DE TOTES LES HISTÒRIES DE LA HISTÒRIA



PREVIA A L'ARTICE D'AVUI - A les seves memòries, Woody Allen explica que quan va substituir Christopher Walken per Sam Shepard per interpretar un dels protagonistes de Setembre, aquest es va dedicar a canviar-li els diàlegs de la pel·lícula perquè no se sentia còmode amb el text. Shepard, a més d'actor, era un reconegut escriptor, així que el cineasta el va deixar fer. El film va passar a ser un altre, però Allen va ser capaç de portar-se bé fins al final com el seu improvisat guionista, fins al punt que, quan Shepard va saber que el realitzador era un apassionat del jazz, li va acabar regalant caixes de discos que hi havia heretat del seu pare, que era bateria en una banda. Aquesta anècdota l'explica Màrius Carol al seu article de la vanguardia. 

Una cosa semblant em passa a mi. Com Shepard, no és que copiï articles d'altres i no posi la referència, és que agafo la idea inicial de l'article i com que en alguns aspectes no m'acaba de convèncer l'amaneixo amb la salsa pròpia. Podríem dir en certa manera que es tracta de plagiar idees no articles, o que un agafa d'aquests tota la part de les dades més rellevants que de fet, són a l'abast de tothom, com la que ve a continuació de: DE TOTES LES HISTÒRIES DE LA HISTÒRIA", inspirat per un editorial de la vanguardia, sobre la ucronia de Lamban en les seves desafortunades declaracions. 

Deia Fuster que millor plagiar un bon text que no pas escriure un mal original. Al capdavall, l'important és que arribi el missatge que es vol enviar. Tot està escrit i reescrit, només varia la manera de fer-ho. En aquest sentit, qualsevol narració no deixa de ser una enésima ucronia.


"DE TOTES LES HISTÒRIES DE LA HISTÒRIA"

"De totes les històries de la Història, sens dubte la més trista és la d'Espanya, perquè acaba malament”. El poema de Jaime Gil de Biedma potser no faci justícia a aquest país, però moltes vegades tinc la sensació que entre tots fem grans esforços perquè es compleixi. L'actual sistema polític, nascut de la transició, està en crisi permanent. Per primera vegada s'han ajuntat al Congrés dels Diputats, per decisió democràtica dels ciutadans, formacions polítiques que volen transformar-lo, o dinamitar-ho Els objectius de Vox, Unides Podem o els independentistes catalans i bascos són totalment diferents, uns volen acabar amb el sistema autonòmic, altres amb la monarquia i els que cal volen la independència dels seus territoris. idees i és el que ens diferencia dels sistemes autocràtics que hi ha al món.

El PSOE i el PP, semblen voler donar arguments als defensors del caos i de la ruptura, en lloc de buscar la consolidació del model. La prova del nou l'hem tingut a la fallida negociació sobre els òrgans judicials a Espanya, on els populars han comès un error que veurem les conseqüències electorals que té en el futur. Però la reacció del Govern de Pedro Sánchez ha estat a l'altura del PP en designar dos exalts càrrecs del Govern com Juan Carlos Campo i Laura Díez per ser candidats al Tribunal Constitucional. faculta el Govern a escollir dos juristes de la seva mateixa línia ideològica, però no sembla que sigui aquesta la millor aposta per una despolitització de la justícia".

Gil de Biedma perfectament podia haver escrit: De totes les històries de la Història, sens dubte la més trista és la de Catalunya, perquè acaba malament, perquè tots i cadascun dels defectes crònics de la política espanyola es repeteixen a la política catalana. Tant interès dels polítics catalans de diferenciar-se dels polítics espanyols i són igual de vulgars i miserables.

Sovint em pregunto si la democràcia espanyola o la catalana és democràcia o és una autocràcia tova, com es deia de la dictablanda del General Franco al final del seu mandat. De fet, si és democràcia, ho és de molt baixa intensitat.

