El doodle de Google, ens recorda que avui és el dia mundial del Mestre. El dia del mestre és una festivitat en la qual se celebra als mestres, catedràtics i professors. Es veu que segons la wikipedia, les mestres, catedràtiques i professores no celebren avui la seva festivitat, deuen considerar que ja ho varen celebrar el 25N. De fet, sorprèn que aquesta discriminació no s'hagi corregit, es podria dir dia mundial de l'educació o algun altre nom més sofisticat - no necessàriament en angles - dia mundial de la docència, o quelcom per l'estil. En l'article que teniu a continuació parla Mario Bunge d'això, d'ensenyar.
"De tots els enemics de l'educació, un dels pitjors, és el pedagog que assegura que la manera d'ensenyar és més important que el que s'ensenya. Aquest personatge no és un invent meu. És comú en els EUA i en els països en que els dirigents creuen que tot el que és importat d'aquest país és de bona qualitat. En aquests països la preparació d'un futur professor de matemàtica, o qualsevol altra disciplina, dura quatre anys. Però només un d'aquests es dedica a l'aprenentatge intensiu de la matèria. Les tres quartes parts del temps s'inverteixen en pedagogia i didàctica. A Europa i als països que l'han copiat succeeix a l'inrevés. Allà, el futur professor secundari es llicencia primer en alguna assignatura, i després dedica un semestre a la pedagogia, la didàctica i pràctiques d'ensenyament. Per què s'estima que el contingut de l'ensenyament importa més que la seva forma? Òbviament, perquè qui desconeix alguna cosa no pot ensenyar, i qui ho sap a mitges només pot ensenyar malament. Excepció: en la universitat un pot seguir l'exemple del meu oncle Carlos Octavio. Aquest deia que, cada vegada que volia aprendre un tema nou, impartia un curs sobre el mateix. Jo he seguit el seu exemple, per a benefici propi i dels meus alumnes, durant mig segle. Hi ha un segon motiu, d'ordre afectiu: no es pot ensenyar bé un assumpte que no s'estima, i no es pot estimar un tema si no el domina. L'especialista en pedagogia que no té coneixements substantius suficients no pot motivar a aprendre, no pot transmetre un entusiasme que no té. En el millor dels casos avorreix, i en el pitjor fa témer o fins i tot odiar l'assumpte". - Mario Bunge
Tags:
NOTICIES
no es pot ensenyar bé un assumpte que no s'estima, i no es pot estimar un tema si no el domina2
Si noi, si...justa la fusta ¡
Bunge sabia sempre trobar el punt just a les coses.
Des de la meva perspectiva, l'educació ha esdevingut un exercici continu de teràpia de grup plena de sentiments -la melmelada sentimental que diria Gregorio Luri- i el que menys importa és què se n'aprengui. De fet, se n'aprèn molt poc, la prova són les EVAU, les proves d'accés a la universitat en què s'ha convertit un examen que era de maduresa en un test semblant al de conduir... A les facultats de mestres, el vuitanta per cent que s'ensenya és didàctica, pedagogia, perspectiva de gènere, alumnes trans, i el menys important és el contingut de la matèria.
Jo poc puc comentar sobre els mestres, no tinc prou coneixement del tema, pero si Luri diu lo de la melmelada sentimental, només fa que confirmar el que dius, i m'ho crec.
Los profesionales de la enseñanza secundaria,se le exige después del grado,un master que suele durar de 1 a 2 años,con teoría y prácticas en centro escolar adecuado.Su formación pedagógica gira a la técnica del proyecto.Primando su realización en grupo,compartiendo trabajo y estudio,e investigación de campo.La idea de llenar de contenidos y programa que nunca van aplicar en el mundo real se desecha y no es la finalidad pedagógica.
Ese seria el camino correcto, aunque no se yo si se aplica en todos los centros.
En las Universidades hay de todo como en todas partes, pero de estos recolectores de suspensos que citas, me suena más de uno.
Un abrazo.
Meeenos mal! acabo de verte escribiendo en mi blog solo EL y creí que me querías decirme que tú eras el autor de este art. ...
¡¡Me vais a matar a sustos!!
; )
PD
En todas partes hay todo tipo de gente, sí.
ya está comentado, espero.
¿Quieres que te borre el EL o te lo dejo? ...
Bueno, déjalo, puede sonar a mensaje encriptado y misterioso.
Es muy difícil enseñar sin vocación, y aún más difícil enseñar materias que no se dominan, o solo superficialmente.
No tengo ningún contacto con el mundo de la enseñanza, tan solo algún vecino del barrio que es docente y está estresado y claramente superado por la situación en su trabajo.
Pero viendo los resultados de las encuestas de control, y como escriben los adolescentes y los jóvenes intuyo que algo va mal en el sistema educativo, empezando por la masificación en las aulas.
Y como un servidor es algo mal fiado, intuyo que al sistema le conviene una ciudadanía corta de conocimientos. Serán más dóciles que nosotros.
No es tracta d'això, el sistema ja ho dona per desmcomptat que la ciutadania es curta de coneixements. Es tracta de que d'entrada a cada canvi de govern canvien els plans i normes d'estudis, i a més a més uns mestres analògics han d'ensenyar a alumnes nadius digitals.
No sé si ya quedan enseñantes sólo analógicos, me parece que no, ten en cuenta que en la Pública han ido jubilando con 60 años, la Generalitat ha hecho muchos cursos sobre aplicaciones y manejo de internet. Toda la gestión se hace hoy día vía internet. La enseñanza ha cambiado, para bien.
La sensación es de que no, de entrada porque en las aulas hay mas nativos analógicos maestros que digitales y no ya por ellos en sI, sinó por el sistema de enseñanza. De hecho, todo el sistema de enseñanza es obsoleto y sin trazas e cambiar, de ahí el alto fracaso escolar, que lleva hasta la universidad a un montón de analfabetos con enormes dificultades de comprensión lectora.