Aquest tercer planeta, s'ha lliurat completament acoblat en perfectes condicions d'ús, treballant a la perfecció, i dissenyat per operar de forma automàtica i lliure de problemes en òrbita al voltant de la seva estrella, el Sol. No obstant això, per assegurar un funcionament adequat es demana a tots els passatgers que es familiaritzin completament amb les instruccions següents:
La pèrdua o l'extraviament, encara que sigui temporal, pot resultar desastrósa per aquestes instruccions. Els passatgers que decideixin procedir sense els beneficis d'aquestes regles probablement causen danys considerables abans que puguin aprendre els procediments d'operació per si mateixos.
A. Components - Es recomana que els passatgers arribin a estar completament familiaritzats amb els components planetaris següents.
1. Aire - L'aire que acompanya aquest planeta no és reemplaçable. S'ha subministrat prou per cobrir l'aigua i la terra, però no amb gaire profunditat. De fet, si l'atmosfera es reduís a la densitat de l'aigua, només tindria un gruix de 10 m. Usat normalment, l'aire es neteja per ell mateix. Pot netejar-se, en part, encara que estigui molt utilitzat. Els pulmons dels passatgers poden ajudar, fins a un punt. No obstant això, ells descobriran que qualsevol cosa que llencin a l'aire retornarà a ells en el moment oportú, ja que els passatgers van a necessitar usar l'aire, com a mitjana cada cinc segons, ells hauran de tractar-lo en correspondència.
2. Aigua - L'aigua subministrada amb el planeta tampoc no és reemplaçable. El subministrament d'aigua disponible està molt limitat: si la Terra fos de la mida d'un ou tota l'aigua continguda hi cabria en una sola gota. L'aigua té moltes criatures, gairebé totes mengen i poden ser menjars; aquestes criatures poden ser menjades pels passatgers humans. Si es dispersen coses desagradables a les aigües del planeta, cal anar amb compte, ja que les criatures de l'aigua concentren les coses desagradables en els seus teixits. Si els passatgers humans mengen les criatures de l'aigua, afegiran elements desagradables a la seva dieta. En general els passatgers estan advertits de no dilapidar l'aigua, ja que això és el que ells són majoritàriament.
3. Terra – Tot i que la superfície d'aquest planeta és variada i sembla abundant, només una petita part del terreny està preparada per fer créixer coses, i aquesta part essencial no ha de ser mal utilitzada; també es recomana que no s'ha d'intentar desassemblar la terra molt profundament, ja que el terreny està suportat sobre una capa subterrània fosa i molt calenta, on el poc que creixen són volcans.
4. Vida - Els components anteriors fan possible la vida. Hi ha només una vida per passatger i aquesta ha de ser tractada amb dignitat. Instruccions sobre el naixement, operació i manteniment, així com les disposicions per a cada entitat vivent se subministren amb complet detall. Aquestes instruccions estan contingudes en un llenguatge complex anomenat codi ADN, que no s'entén fàcilment. No obstant això, això no importa, ja que les instruccions són completament automàtiques. Se'ls adverteix als passatgers que la radiació i diverses substàncies químiques perilloses poden danyar amb severitat les instruccions. Si per aquesta via algunes espècies són destruïdes o incapacitades de reproduir-se, el completament de sol·licituds patirà una llarga demora.
5. Foc - Aquest planeta ha estat dissenyat i comprovat a la fàbrica per operar amb seguretat total amb el combustible transmès des d'una font remota, el Sol, subministrament que es fa sense cap recàrrec.
El que segueix ha de ser tingut en compte amb la cura més gran: el planeta ve amb una reserva limitada de subministrament de combustible, contingut en dipòsits fòssils, que només ha de ser utilitzat en cas d'emergència. L'ús d'aquests dipòsits de combustible de reserva implica perills, incloent-hi l'alliberament de certs metalls tòxics, que cal mantenir lluny dels subministraments d'aigua i dels aliments destinats a les coses vives. El risc no és apreciable si l'ús dels combustibles de reserva s'estén més enllà de la vida operativa del planeta. L'ús accelerat, si és mantingut encara que sigui només per un període breu, pot produir resultats desafortunats.
B. Manteniment - Els tipus de manteniment dependran del nombre i la constitució dels passatgers. Si només volen viatjar uns quants passatgers humans en un moment donat, no es requereix cap manteniment i no són necessàries les reserves. El planeta és “autosuportant” i la font de combustible externa proveirà, exactament, tanta energia com sigui necessària o pugui ser utilitzada amb seguretat. Tot i això, si un gran nombre de persones insisteix a abordar-lo alhora, resultaran seriosos problemes, aquests requeriran solucions costoses.
C. Funcionament - Excepte circumstàncies extraordinàries, només cal observar el mecanisme periòdicament i reportar qualsevol irregularitat a la Smithsonian Institution. No obstant això, si a causa d'un ús inadequat del mecanisme del planeta, les observacions mostren un canvi substancial en els patrons predictibles de sortida i posta del Sol, els passatgers s'han de preparar per abandonar el planeta.
D. Reparacions d'emergència - Si s'ha fet mal al mecanisme d'operació del planeta per raons ignorants o descurades dels passatgers anteriors, és millor que els passatgers actuals sol·licitin l'assistència del fabricant (la millor forma és resant).
Davant d'un examen més detallat es trobarà que aquest planeta consisteix en detalls complexos i fascinants, tant en disseny com en estructura. Alguns passatgers, després de descobrir aquests detalls en el passat, han intentat reproduir o millorar el disseny i l'estructura o han reclamat haver-los inventat.
El fabricant, que va inventar entre altres coses el polze oposat, es pot divertir amb això. Hi ha reports fiables sobre aquest punt, ja que al fabricant li sembla que la gran varietat de conseqüències de la seva idea del polze oposat només va ser un element de sorpresa no ben rebuda.
David Brower - a The New York Times, 1975 - blog: Descontexto
Esto se va a hacer puñetas, no hay quien lo salve.
ResponEliminaSalut
Fixa't que Brower, per a molts el pare de l'ecologisme, ja ens avisaba al 1975.
ResponElimina