Pedro Vallín, en el magnífic, herètic i trencador C3PO en la corte del rey Felipe assumeix una teoria­ d'Eric Wolf segons la qual la conquesta del Nou Món seria “una prolongació de la Reconquesta”. I Vallín hi afegeix: “Té sentit que els hereus d’aquella depredació avui s’estiguin empassant tot Espanya des de Madrid”. La tesi és enginyosa i realista, però fa curt. Tota la història d’ Espanya des del segle XV s’explica per la mística de la Reconquesta, que, després d’haver omplert vuit segles d’epopeies, amb aparicions cavalleresques de San­tiago en auxili dels cristians i herois com el Cid, es va incrustar en les essències i els valors nacionals i va crear una cultura assumida per la política posterior fins als nostres dies.

Què van ser, per exemple, les restauracions monàrquiques? Van ser la reconquesta del tron per part dels Borbons. Què és el que impulsa avui els republicans? La reconquesta del règim del 14 d’abril, dels seus principis i els seus drets. Què va ser la Guerra Civil? El més semblant a la Reconquesta, on els rojos eren els moros de feia cinc segles, i tots els sants estaven a favor dels reconqueridors i als nens que vam néixer en ple franquisme ens ensenyaven que allò havia estat una croada. I què van ser els maquis? Els somiadors mal armats que van voler reconquerir l’ Espanya que Franco els havia arrabassat.

I va arribar la democràcia i hi va haver un angoixant soroll de sabres que va culminar en el tejerazo del 81, perquè hi havia una part de l’exèrcit que volia recuperar el que la invasió democràtica els havia pres. I era tal l’esperit de reconquesta, que es deia que els nous moros (els rojos) volien guanyar als despatxos el que havien perdut a la guerra. Això es va dir i es continua dient avui. I quan Aznar va cridar: “Vagi-se’n, senyor González!”, li estava demanant les claus a Boabdil. I quan el 2004 dirigents del PP van dir que Zapatero i la seva victòria electoral eren il·legítims, era perquè necessitaven reconquerir el poder perdut. I ara, tot el que està passant són històries de reconquesta: del poder judicial, del Tribunal Constitucional, de Catalunya, de la Moncloa. Per això és impossible l’acord en els nous moros i els nous cristians. I no n’hi haurà, perquè l’apòstol Santiago no acaba de dir amb qui dimonis està. - Fernando Onega.