Comparteix:  

Comentaris

  1. "Tant interès dels polítics catalans de diferenciar-se dels polítics espanyols i són igual de vulgars i miserables..."
    Primero por aquí: Nadie es tan igual como aquel que quiere ser diferente. Los políticos catalanes son lo mismo que el resto de los mortales, no les diferencia ninguna pátina, y además tienen un problema serio, como quieren ser diferentes y hacen constatación de ello, a la que les pillas en un renuncio se les acentúa la igualdad de lo mediocre.
    O sea, no dejan de ser mierda pero removida, cosa que apesta más.
    Dos: el tal Lambán, además de ser mediocre, como el resto de los mortales subidos al camión de la visa política, es un cobarde. Así se escribe cobarde: co-bar-de. Un tipo con un par dice lo que quiere decir, y sino no lo dice, que es lo mejor que hubiera podido hacer. No decirlo, salvaguardarse en la cajita, seguir cobrando y esperar a ser elegido para otros cuatro años más, y seguir comiendo chiretas con butifarrones; bebiendo vino del Somontano y disfrutar del coche oficial.
    Este es un país en el que nadie paga por estafar a los ciudadanos, así el tal Pujol amenazó con agitar el árbol de la molicie y esparcir la mierda de la que él era conciente que existía. No lo hizo, salvaguardó a su socio el emeríto, a sus compinches, Prenafetas, Rocas, Millets y demás y protegió a sus hijos, los siete, menos uno, todos imputados como "clan" mafiso.
    ¿Hay quien de más?
    Es para que nos lo hagamos mirar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel,tal como se concibe la política en este país (no considero,ni bueno,ni malo),los politicos se deben a las consignas y politicas del partido.Lo que hizo el de Aragon,era de esperar,que lo remediara.Lo único que nos falta,es una división interna,la casa sin barrer

      Elimina
  2. No hi ha ningú més, estem sols i abandonats a la nostra dissort; Dempeus sota la bròfega tempesta, país fatal, país aimat.

    ResponElimina
  3. Hi ha llocs molt més tristos i desgraciats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja, Gil de Biedma ja ho sabia, no deixa de ser un frase retórica.

      Elimina
  4. La honestidad política, esa es la clave de lo que nos está sucediendo, o mejor dicho la absoluta falta de ella.

    "Estos son mis principios, pero si no le gustan, tengo otros". Marx, Groucho.

    Coincido con Miquel, un buen ejemplo de esto es Javier Lambán. Supongo que harto de tragar aceite de ricino con la ley del "si es si", la eliminación de delito de sediciónl, los acuerdos con Bildu, se despacha declarando que a España le habría ido mejor sin Pedro Sánchez.

    Sus palabras debieron llegar a Moncloa a velocidad ultrasónica, dada la cantidad de "pelotas serviles" que moran dentro del PSOE, y Moncloa debió de emitir algún rebuzno mayúsculo como acuse de recibo.

    Al día siguiente, se desdice de sus propias palabras con la vieja técnica del "yo no quería decir lo que dije".

    Lo escuché en vivo y en directo en una entrevista que el pasado jueves le hizo Carlos Alsina, renegando de sus declaraciones con una voz vacilante y con frases algo confusas, denotaba pasar por un cacao mental considerable cuando Alsina le apretó las clavijas con ese asunto.

    Bien, si nuestros políticos tuviesen la sinceridad de opinar y hablar sobre las decisiones que toman los "amados lideres" de cada partido, quizás si entonces nos irían mejor las cosas a todos. Y si además, los diputados tuviesen la libertad de votar en conciencia en el Congreso más allá de la "disciplina de partido", mejor aún. Nos habríamos ahorrado unas cuantas barbaridades en forma de decreto-ley, tanto del PSOE como del PP. Porque la egolatría mezclada con estupidez no es patrimonio de ningún partido.

    De paso, no el iría nada mal una buena desinfección y un exorcismo al palacio de la Moncloa, a veces de la impresión de que algún ente maligno posea a sus habitantes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La disciplina de partit a l'hora de votar, de democràrtica no en té res.

      Elimina
  5. Sánchez nombra a dos ex altos cargos políticos importantes para el sistema judicial,que en teoria tendrían que ser independientes.Bueno,más o menos es lo que pasa en todo el mundo,para nuestra desgracia.Asi que se dejen de rollos y pongan las cartas bocarriba,Pp y socialistas,que cuando quieren son muy estrechos.
    Copiar datos,lo considero normal si son de fuentes independientes y seguras,pero transmitir las mismas ideas no lo considero de ningún interés. Es como hacerse eco de ellas y amplificarlas,algunas son malas de necesidad.Cada uno es libre de hacer lo que quiera.

    ResponElimina
  6. Son estrechos cuando les conviene o interesa, siempre politicamente.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada