Des de principis dels anys seixanta es celebra als Estats Units el black friday. Aquesta jornada comercial, que segueix a la festivitat del dia d'Acció de Gràcies, ofereix descomptes interessants als consumidors. La convoquen tant el comerç minorista com les grans cadenes, i en els darrers anys s'ha sumat a la festa amb gran entusiasme el comerç on line. Aquesta festa del consum està conceptuada com el tret de sortida de la campanya comercial nadalenca. I si bé ha conegut èpoques millors, manté en EUA el seu perfil, la seva popularitat i un volum de vendes molt considerable.
Pocs anys enrere, el black friday va començar a introduir-se a Espanya. Igual que altres celebracions procedents dels EUA, ha arrelat aquí amb certa facilitat. Primer, és veritat, amb timidesa. Però després va ser incorporant nous agents. I l'edició d'aquest any ja ha vingut precedida de molta reclam publicitari. Els principals operadors comercials s'han sumat a la marea, també part del petit comerç. Els uns i els altres adopten diferents fórmules per atraure els clients. Alguns ofereixen descomptes molt sucosos al llarg de tot el black friday, altres en determinades franges horàries. Alguns es cenyeixen a la jornada del 25, la del pròpiament dit divendres negre. Altres prolonguen aquesta celebració durant una setmana sencera. La idea és atraure els compradors oferint preus rebaixats, avantatjosos per a tots, ja que estem davant la campanya nadalenca, en la qual la despesa es dispara respecte d'altres èpoques de l'any.

Aquí, a la colonia dels EUA ho celebrem aquesta setmana, perquè ja no és nomès un dia, y la pregunta que em faig és: per que li diuen Black Friday y no Negre Divendres o Divendres Negre, i ho dic tan pels que parlen català com els de castellà. I és que en fons el Black Friday és el fracàs de tota una societat, de tots aquells que com a bens, com a borreguets aniran compulsivament a consumir per què algu els hi ha dit que ho han de fer, que és bo per l'economia, que fa fe fi; com a xais ben domesticats a comprar possiblement moltes coses que no necessiten. I el més trist és que encara parlaran els mitjans d'exit, quan estem parlant d'un divendres negre per aquells qui encara no s'han dexat ni domesticar ni ensarronar per aquest ens voraç del consum indiscriminat. De fet, no són ciutadans, són zombies dignes de figurar com a extres a Walking Death - Que per cert ahir varen emetre l'ùltim episodi -, El nivell cerebral és més o menys el mateix. I el pitjor és que no en són conscients de com ho estan de manipulats.  No s'adonen que tot parteix d'una base falsa, per què s'ha de disparar el consum per Nadal?, que és que hi ha quelcom a celebrar?, un apat més una mica més copiós que els altres festius per pura tradició i ja està, de fet, per exemple a casa l'escudella de nadal es fa tot l'any, llevat dels tres mesos d'estiu, i els regals per reis com sempre s'ha fet, ni pare Nöel ni endergues gilipuà per l'estil. O sia que la idea de rebaixar preus per atraure els compradors abans de les festes de Nadal, no cola, saben que compulsivament per Nadal tornaràn a malgastar diners comprant més bestieses variades, i tot per que no han entés, que el consum, o almenys aquest consum no és el que mou l'èconomia, o dit d'una altra manera. que hem de retornar a un consum lúcid i moderat, com ha de ser, de comprar realment el que es necessita i quan es necessita, per què, o això, o el caos, i sinó al temps. El consum per el consum, excessiu, compulsiu es un peix que es mossega la cua i acaba a la llarga amb consumidors i consumits. Els de la foto que encapçala l'escrit, per ignoràcia o per catxondeiu s'ho varen agafar amb conya, o amb ignorancia, que no ho sabem, al 'mercadillo' hi ha enginy de sobres per aquestes dues coses.