No pot parar de tossir i té molta mucositat. Hichiam, un jove de 28 anys procedent del Marroc, aguanta l'onada de fred des d'un tros de cartró i una manta al passeig Picasso de Barcelona. "El fred, el vent... és horrible. Em trobo molt malament. Estem morts en vida", explica el noi. Altres dels seus companys combaten la grip i la febre amb paracetamol o inhaladors. Com ells, 2.500 persones a Catalunya no tenen cap lloc per protegir-se de les baixes temperatures: dormen al carrer - el periódico.

Fa anys que la població de persones que dormen i viuen al carrer no solament augmenta sinó que crea certes tensions de territori. És una perversió de la misèria que assimilem amb compassió, vergonya i certa por. Ara, a més a més, moltes sucursals bancàries del barri –un barri dels considerats benestants– desapareixen i fortifiquen els locals amb blindatges cuirassats per evitar ocupacions i això ha trencat l’equilibri entre la demanda i l’oferta d’espai. Els vestíbuls d’oficina bancària i els replans de botigues tancades (n’hi ha cada vegada més) continuen sent els espais més concorreguts pels que s’han vist abocats a viure d’aquesta manera. De dia, busquen bancs, parcs i fonts i endrecen el seu campament improvisat nocturn acumulant cartrons i mantes que, amb una solidaritat clandestina, algun porter o conserge de la zona els guarda. La demanda de cartrons és important. Els fan servir per construir parapets amb ànima de trinxera, que lluiten contra el vent, la llum i la possible intromissió de noctàmbuls violents i amb mal beure. L’arquitectura d’aquestes estructures improvisades és imaginativa i pràctica però també desesperada. Un dels homes que dorm a prop de casa em comenta que d’ençà de la instauració del toc de queda oficial les nits són més plàcides, també gràcies a la bonança d’un clima que ningú no diria que correspon al mes de novembre. Durant el dia, demana a prop del mercat, però hi ha molta competència. O, tot i que està tancada gairebé tot el dia, a la porta de l’església. I quan no se’n surt, se’n va a un forn o a un supermercat i de vegades li donen, a més de monedes, menjar per salvar un dia sense gaire horitzons ni expectatives. 

Un dia que fa pensar en el que deia el cineasta i contista Khémir Nacer: “El dia del pobre dura un any i l’any del ric dura un dia”. El barri assimila tots aquests moviments de supervivència sabent que són el símptoma de moltes coses que no funcionen i, alhora, l’avís del que podria passar-nos si perdéssim els privilegis de falsa normalitat que encara conservem. Però tornant als cartrons: una de les persones que dorm al carrer a prop de casa meva els acumula en un racó de la façana del DIA, munta cada nit el seu parapet de cartrons grans, retallats i combinats per fer d’estora i de pseudotenda de campanya. Un altre sol dormir a l'interior del Caixer del BBVA, i a més es tanca per dins, i la gent al matí no pot anar a treure diners, doncs sol llevatr-se tard. Fa temps que no es veu, però en aquest mateix caixer del BBVA, hi dormia un senyor estranger amb el seu gos, parlava molt poc de castellà, un dia en parlar amb ell em va dir que era danès, però no va voler parlar de com havia arribat a la lamentable situació en que estaba.

Amb el fred, el problema de dormir al carrer s'agreuja. L'Ajuntament de Sabadell i la Creu Roja han activat el protocol de l'Operació Fred i ja és preparin per donar resposta a les persones sense llar en cas de baixes temperatures. Es pretén atendre i allotjar aquestes persones en cas de condicions climatològiques adverses. Un cop activat el protocol de l'Operació Fred, segons els avisos meteorològics i de situació que es reben del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), la Policia Municipal és qui alerta els responsables municipals i les entitats referents sobre la posada en marxa del dispositiu. El servei atendrà ciutadans i ciutadans que es troben a Sabadell, sense un lloc per dormir. Els usuaris podran accedir per fer nit al centre d'acollida, ubicat al Molí de Sant Oleguer, que compta amb 30 llits.