El Mundial de Qatar ha fet aflorar molts radicals defensors de la justícia poètica, i en el cas de la competició que ens ocupa, el bo és Leo Messi, que ahir va obtenir la classificació agònica de 'l'albiceleste' per a quarts. Els dolents són els rivals i la lògica és la que diu que el davanter argentí mereix guanyar una Copa del Món, ara que té 35 anys i enfila la recta final de la seva carrera. De moment, Messi i la seva selecció segueixen endavant encara que sigui de forma agònica i amb poc futbol. Mentrestant, Brasil, Holanda, Bélgica o Alemanya ja estan eliminades.

I Espanya? Això d'Espanya és un cas quasi paranormal. En tota la seva història com a selecció només han guanyat un Mundial, va ser el 2010 a Sud-àfrica, i no el va guanyar Espanya, el varen guanyar els jugadors del Barça. Quan el Mundial 82 el de Naranjito no van passar de la primera fase. De fet, la seva eliminació de bones a primeres és el més normal cada quatre anys, però com que resulta que sobretot la premsa de Madrid considera que Espanya cada quatre anys ha de guanyar el Mundial, en ser eliminada ja tenim el drama a sobre, i Luis Enrique al carrer. I això que quan van guanyar 7-0 a Costa Rica i res més, per a aquesta premsa que tan poc sap de futbol i si de rancúnia, Espanya era el rival a batre, aspirant a guanyar el Mundial, bla, bla, bla.

No renovar Luis Enrique ha estat un error, li ha faltat valor a la Federació per renovar-lo, i posar d'entrenador a De la Fuente és un altre error, és condemnar Espanya a tornar a fracassar al Mundial vinent. Luis Enrique estava començant una renovació completa de la selecció, encara que li ha faltat temps i un bon davanter centre, en una selecció plena de joves de 18/20 anys que tenen una projecció cap amunt molt interessant com Nico Williams, Pedri o Gavi. Tant de bó De la Fuente fos capaç de continuar aquesta renovació, però em temo que anirà a lo segur, al quedar bé, i encara tornarem a veure a Sergio Ramos amb la selecció.

Que els mitjans esportius madrilenys s'hagin acarnissat amb Luis Enrique, és normal, coneixent-los, és gent ressentida que poc hi entén de futbol i si d'acarnissar-se amb qui discrepa de la seva manera de pensar. I Luis Enrique que és més xulo que un vuit verd festuc, s'ho ha posat en safata amb l'eliminació de la Selecció. També haurien de reciclar i no renovar molts d'aquests experts en res, començant per tota la tropa d'exaltats que deambula pel "Chiringuito", presentador inclòs. Fa nou mesos, Luis Enrique va decidir no renovar el contracte amb la Federació Espanyola fins després del Mundial. I va dedicar aquestes paraules als seus amics els periodistes: “Això de no renovar ho he fet principalment per vosaltres. Perquè fixa't si després el Mundial surt una cagada terrible, haureu d'estar demanant: 'S'ha de fer fora, que encara té quatre anys més de contracte'. D'aquesta manera, com que no tindré contracte, en acabar, si les coses surten molt malament, doncs potser seguim per tenir una mica més de bachata i si no, doncs ja no haureu de demanar-ho. Me n'aniré tranquil·lament i no passa res”. I així ha estat, s'han estalviat de demanar-ne el cessament.

Esperem que on vagi a entrenar li vagi bé, encara que segur que també generarà polèmica. Com diu Évole en el seu article de l'avantguarda: A Luis Enrique el veus venir, tant pel bo com pel dolent. I això al país de la hipocresia, del culebreu i del quedar bé sempre és un risc. Luis Enrique no mareja la perdiu. Quan s'ha de plantar, es planta. Quan vol afalagar-te, t'afalaga. I quan s'enfada, s'enfada. El que més em sedueix és la seva llibertat. No li importa què diran. De fet ni es preocupa per escoltar o llegir el que se'n publica. Luis Enrique Martínez García, geni i figura fins a la sepultura. 

I demà, parlaré del Govern, la sedició i la malversació... (O no)