Anàvem els benintencionats moralistes a boicotejar el Mundial en un atac de dignitat sobrevinguda. ¡No veuré ni un sol partit!, dèiem els més resolts. Va durar la intenció el mateix que uns chupa chups a la porta d'una Escola. I aquí estem, davant del televisor, sense perdre'ns ni un sol enfrontament del qual ja s'endevina com el Mundial amb més audiència de tota la història. Però algú amb més consciència i sentit de la responsabilitat que nosaltres havia de solucionar l'error. Un home de principis que conscient de la seva culpabilitat davant la nostra desídia, espantat pel 7-0 endossat a Costa Rica que ja donava a Espanya com a guanyadora del Mundial, va ordenar als seus homes baixar el ritme, i fins i tot davant la fatalitat dels penals davant Marroc, va manar fallar-los perquè Espanya fos eliminada i així desaparegués l'interès nostre pel Mundial, i de passada aconseguir el beneplàcit i reconeixement etern del Regne del Marroc, de qui corren rumors que el volen fer seleccionador del seu equip.... de petanca.

Ningú li ho agrairà, ni tan sols els seus bons i lleials amics de la premsa de Madrid, que segur que avui estan exalçant la seva figura. Luis Enrique Martínez, ens ha donat a tots una lliçó d'humilitat, honestedat i decència. Tenim seleccionador per a molts anys (O no!)

Us deixo amb l'article de Don Mariano Rajoy, l'analista del Mundial de Qatar 2022. Això és tot amics.


ASÍ FUE (O NO)MARIANO RAJOY

Ha sido una pena

 Actualizada 19:12

Se acabó el Mundial para España. Hemos quedado eliminados y será Marruecos quien juegue los cuartos de final contra el vencedor del Portugal-Suiza. Yo no voy a reprochar nada a nadie porque no es mi papel ni me parece procedente hacerlo. Además, estoy seguro de que habrá una legión de voluntarios para hacerlo. Por mi parte, simplemente señalar que ha sido una pena. Había mucha ilusión en la gente y había muchas expectativas, quizás por encima de las auténticas posibilidades de nuestra selección.
Sabíamos que existían carencias. La más importante, y lo hemos visto hoy, la ausencia de delanteros goleadores, pero las cosas son como son, en otra etapa de nuestra historia nos fue mejor. Llegamos a ser campeones del mundo y no hay que descartar que pronto –ojalá lo vean todos los que lean esta crónica– España vuelva a jugar la final de un Mundial. Y a ganarlo. Ha sido un placer estar con todos ustedes y un abrazo a quien quiera recibirlo. Gracias.