Menys que abans però encara hi ha gent que xiula pel carrer (de seixanta en amunt en general) el pare era un xiulador compulsiu, i lletrista ocasional: "Porta'm a la lluna, vull estar molt vora teu, potam a la lluna i si no a Cardedeu' era una de les seves creacions. El Santiago, el meu pare, diria que ara la gent no xiula tant perquè ha perdut la innocència, que abans n'hi havia més... Deixem-ho en punts suspensius. Cert és però que abans si que es xiulava més pel carrer, però és que depèn de la ubicació geogràfica, no és igual a Barcelona que als pobles. Al matí a primera hora pels pobles la gent encara es dóna el bon dia, formalitat que a ciutat s'ha perdut en general i xiular es xiula -encara-, és un clàssic que es resisteix a desaparèixer com que els lampistes ensenyin la regatera del cul. En Serrat explicava que tenia un veí que sabien quan anava a arrugar la cara (cagar) perquè cantava o xiulava (no ho recordo exactament) pel cel obert. A Barcelona Kurt Savoy gravava discs només xiulant.

I també abans la gent cantava a casa seva o pel carrer, sobretot les dones fent la feina o a la cuina cantaven cançons populars, pujant o baixant per l'escala, i això sí que s'ha perdut molt, potser perquè estem assetjats arreu per les màquines, o perquè massa gent porta l'MP3 a la butxaca i els altaveus a l'orella. De fet cada vegada som més introspectius en el nostre comportament quotidià, més autistes, potser perquè a banda de perdre la innocència hem perdut també aquella alegria i il·lusió que abans, malgrat les moltes dificultats de l'època, la gent tenia. I no serà que actualment no tinguem mals per espantar....

Recordo que de pre-adolescent m'agradava cantar copla, i sobretot una que es deia 'Campanera'. Ara ja no canto, és cert, però si taral·lejo i xiulo anant pel carrer o a casa, de fet, amb tanta gent que va xerrant sola pel carrer amb el seu mòbil ja no dec cridar gens l'atenció. Depèn de l'estat d'ànim, puc taral·lejar o xiular: 'the shadow of your Smile', 'Sassy Samba', 'Portam a la lluna', o la Gallineta. N'hi ha d'altres, però aquestes quatre són les més recurrents. Ja veig que m'estic fent gran.
Tinc un  veí que toca el piano, i ho fa prou bé.I un gitano que molts migdies m'amenitza la migdiada cantant flamenco sota la finestra de casa. I fa uns dies vaig descobrir una enaltidora de l'art de xiular, una xiuladora extraordinaria. Es diu o es fa dir, Ayna, i és la guanyadora del Global Whistling Championship 2021 People's Choice Award. També la podeu trobar a Instagram. Podriem dir que Ayna, que em semba es madrilenya, és la xiuladora major del regne.