PREVIA A L'ARTICE D'AVUI - A les seves memòries, Woody Allen explica que quan va substituir Christopher Walken per Sam Shepard per interpretar un dels protagonistes de Setembre, aquest es va dedicar a canviar-li els diàlegs de la pel·lícula perquè no se sentia còmode amb el text. Shepard, a més d'actor, era un reconegut escriptor, així que el cineasta el va deixar fer. El film va passar a ser un altre, però Allen va ser capaç de portar-se bé fins al final com el seu improvisat guionista, fins al punt que, quan Shepard va saber que el realitzador era un apassionat del jazz, li va acabar regalant caixes de discos que hi havia heretat del seu pare, que era bateria en una banda. Aquesta anècdota l'explica Màrius Carol al seu article de la vanguardia. 

Una cosa semblant em passa a mi. Com Shepard, no és que copiï articles d'altres i no posi la referència, és que agafo la idea inicial de l'article i com que en alguns aspectes no m'acaba de convèncer l'amaneixo amb la salsa pròpia. Podríem dir en certa manera que es tracta de plagiar idees no articles, o que un agafa d'aquests tota la part de les dades més rellevants que de fet, són a l'abast de tothom, com la que ve a continuació de: DE TOTES LES HISTÒRIES DE LA HISTÒRIA", inspirat per un editorial de la vanguardia, sobre la ucronia de Lamban en les seves desafortunades declaracions. 

Deia Fuster que millor plagiar un bon text que no pas escriure un mal original. Al capdavall, l'important és que arribi el missatge que es vol enviar. Tot està escrit i reescrit, només varia la manera de fer-ho. En aquest sentit, qualsevol narració no deixa de ser una enésima ucronia.


"DE TOTES LES HISTÒRIES DE LA HISTÒRIA"

"De totes les històries de la Història, sens dubte la més trista és la d'Espanya, perquè acaba malament”. El poema de Jaime Gil de Biedma potser no faci justícia a aquest país, però moltes vegades tinc la sensació que entre tots fem grans esforços perquè es compleixi. L'actual sistema polític, nascut de la transició, està en crisi permanent. Per primera vegada s'han ajuntat al Congrés dels Diputats, per decisió democràtica dels ciutadans, formacions polítiques que volen transformar-lo, o dinamitar-ho Els objectius de Vox, Unides Podem o els independentistes catalans i bascos són totalment diferents, uns volen acabar amb el sistema autonòmic, altres amb la monarquia i els que cal volen la independència dels seus territoris. idees i és el que ens diferencia dels sistemes autocràtics que hi ha al món.

El PSOE i el PP, semblen voler donar arguments als defensors del caos i de la ruptura, en lloc de buscar la consolidació del model. La prova del nou l'hem tingut a la fallida negociació sobre els òrgans judicials a Espanya, on els populars han comès un error que veurem les conseqüències electorals que té en el futur. Però la reacció del Govern de Pedro Sánchez ha estat a l'altura del PP en designar dos exalts càrrecs del Govern com Juan Carlos Campo i Laura Díez per ser candidats al Tribunal Constitucional. faculta el Govern a escollir dos juristes de la seva mateixa línia ideològica, però no sembla que sigui aquesta la millor aposta per una despolitització de la justícia".

Gil de Biedma perfectament podia haver escrit: De totes les històries de la Història, sens dubte la més trista és la de Catalunya, perquè acaba malament, perquè tots i cadascun dels defectes crònics de la política espanyola es repeteixen a la política catalana. Tant interès dels polítics catalans de diferenciar-se dels polítics espanyols i són igual de vulgars i miserables.

Sovint em pregunto si la democràcia espanyola o la catalana és democràcia o és una autocràcia tova, com es deia de la dictablanda del General Franco al final del seu mandat. De fet, si és democràcia, ho és de molt baixa intensitat.