La icònica imatge d'una musulmana que camina sense vel, llegint un llibre ia contracorrent entre una multitud de dones cobertes amb niqab no és una obra reivindicativa de l'artista afganesa Shamsia Hassani, com afirmen missatges difosos en xarxes socials, sinó una fotografia publicitària txeca per anunciar una revista. En els últims dies s'ha convertit en viral, tant a Facebook com a Twitter, una imatge que circula com a símbol de la lluita de les dones afganeses en defensa dels seus drets davant dels talibans i que s'atribueix a la coneguda muralista Shamsia Hassani.
Es tracta d'una fotografia la figura central de la qual és una musulmana amb la cara descoberta que llegeix un llibre de tapes vermelles mentre camina a contracorrent entre una multitud de dones completament cobertes. Les publicacions de la foto a les xarxes socials van acompanyades de missatges on es destaca que l'autora és Hassani, «artista de grafit» i «professora de la Universitat de Kabul». Alguns assenyalen que, «tot i el perill, continua oposant resistència amb la seva feina» i molts afirmen: «Si la compartim, hi donarem veu i totes les dones afganeses que viuen a l'infern».
En realitat, ni és obra d?una artista afganesa ni té a veure amb l?Afganistan, perquè es tracta d?una foto retocada a partir de la qual va utilitzar fa tres anys una agència txeca de publicitat en una campanya comercial per anunciar la revista Reportér.
Foto-original-anunci Reportér |
De fet, a la imatge premiada no és un llibre vermell, sinó un exemplar de la revista Reportér el que sosté la dona entre les mans. També es pot comprovar a la web del seu autor, el fotògraf txec Pavel Hejný, que mostra aquesta instantània amb les altres dues que va prendre per a la mateixa campanya: «Qüestionant el neonazisme» i «Qüestionant la guerra». L'argument amb què l'agència publicitària txeca va explicar l'elecció d'imatges ambientades en «situacions en què les persones sovint es deixen portar per l'opinió de la majoria» és que «anar contra el corrent sempre requereix coratge» i «la revista Reportér té aquest coratge i el transmet als seus lectors», segons va precisar VMLY&R-Prague a la seva web.
HASSANI: UNA ARTISTA AFGANA INTERNACIONALMENT RECONEGUDA - Davant l'àmplia difusió aconseguida en xarxes socials pels missatges que presenten aquesta foto retocada com una suposada obra al·legòrica de Shamsia Hassani que reflectiria la resistència de les dones afganeses davant la repressió talibana, la mateixa artista ha aclarit tant a Instagram i Facebook com a Twitter que no és l'autora d'aquesta imatge.
«Aquesta no és una de les meves obres artístiques», precisa Hassani, abans d'afegir: «Sé que em volien donar suport a mi i al meu art, però assegureu-vos de citar el veritable artista». Hassani no és fotògrafa, és una coneguda pintora i escultora afganesa, nascuda a l'Iran el 1988, que es presenta a la seva web com «la primera artista femenina de grafit de l'Afganistan». També professora a la Universitat de Kabul, Shamsia retrata les dones del seu país com a persones orgulloses de si mateixes i positives per als altres, en un context advers de domini masculí.
Després de la recent arribada al poder dels talibans, aquesta artista urbana, reconeguda internacionalment, ha continuat difonent a través dels seus comptes en xarxes socials noves obres que reflecteixen l'actual situació del seu país des del punt de vista de les dones, l'última de elles sota el títol «Silenci».
Per tant, la suposada al·legoria de la resistència de les dones afganeses a la repressió talibana atribuïda a l'artista Shamsia Hassani no és obra seva i tampoc no té res a veureamb l'Afganistan, ja que es tracta a l'origen d'una campanya publicitària txeca per anunciar una revista. via efeverifica.
Hay que andar con cuidado con los plagios, manipulaciones y tergiversaciones.
ResponEliminaAunque hay plagios que a pesar de ser denunciados, ahí quedan.
El cartel de la fiestas de la Mercè del año 2.021, fue un plagio descarado de una portada de la revista New Yorker de hace unos años. Lo interesante del asunto, es que la autora, Malika Favre, se había plagiado a si misma, retocando el trabajo original, y cobrando una cifra de cinco dígitos por ello. Y la señora ColaCau, calladita, pues las bases del concurso para el cartel, especifican que tiene que ser una obra original.
Bueno, era una copia original del original.
EliminaSi sirviera de algo valdría la pena, lo que me temo es que no valdrá para nada y que todo seguirá igual, allí en el Irán o el Afganistan las mujeres sólo valen lo que vale una cabra.
ResponEliminaNo veo una salida clara a todo esto.
Salut
És aquestió de temps, pensa que van tres segles enrere del cristianisme.
EliminaSeis siglos, su calendario arranca en el seiscientos y pico, su calendario tiene como año uno el momento de la Hégira, en el 622.
EliminaVal, sis SEGLES, De fet, sempre deia 5 segles pero em semblava que precisament tu m'havies corretgit pasant-ho a tres.
EliminaEstán en plena edad media.
Elimina