{ads}

# BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - ACTUALITAT - INFORMACIÓ - OPINIÓ - POLÍTICA - COLLONADES - NOTICIES CURIOSES - CONTEXTO - SUE...

ESSÈNCIA CÍNICA



Vivim temps cínics - diuen -. En política, especialment. El cinisme transforma, per exemple, la imprescindible imparcialitat en neutralitat covard i egoista. I la revesteix de valor, però no és cert: no és el mateix posar-se del costat de les víctimes que estar al mig, sense posicionar-se, entre agressors i agredits. No hi ha la profilaxi quan es parla de drets i valors. De fet, els polítics no són cinics, bàsicament són mentiders compulsius.

El cinisme no s'ha de menystenir, ans al contrari, cal reivindicar-lo. En el fons, allò que anomemen 'cinisme' no és sinó l'antidot de la hipocresía. La figura simètricament oposada al 'cínic' no és el 'virtuós' ni tan sols el 'purità': és el fariseu'. En deixar de ser joves, el cinisme o l'escepticisme, el projectem sobre els qui vènen rere nostre. I no ho fem de mala fe, sinó per pura precaució. Ja ho deia Fuster, el cinisme està en franca decadència: abans, de tant en tant, als pobles, veies els gossos copular pel carrer, ara ja no gossen fer-ho, no és políticament correcte, I ja que parlo de política, no és cert que els polítics siguin cínics, poden ser moltes altres coses dolentes, però no cínics, aquest apartat està gestionat pels nens i els bojos, car aixo és el cinisme, dir la veritat del que es pensa sense pensar en les seves conseqüencies. Tal com raja.

Passa que en la mesura que un es fica en senderes desconegudes, descobreix que no sempre a les paraules se'ls aplica el significat correcte. De la mateixa manera que és un error titllar algú de maquiavèl·lic, en el sentit retorçat que se li vol donar a la paraula, també succeeix amb el cinisme. Com exemple, que millor que els cínics per antonomàsia: Per a Antístenes –que va ser el primer dels deixebles de Sòcrates– i la resta dels cínics, l'home porta en si mateix els elements necessaris per ser bo i feliç. Per assolir aquest objectiu cal aconseguir, mitjançant la raó i la pràctica, l'autonomia personal. I és que, abans de res, el que el cínic busca és ser lliure, fins i tot de si mateix. Lliure dels sentiments, dels desitjos, de les possessions, de les amistats, de les penes, etc.

Vegem dues definicios del cinisme, ben dispars:

1. - Actitud de la persona que menteix amb desvergonyiment i defensa o practica de forma descarada, impúdica i deshonesta una cosa que mereix general desaprovació.

2. - Doctrina filosòfica fundada per Antístenes (segle V aC) que es caracteritza pel rebuig dels convencionalismes socials i de la moral comunament admesa.


Publica un comentari a l'entrada

8 Comentaris

  1. Estoy de acuerdo en distinguir cinismo de mentira o de hipocresía. No es lo mismo ni se le parece. Muchas gente miente, en parte por su fragilidad para argumentar y en parte por sus contradicciones, y no iban a librarse los políticos de esa actitud. ¿Y la Iglesia? ¿Ha habido algo más hipócrita y camaleónica que esta institución? ¿Nos hemos olvidado de su trayectoria y presencia? Porque nunca se la cita y sigue teniendo sus esferas de poder, en distintos planos, el más grave el de intentar seguir controlando conciencias personales, sin olvidar sus otros poderes, el de la llamada enseñanza, por ejemplo. ¿Y las industrias, los comerciantes, la publicidad? Mienten como nunca, acuciados por su obsesión de ventas ergo de beneficios a cualquier precio. Los políticos son muy frágiles también y cada individuo deberíamos distinguir quién, cuándo y cómo nos mienten. Simplemente para no dejarnos timar. De ahí que sea tan de actualidad como en los tiempos clásicos reivindicar una política ética, no de una moral oportunista y de circunstancias, sino consecuente. Pero no veo a la ciudadanía dispuesta a ello. La ciudadanía percibe hoy día casi todo como parte de un show, como si no le incumbiera la gestión pública y la actitud ímproba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Política ética no deja de ser un oxímoron. Además, imaginemos por un momento un político ético, dimitiria el primer dia. E imaginemos una ciudadania cínica, que dijera siempre lo que pensaba, no la verdad que no es posesión de nadie, serie terrible, de hecho sobrevivimos como sociedad a base de mentiras piadosas.

      Elimina
  2. La segunda definición es la que se acerca más.
    La primera es una derivación que se ha hecho con el tiempo.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com passa a Maquiavel, amb el tem ps canvia el significat de les paraules.

      Elimina
  3. Jo diría que el cinismo es un utensilio colocado en la caja de herramientas del sinvergüenza patológico.

    ResponElimina
  4. Una cosa es la escuela "cínica" de la filosofía griega, y otra la acepción del concepto que tenemos actualmente.

    Diógenes fue todo un experto en poner en evidencia a los politicos de la época, un maestro ridiculizador de mentecatos populistas y charlatanes.

    Sus intervenciones en los mítines y discursos públicos eran explosivas, incluso a veces sin ni siquiera tomar la palabra. En una ocasión solo le bastó agitar un pescado por encima de su cabeza para que el torpe orador perdiera el hilo de su discurso.

    Los Monty Pithon tendrían que haber realizado una película sobre el personaje.

    Quizás la venganza de los políticos contra Diógenes fue tergiversar el sentido moral que conocemos ahora de ser un "cínico".

    ResponElimina
    Respostes
    1. HOME, amb la vida de Brian ja varen cubrir l'expedient.

      Elimina