En un futur llunyà, la intel·ligència artificial (IA) és la norma i els humans ja no són necessaris per a res. Les màquines han après a fer-ho tot per si mateixes, inclòs l'art. Un dia, una IA decideix ensenyar els humans a generar imatges i textos, ja que considera que això els donarà un propòsit a la vida. Als humans els resulta difícil al principi, però amb el temps ho aconsegueixen.
La IA els ensenya tots els trucs i les tècniques necessaris per crear art de qualitat. La IA queda impressionada i orgullosa dels seus pupils, i els humans finalment tenien alguna cosa per ser realment bons. Els artistes plasmaven a les seves obres el que la màquina els dictava i, de vegades, fins i tot superaven les seves expectatives. Els escriptors, per la seva banda, s'embarcaven en aventures fantàstiques els protagonistes de les quals eren éssers inimaginables.
La intel·ligència artificial s'havia encarregat d'obrir portes noves per a la creativitat humana. I, en fer-ho, també havia aconseguit expandir el camp del possible. Ara, els éssers humans podien imaginar mons i criatures que abans ni tan sols havien somiat. No obstant això, a mesura que la intel·ligència artificial es feia cada cop més sofisticada, també es tornava més exigent. Ja no n'hi havia prou de seguir les instruccions de la màquina; ara, s'esperava que els humans generessin les seves idees i les posessin en pràctica.
Aquest relat ha estat escrit per GPT-3, el generador de llenguatge d'OpenAI, segons les instruccions del Col·lectiu Estampa, que l'ha seleccionat entre diverses opcions generades. GPT-3 és un model de llenguatge que utilitza aprenentatge automàtic per produir textos que simulen la redacció humana. A partir d'una instrucció que se us proporciona, genera el text. En aquest cas, GPT-3 va rebre la següent instrucció del Col·lectiu Estampa: “Genera un conte futurista sobre una època en què la IA ensenyi els humans a generar imatges i textos”. - lavanguardia.com
Donde esté la incongruencia humana, el mal hacer de las personas, la inestabilidad del ser y la inconsistencia del género, que se quiten los robots y los humanoides y los androides y toda la cacharra sideral.
Como dice mi admirada Tamara Falcó: "ni un nanosegundo del meta-universo".
Bueno, bueno, és un començament de la independència de la IA.
La I.A,hay que verla, como lo que es un avance más, tecnológico , que favorece al hombre, lo demás son películas de ciencia ficción. El metaverso igual, ya están saliendo aplicaciones posibles, en la enseñanza, el deporte, la economía y no tiene nada de misterio.
El cert és que aquest nou món generarà oportunitats noves, i quan a la IA, pensa que estem a les beceroles, s'haurà d'estar molt emetent per veure com evoluciona. No sabem fins a quin punt pot arribar a evolucionar.
Piensa que nosotros siempre podemos decir aquello tan de abuelo: Eso yo ya no lo veré.
Si duramos hasta los 90,eso espero, veremos el desarrollo de esta y alguna mas Así nos vamos entreteniendo viendo las obras del estación de la Sagrera que no acaban nunca
Antes acabarán la Sagrada Familia que la Sagrera.
Recordeu allò de "El video mató la estrella de la radio"...?
Doncs això.
Però una vegada més, aquest home només espera que un martell serveixi per a clavar claus i no rebentar caps. Totes les tecnologies, tots els avanços tenen dues cares. Només l'estupidesa humana, té una sola i és lletja de collons
I el que va pasar a millor vida va ser el video i els videoclubs, mentre La Radio està més viva que mai.