Fa anys, que el col·lectiu celíac demana a les diferents administracions ajudes, per fer front a l'increment de la cistella de la compra, que, si escau, puja a uns 845 euros anuals de més en comparació a la d'una persona sense aquesta patologia. El que reclamen és que Espanya s'homologui a altres països europeus (com Itàlia o Grècia) que sí que les ofereixen a aquests malalts, que tenen la dieta lliure de gluten com a únic tractament i que abonen al 100%. Tot i això, fins ara només han rebut negatives per part de l'Estat. I això que aquesta administració sí que ofereix ajudes als seus funcionaris celíacs.

Ens sembla un greuge comparatiu", explica a La Vanguardia Aarón Santana, president de la Federació d'Associacions de Celíacs d'Espanya (FACE). “Em pregunto per què a ells se'ls dóna una petita ajuda econòmica i la resta de malalts no. Ens sentim discriminats”, afegeix. El mateix enuig manifesten des de l'Associació de Celíacs de Catalunya. “El Govern està admetent que les persones celíaques necessiten ajudes perquè les ofereixen als seus funcionaris. Demanem que es facin extensives a la resta de malalts”, reclama la Irene Puig, responsable de comunicació de l'entitat.

Fonts del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública expliquen a aquesta redacció que, des de l'any 2010, mutualistes o, si escau, beneficiaris de Muface [Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat], organisme autònom dependent d'aquest Ministeri, reben una ajuda anual de fins a 450 euros per a la compra de productes alimentaris sense gluten. Assenyalen que el col·lectiu de Muface, entre mutualistes i beneficiaris, se situa al voltant d'1,5 milions de persones i que 3.000 són les que reben l'ajuda, “un 0,2% del col·lectiu”. Més enllà d'oferir aquesta informació, no entren a valorar si hi ha un greuge comparatiu en el fet que uns malalts sí que la percebin i la resta no.

L'Institut Social de les Forces Armades (Isfas), adscrit al Ministeri de Defensa, també ofereix ajudes als seus mutualistes, encara que, a diferència de Muface, que no estableix límit d'edat, Isfas les destina “a pacients celíacs menors de 18 anys” , com especifica la pàgina web de Defensa. L'import anual de l'ajut no pot ser inferior a 92 euros ni superior a 644 euros.

La primera vegada que vaig saber dels celíacs fou en una Panificadora de Suria, crec recordar que al poble hi havia sis o set casos, un d'ells familiar de l'encarregat de la Panificadora. Allí ja fabricaven productes per a celíacs, en un local completament apartat en un racó de la panificadora, amb maquinària diferent, roba diferent, calçat diferent, perquè tot i ser uns dels primers eren conscients de que el procés de fabricació no es podia fer a la lleugera. Seria entre 1989/1990.

El Govern a través de les mútues subvenciona els seus funcionaris, si la informació de la vanguardia és certa. Això que sembla passar gairebé desapercebut és molt greu i caldria denunciar-ho al més alt nivell perquè prengués les mesures oportunes.

El mateix passa (sé de que parlo pel pare i la sogra), que cap al final varen necessitar una màquina de respiració asistida. A la gent que té una màquina d'aquestes a casa seva, (fet fàcilment comprobable atès els hi ha recomanat la Seguretat Social) se'ls hi ha triplicat el cost de la factura de la llum a ran de la Guerra d'Ucrania.

Potser aquest Govern, el més progresista de la història, no és ni tan progresista ni tan solidari amb els desvalguts sanitaris, que en ser minoria no els importen gaire, per a no dir gens. I ara us preguntareu: pesat en Francesc, no el podia publicar demà l'escrit?. Doncs no!, la noticia ja ha desaparegut de les noticies de portada d'avui a la vanguardia digital. Tampoc a ells els deuen importar massa els celíacs i als malats amb respiració asistida.