Un mòdul de llenguatge, posat en obert a internet, demostra el gran potencial de l'aprenentatge automàtic per resoldre tot tipus de problemes a l'instant. La IA ChatGPT, es descriu a si mateixa com una persona amb (impossibles) records - FRANCESC BRACERO - lavanguardia.com.

Des de divendres passat el món està fascinat per l'aparició de ChatGPT, un nou model de llenguatge de diàleg, basat en la intel·ligència artificial (IA) GPT3 de la companyia OpenAI, que pot raonar –o aparenta fer-ho– com un ésser humà. Es tracta d'un bot conversacional capaç d'escriure assaigs, relats de ficció i poesia, jugar i crear jocs, escriure codi de programació de programari, trobar errors en un text, explicar el desenvolupament i la solució d'una proposició matemàtica… Qualsevol cosa que se li proposi i amb aparença humana.

És difícil trobar un consens entre els experts en intel·ligència artificial sobre les conseqüències que pot implicar una tecnologia com aquesta, però hi ha unanimitat en la conclusió que a partir d'ara hi ha un abans i un després en bots d'intel·ligència artificial capaços de conversar amb humans . Entre les implicacions que pot generar ChatGPT hi ha suggeriments que podeu acabar amb el model d'organització de la vasta informació que suposa Google amb les vostres cerques.

Pau García Milà, premi Princesa de Girona i cofundador de Founderz, assenyala que la tecnologia de ChatGPT “és extraordinària perquè s'acosta per primera vegada a una intel·ligència artificial que és més a prop de raonar que d'escopir text”. “Fins ara –observa– el que feia aquest tipus de tecnologies era intentar colar-te-la, simular que era una persona, i la gran diferència ara és que és capaç de crear un raonament com si ho fes una persona”.

"La part dolenta és que, sense avís previ, ens han donat una tecnologia que és capaç d'eliminar llocs de treball i crear-ne de nous amb tecnologies molt disruptives", apunta García Milà. El bot d'OpenAI pot redactar força bé en anglès i en espanyol, encara que a les proves és massa pla. Entre les conseqüències, hi ha qui augura que el canvi podria acabar amb el cercador de Google. Afectarà el periodisme? García-Milà indica que fa molts anys que “cada tres mesos sorgeix algú que diu que el periodisme desapareixerà, però el periodisme de debò no corre cap risc. El que canviaran seran algunes de les tasques monòtones que ara porten temps als periodistes”.

De la mateixa opinió és Josep Lluís Micó, catedràtic de Periodisme a la Universitat Ramon Llull i periodista especialitzat en tecnologia, que apunta que el fet que la màquina aconsegueixi escriure d'una manera raonablement correcta no implicarà canvis radicals en aquesta professió “ni a curt ni a mitjà termini”. “Si no li demanes una cosa excessivament sofisticada o complicada, ho resol bé, però no són textos amb vida”.

Micó admet que la capacitat de ChatGPT “desborda qualsevol redacció o grup humà, encara que difícilment podrà cercar la connexió emocional amb els lectors” com faria un redactor humà. “És innegable –afegeix–que sí que és un salt qualitatiu, perquè supera els límits existents”. En el debat de Google, la qüestió és si l'existència d'un servei que us porta directament a les solucions en lloc d'organitzar-vos les possibilitats de buscar-la pot acabar per sempre amb els cercadors. Microsoft va invertir mil milions de dòlars fa tres anys a OpenAI, una empresa creada el 2015 per un reduït grup d'inversors entre els quals hi havia Elon Musk.

El cercador Bing de Microsoft mai no ha estat una amenaça per a la quota de mercat de Google, però la companyia fundada per Bill Gates va decidir invertir fa tres anys 1.000 milions de dòlars a OpenAI. Bing podria desafiar l'hegemonia de Google? Cal veure, però la possibilitat sembla propera. García Milà creu que ara “qui està més amenaçat és Google perquè per primera vegada apareix una tecnologia millor que la seva. Hi ha una capa de raonament que Google no en té”. El gegant de les cerques “organitza la informació, però no la processa”. I ni tan sols sembla raonable que el cercador incorpori la IA de GPT3, perquè els seus clients són webs on Google porta usuaris. “Si ho fes –creu García Milà–, totes les webs del món se sentirien amenaçades. No hi ha una sortida fàcil”.

