"Hi ha indicis a la natura que permeten presagiar l'arribada d'una extinció massiva. Així va passar amb l'última, ocorreguda fa 183 milions d'anys, i podria estar succeint també actualment. El sobtat increment de CO2 als oceans i una caiguda en picat de determinats elements, com el molibdè, són alguns dels fenòmens que van tenir lloc just abans de la gran extinció del Triàsic-Juràsic, la penúltima produïda. Un ingent augment de la concentració de diòxid de carboni a l'oceà, seguit d'un descens en picat dels oligoelements crucials per als éssers marins, van precedir una extinció massiva fa uns 183 milions d'anys -al matí primer. Com a conseqüència, van morir gairebé el 90% de les espècies de l'oceà i el 75% de les terrestres, que van sucumbir sota unes concentracions de carboni més altes de les que s'havia estimat fins ara.

Els investigadors, que publiquen els seus resultats a la revista AGU Advances, van mesurar la disminució de la concentració de molibdè a l'oceà. Aquest element és un metall essencial des del punt de vista biològic, que està dissolt a l'aigua del mar. El que van trobar és que abans d'un esdeveniment d'extinció, aquest micronutrient disminueix fins a nivells residuals, a causa de la manca d'oxigen al sistema, ja que no li permet fer reaccions de reducció ni oxidació, unes condicions que es coneixen com a euxíniques.

Però la investigació no es va quedar només amb la dada de disminució d'aquest metall. "Les nostres troballes també ens ajuden a comprendre quant de carboni circulava en el sistema marí-atmosfèric i la realitat és que era una quantitat molt més gran del que es pensava anteriorment", va destacar un dels autors de l'article, Jeremy Owens. Aquest científic va afegir que possiblement aquestes quantitats de carboni es disparessin a una “escala similar dels augments atmosfèrics i oceànics moderns a causa de les activitats humanes”. I és que hi ha una relació inversament proporcional entre el carboni i el molibdè. D'aquesta manera, quan el molibdè es va reduir fins a 41 gigatones, l'oceà disposava de 244.000 gigatones de diòxid de carboni.Els investigadors van analitzar roques de tres localitzacions a la regió d'Alberta, al Canadà. l'antic continent de Pangea.

El procés del canvi climàtic actual té molt a veure amb què va passar fa 183 milions d'anys. Com va passar llavors, avui cada cop s'afegeix més CO2 a l'atmosfera i al sistema en general, i correm el risc que se'n repliquin les conseqüències, assenyalen els investigadors. Com aleshores, el planeta s'està enfrontant actualment a una possible reducció dels micronutrients metàl·lics de què es compon l'oceà, entre ells el molibdè. Per tant, el risc d‟una extinció a causa de l‟escalfament global és un escenari futur més que probable".

La pregunta que hom es fa és: si la humanitat té una antiguitat d'uns 200.000 anys, qui cony contaminava tant fa 183 milions d'anys, si potser no sabem si hi eren ni els dinosaures. Tenint en compte que aquests varen viure durant l'era Mesozoica, en una forquilla estimada entre 248 milions i 65 milions d'anys. Potser eren ells els que contaminaven a base de super ventositats. O ves que no fossin les constants erupcions de volcans que hi havien en aquells temps remots. Res, que no controlem l'entorn, i ens donem massa importancia en atribuïr-nos la capacitat d'alterar el planeta, que comptat i debatut, s'altera tot solet mentre va a la seva, passant olímpicament de naltros. I que, en el fons, se li enfot que la platja estigui a la Barceloneta o a Montaca i bifurcació.

No sé si es pot fiar hom d'aquest estudi, que per cert, es veu que no l'ha fet l'inefable Tezanos del CIS, i no perquè servidor sigui negacionista, sinó perquè el que no és, és ximple, i la informació no li quadra per cap banda.  ¡BON NADAL!

¿I els milers o milions i milions d'espècies d'animals i vegetals, que s'han extingit abans de l'aparició del primer fum industrial? - Joan Fuster. 

Estudi de referencia: https://agupubs.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.10