Espanya és una unitat de destí en l'irracional, entestada a mantenir viu l'independentisme a base de desoris polítics i judicials. Mentre Bolaños es vanta de que el procés està mort i enterrat, com el Real Madrid, el procés no està mort, 'está tomando cañas', sobretot i gracies a la tossuderia de Puigdemont, i a la obssessió de l'Estat per engarjolar-lo. A més tant la Fiscalia com Llarena apunten al lloc equivocat, segueixen sense entendre res de com va anar el procés i la DUI de Schrödinger. No ha entés que Puigdemont va ser qui va evitar el 'alzamiento' que preconitzaven Junqueras i Rovira. Si haurien d'estar-li agraïts en comptes de perseguir-lo. Mentrestant els acòlits de Puigdemont titllen de botifler a Junqueras escenificant la divisió del món independentista del que ja ens va avisar al seu dia Jose Maria Aznar.
“És un disbarat inconstitucional.” Així ha qualificat Joaquín Urias, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, la decisió de l’Advocacia de l’Estat de sumar-se a la Fiscalia del Tribunal Suprem i demanar al jutge Pablo Llarena que inclogui en la seva interlocutòria de processament del president a l’exili Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí el delicte de desordres públics agreujats, a més del de malversació per l’1-O.
Preguntat per ElNacional.cat, Urías ha insistit a explicar que el delicte de desordres agreujats “no existia” la tardor del 2017, quan es va fer la consulta del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya i, per tant, els responsables del Govern jutjats i a l’exili no sabien que hi ha unes actuacions que ara són delictives, malgrat que existís el delicte de desordres. El jurista espera que Llarena i la sala penal del Tribunal Suprem, en el recurs d’apel·lació, “ho tombin” i si no hio faran els tribunals europeus.
Joaquín Urías també és força crític amb la interlocutòria del magistrat Pablo Llarena en la qual actualitza el processament dels polítics catalans a l’exili per l’entrada en vigor de la reforma del Codi Penal, acordada pel PSOE Podem i ERC. Pel professor, el jutge Llarena “s’ha excedit en dos aspectes”. El primer és un excés “formal” perquè Llarena ha fet “política legislativa” perquè en la resolució critica la reforma i l’eliminació del delicte de sedició, i el que li toca és “aplicar la llei”. “Llarena -manifesta, Urías- no ha estat escollit pel poble. És un ciutadà més i en la funció de jutge ha d’aplicar la llei. És sancionable el que ha fet.” El segon excés és d’”interpretació” en el cas del delicte de malversació, ja que el jutge qualifica que la despesa imputada per realitzar l’1-O és una malversació agreujada, i no atenuada, com recull la nova reforma. “Per Llarena tota despesa que faci un polític pot ser delictiu perquè sosté que hi ha enriquiment ideològic. Com si un alcalde vol obrir una biblioteca a les tardes. Tota actuació és política! ”, s’exclama Urías, que ha denunciat que és “un truc” de Llarena per “deslegitimar” la nova reforma penal.
Els jutges “no apliquen la llei” en el cas català - Si prosperen els recursos de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat, el president Carles Puigdemont es podria afrontar a una petició d’un màxim de 17 anys de presó: 12 anys per la malversació agreujada i 5 anys pels desordres agreujats, que allunyen la rebaixa pensada i pactada pels responsables polítics del PSOE i ERC. Preguntat per aquest extrem, Joaquín Urías ha afirmat: “Tenim jutges que no apliquen la llei quan es tracta de l’independentisme català; la canvien. Faci el que faci no permetran que Puigdemont torni.”
A banda de les acusacions, Clara Ponsatí, a qui el jutge acusa del delicte de desobediència, ja ha presentat un recurs contra la resolució, a través del seu advocat Gonzalo Boye, en la qual li demana que retiri l’ordre de detenció a l’Estat espanyol ni que sigui per anar a declarar, a més d’assegurar que aquest delicte ja està prescrit en el seu cas. L’exconseller Lluís Puig, a través del seu nou advocat Miquel Sàmper, també ha presentat recurs i reclama que se li retiri l’acusació per malversació perquè ja va ser un fet jutjat en la causa del procés al Tribunal Suprem. El president Puigdemont i Toni Comín també presentaran els seus recursos, a través del seu advocat Gonzalo Boye. El termini finalitza aquest divendres, tot i que sempre hi ha un dia afegit, l’anomenat de gràcia.
.png "English"){kind=small}
11 Comentaris
Aparte el disparate de todos y todas en sus manifestaciones, me pregunto, y no va de broma, ¿el tal Gonzalo Boye no debe de poner cada día una vela a San Duracell para que el asunto sea como el de las pilas?...y dure, dure y dure...
