Les modes van i vénen, i una que persegueix, malgrat el temps que passi, és la de sortir al carrer amb el pijama. Les famoses i influencers van triomfar fa una dècada en presentar-se a alguns photocalls i programes de televisió amb aquestes peces. Això sí, sempre amb pijames d?etiqueta. Aleshores, ho feien impol·lutes, maquillades i ben pentinades. Tot i això, ara, de nou, sortir al carrer en pijama per prendre un cafè, passejar el gos o fer compres és una tendència. Encara que, a diferència de fa una dècada, triomfa més aviat sortir amb la cara rentada, en sabatilles i amb els cabells poc arreglats.
Aquest nou corrent ja té fins al seu nom: 'NBN', les sigles de Netflix-Baguette-Netflix. La corresponsal d'EiTB a París, Olatz Simón, es va adonar del que passava a la capital francesa. "Cada vegada veig més a París això de sortir en pijama a buscar el pa oa petits encàrrecs els caps de setmana. Em diuen que en diuen NBN. Segur que no és només aquí", va detallar. Aquest fenomen ja s'ha expandit i es veu a grans ciutats com Londres, Toronto, Hèlsinki, Nova York, Pequín, Xangai, Miami i Barcelona.
Els experts en moda i etiqueta social atribueixen a la "mandra", l'"esgotament", l'"esnobisme" o el "m'és igual el que pensin de mi, vaig al meu aire". "Trepitjar el carrer en pijama és un indicador de mandra, però també del cansament i esgotament que mostra la societat", explica el professor de protocol i etiqueta social, Miguel de l'Amo a EFE. "Et posis el que et posis, ningú se n'assabentarà. La gent no mira pel carrer i a les grans ciutats menys, no ens analitzem", expressa del Amo, que assegura que aquesta tendència no és una moda, sinó "un reflex de la indiferència". (Com podreu observar, del Amo no s'ha assabentat de res de com funciona ña societat, topt i ser professor de protocol in etiqueta).A la societat actual "val tot", expressa "l'expert?" en etiqueta social, que considera que esmorzar en una cafeteria en pijama pot resultar, per a alguns "súper modern" i per a altres, "poc higiènic". De fet, una oficina municipal del poble de Dos Hermanas, a Sevilla, ja es va oposar a aquesta comoditat el 2021. "No s'atendrà cap usuari/ària que vingui vestit amb pijama o bata d'estar a casa", deia un cartell a la porta. Per allà 2017, la cafeteria Los Monaguillos de Màlaga, també prohibia l'entrada en pijama o bata per "higiene i respecte" a la resta dels clients presents al local.
D'altra banda, del Amo creu que aquesta moda és un efecte secundari de la pandèmia. Cal recordar que el confinament ens va fer romandre a casa amb els nostres millors pijames posats durant mesos. Això va sentenciar qualsevol regla que encara pogués dictar com s'ha de vestir. A més, les marques ràpidament es van adaptar a aquella necessitat de comoditat amb ideals conjunts de punt de colors amb què indistintament dormir o estar a casa. "Ens hem acostumat a treballar a casa, en pijama i sabatilles", admet del Amo. L'expert creu que "no serà una moda amb gaire recorregut".
Tal com recull El Periódico, per al dissenyador Juan Duyos no és un costum actual. "Això de sortir al carrer en pijama tota la vida ha estat de gent mandrosa o excèntrica", expressa, mentre recorda que el seu avi sempre anava als bous en pijama. "La plaça era seva, pensava que era com ser a casa". D'altra banda, l'experta en comunicació de moda Blanca Zurita opina que aquesta tendència denota "una falsa desídia" amb un punt d'esnobisme i "provocació". Ja ho deia Madame Bovary, no hi ha res de nou, només que ho hem oblidat; qualsevol que visqui en un barri està tip de veure gent que va en pijama i bata a buscar el pa, i segons tinc entès a la Xina encara és més freqüent. En resum una altra estúpida moda més, això sí amb nom propi i molt adequat: NBN, Netflix-Baguette-Netflix.
jajajaja, DPD...Dejadez, Pereza, Dejadez...
ResponEliminaAquest del Amo hi ha una cosa en que si l'encerta, amb la pandèmia s'anava més en pijama per casa, pero oblida que no es podia sortir al carrer.
ResponEliminaConvertir la dejadez y la mandra en tendencia ya me parece rizar el rizo.
ResponEliminaAntes lo de salir a la calle en batín era cosa de señoras mayores con claros problemas físicos para vestirse, que iban así a comprar la barra de pan, y que no levantaban comentarios dada la evidencia de su estado.
Ahora, que lo haga alguien joven me parece una falta de amor propio tremenda, camuflada de modernez, y hacer de un defecto garrafal una virtud.
Si aquella temporada en que les dio por salir a la calle en chándal con zapatos de tacón ya me parecía el culmen de la horterada. . .
Me pilla a mi mi madre saliendo a la calle en batín y pantuflas, y hubiera sometido a su escoba a una prueba de resistencia en mi cabeza.
Hay que andar con cuidado, una generación de gilipollas está a punto de coger el control del cotarro, y lo son todavía aún mas de los que ya están en ello.
Gilipollas al poder, Idiocracia cada vegada és més a prop. Salvis qui pugui...
ResponElimina