Pedro Vallín, en el magnífic, herètic i trencador C3PO en la corte del rey Felipe assumeix una teoria d'Eric Wolf segons la qual la conquesta del Nou Món seria “una prolongació de la Reconquesta”. I Vallín hi afegeix: “Té sentit que els hereus d’aquella depredació avui s’estiguin empassant tot Espanya des de Madrid”. La tesi és enginyosa i realista, però fa curt. Tota la història d’ Espanya des del segle XV s’explica per la mística de la Reconquesta, que, després d’haver omplert vuit segles d’epopeies, amb aparicions cavalleresques de Santiago en auxili dels cristians i herois com el Cid, es va incrustar en les essències i els valors nacionals i va crear una cultura assumida per la política posterior fins als nostres dies.
Què van ser, per exemple, les restauracions monàrquiques? Van ser la reconquesta del tron per part dels Borbons. Què és el que impulsa avui els republicans? La reconquesta del règim del 14 d’abril, dels seus principis i els seus drets. Què va ser la Guerra Civil? El més semblant a la Reconquesta, on els rojos eren els moros de feia cinc segles, i tots els sants estaven a favor dels reconqueridors i als nens que vam néixer en ple franquisme ens ensenyaven que allò havia estat una croada. I què van ser els maquis? Els somiadors mal armats que van voler reconquerir l’ Espanya que Franco els havia arrabassat.
I va arribar la democràcia i hi va haver un angoixant soroll de sabres que va culminar en el tejerazo del 81, perquè hi havia una part de l’exèrcit que volia recuperar el que la invasió democràtica els havia pres. I era tal l’esperit de reconquesta, que es deia que els nous moros (els rojos) volien guanyar als despatxos el que havien perdut a la guerra. Això es va dir i es continua dient avui. I quan Aznar va cridar: “Vagi-se’n, senyor González!”, li estava demanant les claus a Boabdil. I quan el 2004 dirigents del PP van dir que Zapatero i la seva victòria electoral eren il·legítims, era perquè necessitaven reconquerir el poder perdut. I ara, tot el que està passant són històries de reconquesta: del poder judicial, del Tribunal Constitucional, de Catalunya, de la Moncloa. Per això és impossible l’acord en els nous moros i els nous cristians. I no n’hi haurà, perquè l’apòstol Santiago no acaba de dir amb qui dimonis està. - Fernando Onega.
8 Comentaris
F Onega fue el escritor de Suarez y amigo, ya ves, de Gregorio Morán.
ResponEliminaEs un tipo lúcido y un analista de pro.
Comparto la entrada.
Y Vallín te una visió personal dels fets que tracta Onega que crec compartim també.
Elimina¿Ósea ,que se trata de una fiesta de moros y cristianos?.Esperemos que sea sólo eso y que al final nos vayamos todos a tomar unas copitas.Lo que yo he visto y no he querido mirar mucho,son gente que deja su escaño y se van.Me ha recordado escenas parecidas en el Parlament,como perro viejo,no me gusta nada de nada.He visto esa postura en empresas,que luego han acabado mal.
ResponEliminaY esta va camino de acabar fatal. Veremos el Lunes que deciden los magistrados.
EliminaCoincido con Miquel, Onega es un fino analista, y el autor del lema de Suarez "Puedo prometer y prometo", pero como buen gallego, sabe nadar y guardar la ropa, sin que sus convicciones se trasladen a sus escrito.
ResponEliminaBueno, y los "arrianos" como yo, ¿ que demonios hacemos, si los dos bandos enfrentados nos dan repugnancia por sus modos y maneras de cargarse la democracia y la independencia judicial ?.
Los unos, intentando condicionar la justicia desde el Congreso, y los otros, intentando que la justicia interfiera en el Congreso.
Vamos camino de ser una "monarquía bananera", y cada vez mas rápido.
Jo crec que fa temps que ja som una monarquia platanera o bananera.
ResponEliminaAl contrario que RODERICUS, creo que Onega se posiciona claramente ; ) Y creo que tiene, razón aunque lo plantea de una forma muy reduccionista, imagino que porque un art. no da para más... para mi el gran problema hoy, es que los moros y los cristianos están revueltos y hay de los dos en los dos bandos, lo cual complica muchísimo más todo. Máxime si nadie está dispuesto a ceder y sin concesiones es imposible ningún acuerdo... así pues tendrán que volver los safardíes a poner orden en esta jaula de grillos ; )
ResponEliminaUn abrazo
Exacto, hay moros y cristianos en ambos bandos, más en la izquierda, lo que complica aún más la situación. Al final Sánchez se va a marcar un Estanislao Figueras:.Ya estoy hasta los cojones de todos nosotros. Que de expresidente se vive mejor y se gana más pasta.
ResponElimina