Acaben de dir a Rac1 que ha mort l'Espinàs, tenia 95 anys, DEP. Josep Maria Espinàs va publicar 'Temps afegit' als 73 anys, l'any 2000, 73 era en aquell temps l'esperança de vida dels homes. Si Miró deia que per ser universal s'ha de ser local, Espinàs demostrava que per arribar a l'essència de la vida, només li cal aturar un moment quotidià per donar-li una dimensió que reflecteix la condició humana. 

El llibre li vaig regalar al pare que tenia deu anys més que l'Espinàs. Deien avui als mitjans que l'esperança de vida a Espanya que era l'any passat de 84 anys, s'havia reduït a 82 pels efectes de la pandèmia de la covid-19. Tot i així, de 73 a 82 en 21 anys, es una gran diferencia d'esperança de vida. El pare ja no hi és i l'Espinàs ja no escriu, o si ho fa, no publica. Del 'Temps afegit' n'he tret aquest relat...

LA PERSIANA - Quan em desperto miro la persiana, Americana, en diuen, de llistons horitzontals. No queda mai abaixada del tot, compacta. Per això ara veig estretes franges paral·leles de foscor i de llum. Els llistons opacs alternen amb les ratlles de claror, i en la intensitat d'aquesta claror matinal he aprés, amb el temps, a llegir l'hora que marca el rellotge de persiana, aquests llistons de llum entre els llistons de fusta em diuen que, una vegada més, ressuscito en un nou dia. M'agrada mirar uns minuts aquestes franges, abans de llevar-me, i avui les compto: són catorze, com els versos d'un sonet.  La fosca i la claror fan la bandera del món. M'alço del llit, estiro la corretja fins que la persiana puja del tot i s'amaga. He hissat doncs, la bandera gloriosa de la llum, i immediatament li ret honors el sorollós himne de la ciutat, i l'escolto uns segons, quiet, agraït.

Espinas amb la seva inseparable Hispano-Olivetti Studio 46,