Les empreses, sotmeten cada vegada més els aspirants a jocs psicològics, sobretot per avaluar la seva manera de ser espontània davant de situacions quotidianes i per treure'n conclusions. Les entrevistes de treball són un dels moments clau en la incorporació al mercat laboral o davant d'un canvi d'empresa. Per més que una persona n'hagi fet moltes al llarg dels anys, mai no s'ha d'anar confiat: estan preparades a consciència per posar a prova aspectes del candidat que van més enllà dels coneixements professionals i l'experiència laboral.
Cada ocupador té la seva manera d'encarar una entrevista d'estar característiques, pensada per obtenir respostes als dubtes que té sobre l'aspirant, i sobretot perquè l'elecció sigui tan encertada com sigui possible. L'actitud també és un grau i la prova del cafè pot fer que una persona aconsegueixi o no la feina dels seus somnis. En què consisteix?
Actualment, no només el currículum determina si algú mereix una feina. Moltes empreses, sobretot a les start-ups i en tecnològiques, sotmeten els aspirants a un lloc de treball a petits paranys o jocs psicològics que tenen a veure amb comportaments quotidians i actituds del dia a dia. La prova del cafè n'és una i fins i tot les persones més adobades en processos de selecció poden patinar en aquesta fase.
Steve Jobs, el fundador d'Apple, no només està considerat un dels grans noms de la història de la tecnologia, sinó del món de l'empresa. Per contractar els millors empleats, l'empresari els portava a fer una cervesa oa menjar. El que buscava Jobs amb aquesta estratègia és que es relaxessin i fossin tan naturals com fos possible. Així, Jobs veia si encaixaven amb la cultura de l?empresa quan els feia una sèrie de preguntes convencionals.
L'exdirector executiu de la companyia comptable Xero, Trent Innes, es va inspirar a Jobs per crear una nova prova psicològica, que està a l'ordre del dia des de fa anys. El test del cafè consisteix a portar els entrevistats al menjador de l'oficina i assegurar-se que en surten amb una beguda calenta a la mà. Després que l'entrevista s'hagi acabat, Trent espera 30 minuts per veure si la persona s'ofereix a rentar el recipient o bé intenta dirigir-se cap a la cuina per fer-ho.
"Pots desenvolupar habilitats, pots adquirir coneixements i experiència, però realment tot es redueix a l'actitud. I l'actitud de què parlem molt és el concepte de 'lava la teva tassa de cafè", va explicar el 2019. Això, segons va comentar, mostra implicació amb la cultura de l'empresa. A més, i ja en to jocós, ha reconegut que així "la cuina està gairebé sempre neta i lluent". Amb informació de elperiodico.cat/ca
.png "English"){kind=small}
4 Comentaris
En una entrevista de trabajo hay mil y un detalle.
ResponEliminaNo sólo lo que sabe la persona que se quiere emplear, sino su forma de adecuarse con los que tendrá a su lado. La forma de dar la mano, de mirar, de sentarse, de venir a la entrevista, de comer, ...es un cúmulo de cosas, incluso sus aficiones, su temperamento.
Ha habido personas que superaban en conocimientos a otras para un mismo empleo, pero no en actitud, y eso también es una cuenta de resultados.
Tampoco puedes poner en una rueda dentada un canal forrado de oro cuando los demás son de hierro, no encajaría al topar con los otros engranajes. Todo tiene que ir engranado en igualdad de término para una misma finalidad.
Contratar para una empresa es muy complejo, aptitud y actitud y han de ir de la mano.
Tu hi entens d'aixó, jo nomès he passat dues entrevistes de feina, per Vosté Jutja i per la Sargantana Voladora.
EliminaNo sé si això és una llegenda o una curiositat exòtica de dubtós origen. La meva filla que realitza sovint entrevistes de treball on line no ha vist mai res semblant. Penso que el que és normal és una conversa cara a cara en què quedi palès el caràcter i la disposició, unit al currículum, de l'aspirant. Es tracta de ser natural i convincent. No crec que abundin les proves misterioses com la del cafè. Fa uns quants post, vaig parlar d'un mètode per seleccionar personal sobre la base de la biometria del rostre i, pel que he sabut, hi ha algunes empreses que seleccionen així els treballadors. Però em sembla una cosa rara. Crec que en una conversa es pot saber força bé si la persona candidata és idònia per al lloc.
ResponEliminaAquestes coses - com deia ma mare - només pasen a Am´çerica de dalt. Una conversa després de dinar o sopar crec que és millor per comèixer a una persona.
Elimina