Aquesta expressió se li acredita generalment a Andy Warhol, que la va incloure en aquestes paraules “En el futur, tots seran famosos mundialment per 15 minuts”, pronunciades en un programa per a l'exhibició del seu treball realitzat el 1968 al Moderna Museet a Estocolm, Suècia. El fotògraf Nat Finkelstein assenyala que ell va ser qui va crear aquesta expressió, dient que estava fotografiant Warhol el 1966 per a un llibre que li havia proposat. Una multitud que es va donar cita al lloc intentava retratar-se amb les fotografies i Warhol suposadament va remarcar el fet que tothom volia ser famós, a la qual cosa Finkelstein va replicar, “Clar Andy!, per quinze minuts”. L'expressió s'utilitza sovint per referir-se a persones a la indústria de l'entreteniment o altres àrees de la cultura popular.

No és aquest el cas de Ramón Tamames, que avui es presta a un espectacle grotesc que no necessita, per concloure el relat de la seva vida, en benefici d?un partit d'extrema dreta com és Vox. Tamames ha estat activista durant el franquisme, membre del comitè central del PCE, assessor dels pactes de la Moncloa, diputat al Congrés, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid amb Enrique Tierno Galván o fundador d'Esquerra Unida. Després, la seva carrera política va anar lliscant suaument cap a la dreta i fins i tot va militar al CDS d'Adolfo Suárez, però la seva talla intel·lectual el va portar a rebre el premi Espasa d'Assaig o el premi Jaume I d'Economia. I fins i tot és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Dit altrament, no necessita els quinze minuts de glòria que Andy Warhol reclamava per a tothom. Aleshores, per què Tamames es presta a l'espectacle d'una moció de censura extemporània? És evident que Santiago Abascal i els seus, no esperen fer caure el Govern, sinó aconseguir visibilitat mediàtica per atacar l'esquerra i, alhora, intentar debilitar el PP, que ja ha dit que s'abstindrà a la votació.

Tamames pot semblar el protagonista de la frase de Warhol. Tindrà al final de la vida els seus quinze minuts de glòria. El discurs caldrà escoltar-lo amb atenció, serà l'epíleg del parlament d'Abascal amb què s'obrirà la sessió. I mentre ja sabem el que dirà Abascal, de Tamames, potser en va, esperem una lliçó magistral que quedi per a la història. Alguna cosa em diu que possiblement així serà, encara que ves tu a saber, cadascú ennobleix o taca la seva història com creu que ho ha de fer. Però Tamames s'hauria de regalar a ell mateix, un final digne, i és per això –potser– que ha acceptat l'encàrrec d'Abascal. La resposta, avui o demà.