ResponEliminaSegurament, encara que no depén d'ell, sinó de la resolució sobre la immunitat de Puigdemont que ha de prendre Brusel·les el més de Març.
EliminaPero el va cobrando, ¿no?, eso es lo que le interesa. Creo, vamos.
EliminaJa ni m'interessa el tema, per cert, des que vaig saber que el senyor Boyé fitxava pèrits feixistes i assassins, no gaire penedits, encara em va caure més de l'escambell. Embolica que fa fort, tot plegat.
ResponEliminaBoyé és un advocat bastant fosc, però no té res a veure amb l'escrit. que de fet no parla dels del procés sinó de la judicatura Espanyola i les seves actuacions que Joaquin Uria qualifica de disbarat inconstitucional.
EliminaAquests perits assassins que dius, i que han complert la seva condemna, tampoc tenen res a veure amb el procés, sinó amb el judici que rebrà Laura Borras per prevaricació i falsedat documental per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes.
Pero. . . ¿ al final el gato estaba vivo o muerto ?.
ResponEliminaTodo esto hay que verlo a través de lo que llevo repitiendo, el "process" duró dos segundos y medio, hasta que alguien abrió la caja y ni siquiera encontró al gato, tan solo una nota que decía : "has picado, gilpoll. . ."
Y hay mucha gente interesada en que la caja siga cerrada, y el ruido de fondo no permita escuchar si el corazón del gato late o no.
Es maravilloso presentarse a unas elecciones, y no presentar ni un renglón de programa electoral dedicado a las preocupaciones reales ( economía, empleo, salud, desarrollo a medio plazo ), y proclamar que vas a proclamar una hipotética independencia, aún sabiendo que es imposible, y que solo te apoya una minoría del electorado, la suficiente para tener acta de diputado, con tu sueldo, tus dietas y privilegios, a cambio de unos renglones en las redes sociales, algún mitin en "territorio amigo", intervenciones incendiarias en el Parlament, y alguna entrvevista en medios de comunicación afines.
Procurando, eso si, colocar la caja con el gato en lo mas alto de la estantería, no vaya a ser que alguien se de cuenta de que ni siquiera hay gato.
Y así hasta la jubilación, después de haber pasado por alguno de esos estamentos oficiales absolutamente inútiles, donde dormitan sus siestas antiguos políticos.
El gat de Schrödinger, el que diria es que ja n'està fins als collons de tots nosaltres.
EliminaPero...según Gato Pérez, RODERICUS, todos los gatos son pardos ¡¡¡
EliminaNoooor! segons Roberto Carlos, hi ha "un gato triste y azul".
EliminaNo sabía si comentar, la verdad, pero...
ResponEliminaEl sublevamiento no esta muerto, esta rearmándose. Es muy triste ver como esta pandilla de zánganos y delincuentes, autorizados y consentidos por un Gobierno central, este más, pero los anteriores parecidos que solo buscan mantenerse en el poder están desequilibrando un país, robando a sus ciudadanos para sus catecismos particulares y generando odio en la población de Cataluña.
El Gobierno Central no tiene mensaje, no se si son idiotas, acomplejados o simplemente prefieren mirar hacia otro lado pensando que esto se va a solucionar solo. Mi experiencia personal me dice que las cosas no se arreglan solas, ningunear un problema no soluciona nada y perdonar a los responsables ,mientras afirman que lo volverán a hacer no hace sino agravar el problema, ahora con más impunidad eso sí . Este gobierno lo ha hecho muy mal, pero los anteriores, desde Felipe en adelante no lo hicieron mejor. Para hacer un referendum en Cataluña antes debemos preguntar a todos los españoles si queremos permitir que España se haga divisible y que condiciones debe haber para ello, si España decide que es divisible, entonces preguntamos, mientras tanto no. Es la voluntad del pueblo español a decidir sobre España y una minoría de un país no puede decidir sobre la composición del territorio, sus límites y sus fronteras. Eso creo yo.
Esto irá a peor en pocos años vista, con indultos o sin ellos.
Un saludo
No habrá referendum en años, en muchos años, el independentismo emocional ha desaparecido, desengañado con el engaño, sólo queda el 20% de antes y dudo que consigan recuperar a este 30%. que sobre todo creció gracias a la ineptitud de M.Rajoy. El Gobierno central no tiene nada de idiota, sabe muy bien lo que se hace, sólo que necesita monetanèamente los votos de ERC. No pasará gran cosa en los próximos al menos 10 años. Hazme caso, recuerda que acerté en la desaparición de UPyD y de Ciudadanos.
Elimina