França està en peu de guerra per la voluntat del Govern d'endarrerir dos anys l'edat de jubilació, i passar dels 62 als 64 anys. La mesura és molt impopular, però té la lògica d'una societat on augmenta la longevitat alhora que baixa el nombre de naixements. L'edat mitjana de la població francesa, com passa a la resta d'Europa, és cada cop més alta i al ritme actual, si no es produeixen arribades d'immigrants més joves, fa que la UE vagi pel camí de ser un gran geriàtric. A Espanya, l'edat mitjana de la població és avui de 44 anys, i el 1982 era de 34. La tendència demogràfica és claríssima, i els percentatges de més grans de 65 anys creixen anualment i els de menors de 25 decreixen.

En aquest context, seria normal que l'edat de jubilació, malgrat les protestes a França, s'endarrerís, però dir això avui és gairebé una heretgia. Les prejubilacions estan a l'ordre del dia i moltes empreses prefereixen per interessos econòmics substituir professionals que encara disposen de molt recorregut a les botes, però tenen salaris alts per joves àmpliament preparats, però que acceptaran uns sous més baixos.

La paradoxa és que la societat convida a la sortida del mercat laboral a professionals que es troben en un estat mental i de salut excel·lent. No es diu per dir. Continus estudis revelen que els actuals més grans de 70 anys conserven millors capacitats físiques i cognitives que els d'aquesta mateixa edat fa una dècada. I l'edatisme, que són els prejudicis que hi ha sobre la capacitat de la gent gran, és cada vegada més freqüent a la nostra societat. Contra aquest clima existent, es rebel·la Manel Domínguez, doctor en Comunicació Social i autor del llibre Sènior, que és molt recomanable, sobre el canvi de paradigma que suposa substituir la visió protectora i assistencial de la gent gran per una nova mirada que valori més el seu talent i allò que poden aportar a la col·lectivitat. Els sèniors demanen pas, a França. Mentrestant aquí no sembla que seguim l'exemple dels francesos. Escrivà ha aconseguit l'acord amb Brussel·les i els sindicats sobre la continuïtat de les pensions clar que els sindicats francesos no són com els espanyols, ni tampoc la situació social del país veí és com l'espanyola. 

Ja va avisar Macron fa uns dies als francesos: La fi de l'abundància s'ha acabat, i a França, els ciutadans i sindicats s'hauran d'estrènyer el cinturó i adaptar-se als nous temps, si és que volen seguir cobrant la pensió.