tuberculosis,de la primera aún la sufre un primo,la segunda me afectó. Rara es la noche que no recuerdo a mis padres y rezo por ellos.
ResponEliminaIgual me sucedió a mi, solo que no rezo por mis padres. Pero tengo mis dudas sobre el hecho de nacer, claro que si no hubiera nacido no habría sido, y ahí residen estas dudas sobre la conveniencia o inconveniencia de nacer, y con ellas el sentido o sin sentido de la vida,
EliminaSomos completamente libres.
ResponEliminaSi uno no está cómodo, o se nota que sobra, o pasa de respirar, ¿Hay algún impedimento de que te tires del quito piso?
Ahhh ...queremos que la vida actúe por ella misma y nosotros lavarnos las manos. Pues no. Somos libres, así que este Ciorán, que murió de viejo, no tuvo agallas de utilizar su libertad. Luego no se queje.
salut
No va tenir temps, Miquel, va escriure molt i clar, és alló de que un dia ho deixes per demà, l'endemà no et va bé, va passant el temps i els anys, i acabes morint al llit als 84 anys i amb demencia senil.
EliminaSalut.
Pues el pecado mayor, del hombre, es haber nacido, que ja ho deia Calderón. D'on has tret una foto tan angoixant?
ResponEliminaEl títol de la foto és: olvido., pero no l'he sabut trobar, es antiga d'un altre escrit de fa set anys.
EliminaI dir-li 'pucharón' em sembla una falta de respecte
ResponEliminaEl pare sempre deia: El mundo es una Barca dijo Calderon de la mierda.
EliminaJúlia: I a mi, tenir tan poc sentit de l'humor em sembla una desgràcia. Però tinc entès que té solució mitjançant teràpia. Sort!
EliminaCreo que estamos hechos -y muchos con callos- a vivir entre inconveniencias, contra inconveniencias y a pesar de las inconveniencias, así que vivan las inconveniencias si eso es vivir.
ResponEliminadiria que no hay otra manera de vivir que en una perenne inconveniencia. Pero en eso estamos.
Elimina¡Jó!.Estoy mosqueao, no sé qué puñetas hace la señora de cara a la esquina, si fuera un hombre pensaría que hace pís a manos libres, pero la señora...
ResponEliminaPodria ser un travesti, pero no, es una señora que parece que se ha auto castigado de cara a la pared a expiar su culpa.
Eliminacar res: Yo diría que esté rezando (quizás por sus ancestros)
EliminaDoncs no sé qui no té sentit de l'humor, jo ironitzava, ep.
ResponElimina