Avui 13 de febrer, és el día mundial de la radio, o així ho ha declarat la Unesco. Una radio que malgrat els auguris de Buggles i altres fa uns anys, és més viva i escoltada que mai, potser perquè malgrat no tenir imatges, la ràdio és un mitjà de comunicació imprescindible en les nostres vides, té un dinamisme i immediatesa als que no arriba la televisió i també perquè la seva pluralitat és molt més gran, així com la seva capacitat de comunicar.
Sóc dels qui no pot estar sense la radio, al cotxe o a casa o quan surto a caminar o amb la bicicleta, necessito la companyia de la radio, sigui parlada o musical. Normalment escolto RAC1 però també altres emisores de música, com Catalunya música o Rac 105. A la radio sovint és troba un consol, una ajuda, una distracció o una informació que és bona i s'agraeix. Ah! i encara conservo un antic transistor, per si de cas. Llarga vida a la radio!.
Sóc dels qui no pot estar sense la radio, al cotxe o a casa o quan surto a caminar o amb la bicicleta, necessito la companyia de la radio, sigui parlada o musical. Normalment escolto RAC1 però també altres emisores de música, com Catalunya música o Rac 105. A la radio sovint és troba un consol, una ajuda, una distracció o una informació que és bona i s'agraeix. Ah! i encara conservo un antic transistor, per si de cas. Llarga vida a la radio!.
Me gusta la radio.
ResponEliminaDesde siempre he estado en la Ser. Aunque de joven ponía una que era Radio Juventud de Barcelona, era musical.
Hoy hay un apartado muy bueno de Jaume Sisa en La Vanguardia: Jaume Sisa advierte que “estamos asomándonos a un puritanismo que antes era propio de la derecha".
L'he vist i escoltat, està bé aixó del podcast. Cada vegada n'hi ha més. El digital de la vanguardia és de llarg el millor de tots, per qualitat i per quantitat.
ResponEliminaSalut.
Debo confesar que salvo muy puntualmente en el coche – casi siempre pongo música- a penas, la escucho. Me da envidia escuchar a gente que comenta ciertos programas de debate muy vivos e interesantes pero no es mi caso. Mi madre por ejemplo, sin embargo, siempre la recuerdo pegada a un transitor, ahora tampoco, a la pobre le cuesta muchísimo seguir una conversación, curiosamente ahora está colgada de la Tv que siempre odió. Creo que la Tv lo da todo mucho más digerido, la radio requiere interés.. la Tv solo mirar y ya! Yo, ni una , ni otra ; )
ResponEliminaFeliz día a los radioyentes! ; )
Un abrazo fuerte!!
PD
Recuerdo este tema jajaja súper pegadizo!
Eso te debe pasar porque no eres "boomer" o "bayboomer". Los de mi edad y algo menos hemos crecido con la radio, siempre la radio.
ResponEliminaUn abrazo.