Micó indica que “tenim totes moltes ganes de poder anunciar coses que suposin transformacions importants en el camp de la intel·ligència artificial, però tendim a sobrevalorar-ho”. Segons la seva opinió, la tecnologia d'OpenAI és més profunda en habilitats que altres, “però d'aquí a plantejar-se la desaparició de Google és exagerat. La intel·ligència artificial té encara més artificial que intel·ligència”. Cal no desestimar la gran capacitat tecnològica de Google, que pot reaccionar als nous temps, tot i que ara és una companyia molt gran, potser amb menys agilitat que una startup.

ChatGPT no està connectat a internet per accedir a cercar informació recent. Tot el que sap és de l'any passat. El seu sistema d'intel·ligència artificial va ser entrenat mitjançant 500.000 milions de paraules extretes de textos publicats a internet, la Viquipèdia i diverses col·leccions senceres de llibres. Entre les possibles implicacions en llocs de treball als quals podria amenaçar una intel·ligència artificial hi ha l'exemple d'una de les proves que va fer un usuari en demanar-li un pla dietètic complet per, segons les seves condicions, perdre un determinat pes en un temps concret. Li va donar aquest pla. Però també, en proves posteriors, va recomanar acudir a un nutricionista i va donar consells generals sobre una bona alimentació.

OpenAI va ser fundada per empresaris com Elon Musk, cofundador de Tesla i SpaceX entre d'altres, i Reid Hoffman, un dels cofundadors de LinkedIn. L'objectiu d'aquesta companyia és investigar i democratitzar l'accés a la intel·ligència artificial general. Va néixer com una empresa sense ànim de lucre, encara que la seva aliança amb Microsoft li pot obrir noves portes, perquè es tracta d'una tecnologia molt llaminera per a les empreses.

Un dels usuaris que provava ChatGPT ja li ha demanat que estableixi una possible estratègia de Microsoft per batre Google al camp dels cercadors i, evidentment, va proposar com una de les mesures a prendre la integració d'aquesta IA a Bing. Com que ChatGPT és molt bo en la construcció d'assajos escrits, un dels sectors que haurà d'estar molt pendent és l'educatiu. Fins ara, si un alumne copiava fonts per confeccionar una feina, el professor disposava d'eines en línia per comparar i descobrir la còpia. Amb la nova IA, desapareixen aquestes defenses, perquè tot el que es genera a la màquina pot ser nou. Els textos no tenen una brillantor excessiva, però es poden crear amb certs elements que se li demanin.

Un dels efectes d'aquest tipus de tecnologia podria ser l'amenaça de nombroses professions. Per exemple, podeu plantejar-vos que el text estigui redactat amb el llenguatge d'un nen d'una determinada edat, o amb expressions pròpies d'una determinada zona geogràfica. La màquina juga a allò que se li demani d'una manera oberta. Els textos que genera la IA són més aviat avorrits, amb una concatenació de frases més o menys encertades, però això també pot passar amb humans, per la qual cosa s'obren les possibilitats que els que produeixin les persones també siguin indistingibles.

Encara que ChatGPT crida l'atenció per les seves habilitats, amb les vostres informacions cal fer el mateix que amb qualsevol altra: contrastar-les. La màquina no té entre els objectius la veracitat dels fets que narra. Ni de bon tros. En uns quants dels milers de proves que se li han fet, ha estat capaç de mentir. Gairebé sempre per fer-se passar per una persona, utilitzant expressions que ha après dels humans. La IA d'OpenAI tampoc no aporta les fonts de què s'alimenta. Caldria la possibilitat de preguntar-li per la veracitat d'una informació, però en això també ens podria enganyar. El director executiu d'OpenAI, Sam Altman, ha posat en context allò que estem veient amb aquesta intel·ligència artificial. "Aquesta és una primera demostració del que és possible (encara té moltes limitacions, és en gran mesura una versió de recerca"), ha assenyalat. La seva previsió és que “aviat podrem tenir assistents que ens parlin, responguin les nostres preguntes i ens donin consells. Més endavant podrem tenir alguna cosa que es posi a fer feines per nosaltres. Finalment, podrem tenir alguna cosa que es posi a descobrir nous coneixements per nosaltres”. Els assistents actuals com Alexa, Siri i Google estarien massa limitats respecte a això.


ChatGPT: qué es, y cómo usarlo