Una de les coses que em molesta profundament, és que l’administració se’n foti dels ciutadans, tractant-los com a unes criatures immadures i incíviques, renyant-los, dient que han de fer i com i en alguns casos a quina hora, i ells s’ho passen tot pel forro i fan el que els hi rota.
És sabut que al començament de la recollida selectiva de brossa, el que els ciutadans havien separat, es tornava a barrejar perquè no hi havia les plantes preparades pel tractament d’aquests residus. Durant anys els vehicles que estaven en pitjor estat de manteniment i posada al dia de la ITV han estat els municipals, siguin de la policia o d’autobusos.
És sabut que al començament de la recollida selectiva de brossa, el que els ciutadans havien separat, es tornava a barrejar perquè no hi havia les plantes preparades pel tractament d’aquests residus. Durant anys els vehicles que estaven en pitjor estat de manteniment i posada al dia de la ITV han estat els municipals, siguin de la policia o d’autobusos.
Nosaltres hem d’anar a vuitanta per hora, o fer llargues cues, quan veus passar un cotxe oficial per la vorera de l’autopista de peatge en la que estàs embussat, a tota pastilla amb el conseller de torn – per raons de seguretat diuen –
Tu tens un terrenet en el que confiaves i no hi ha manera de requalificar-lo, i, en canvi, qualsevol ajuntament fa uns tripijocs de mans com que un terreny agrícola, passi a ser industrial i d’ací n’acaben sortint cases adossades amb jardí i mànega per regar l'herba incorporada, i un centre Comercial al costat.
Podria posar més exemples d'ineficiència indolent de l’administració i presa de per als ciutadans, però hi ha un cas que ahir em va encendre, entre altres coses perquè ja ho havia denunciat en més d’una ocasió en aquest bloc, no aquest en concret però sí el cas. Em vinc a referir a la fuita d’aigua (m’és igual 260.000 que 400.000 litres diaris) de la canonada que va de Cardedeu a Barcelona. I em va encendre perquè és un exemple fefaent de la hipocresia, estultícia, inoperància i mala fe de l'administració. Se sabia d’aquesta fuita d’aigua, i feia temps que se sabia, com se sap que en una població qualsevol, unes canonades en bon estat de manteniment (si és que n’hi ha alguna) perden entre un 15 i un 20% d’aigua i en general és un 40% la que se’n va en orris. Però és que a banda, sap l'administració la quantitat d’aigua que malbaraten els pagesos?, pagesos, per cert, que potser no ens podem permetre el luxe de tenir si són incapaços d’adaptar-se als sistemes de reg del segle XXI.
Sí! Ja sé que n’hi ha que ho fan, no masses, si no no consumirien el 70% de l’aigua. I aquí al Montseny, a Sant Hilari s’agafa cada dia una mica d’aigua per envasar, per cert, amb botelles de plàstic, quan una administració competent hauria aconseguit produir una aigua d’aixeta prou bevible perquè no fes falta gastar-se diners comprant aquesta aigua, o potser posant un osmòtic d’aquests que filtra la calç i que anuncien per les ràdios i que es podria dictar una llei perquè anés incorporat a cada nou habitatge. De fet, es podia haver fet el mateix fa ja molts anys amb l’energia solar i tampoc.
Per acabar, ja sé que l'administració és incompetent, lenta i feixuga per naturalesa, i que l’únic interès que té és el de legislar i recaptar. Que tenim un problema!, fem una disposició, ban o com es digui en l'àmbit local o llei en l'àmbit Estatal i ja hem resolt el problema. Que falten diners a les arques municipals o Estatals, puig hem malbaratat una porrada d’euros, s’apuja l’Ibi, l’IAE, l’impost municipal de matriculació, el rebut de les escombraries o el que faci falta i problema resolt.
Aquesta màquina insaciable d'escurar butxaques als ciutadans no té remei i hem après fins i tot a no emprenyar-nos-hi gaire i pagar religiosament tot quan ens arriba. Ara, això de l’aigua de Badalona que es perd d'una canonada (180 mil litres diaris des de fa 15 anys) clama al cel i a la terra. A algú se li haurien d’exigir responsabilitats i sinó almenys, ja que no se’n farà càrrec ningú perquè en un país d’irresponsables no poden haver-hi responsables, almenys que deixin de donar-nos la tabarra amb què hem d’estalviar aigua i es fotin on els càpiga, anuncis com el del començament del comentari.
Per acabar, ja sé que l'administració és incompetent, lenta i feixuga per naturalesa, i que l’únic interès que té és el de legislar i recaptar. Que tenim un problema!, fem una disposició, ban o com es digui en l'àmbit local o llei en l'àmbit Estatal i ja hem resolt el problema. Que falten diners a les arques municipals o Estatals, puig hem malbaratat una porrada d’euros, s’apuja l’Ibi, l’IAE, l’impost municipal de matriculació, el rebut de les escombraries o el que faci falta i problema resolt.
La fuita d'aigua en una canonada al barri badaloní de Canyet |
Ja, ja, no se atreverán a "tocar" a los payeses, porque forman una parte importante de su electorado, en unas demarcaciones electorales con representación inflada en el Parlament. Seguirán regando a manta, pase lo que pase, y con restricciones incluidas.
ResponEliminaLo de las fugas en las conducciones es algo que viene casi de la época romana. En condiciones normales, nuestros "mandarines" asumen la perdida de agua como un coste bajo en comparación a lo que cuesta hacer un mantenimiento riguroso de la red, lo que ocurre es que en épocas de sequía es cuando se echa en falta ese dispendio inútil de agua. Ya ves, lo previsores que son, "si no renuevo mandato, que se jodan los que entren, ya se lo encontrarán".
Al final, las fugas solo se reparan cuando el escape provoca un socavón considerable, en alguna parte, si es una fuga silenciosa e inofensiva, se ignora olímpicamente.
No tengo conocimiento de la calidad de agua que disfrutáis en Sabadell, pero en el Baix Llobregat la que sale del grifo está cargada de cal y sales hasta casi el punto de saturación, casi un tres por ciento de carga.
Y así no hay una puñetera lavadora que no sobreviva funcionando más allá de seis o siete años, y hay que dopar de anti-cal a cascoporro todos los lavavajillas, por no hablar del desgaste al que se somete la ropa lavando en estas condiciones, con un agua que tiene un coste récord para los consumidores.
Es de difícil solución si no es con una inversión tremenda en filtros y estaciones de tratamiento, dada las características de la cuenca media del Llobregat, con abundante presencia de minerales solubles en los márgenes, como las montañas de residuos de potasa en Sallent, que acaba disuelta en el acuífero del río, sin que nuestras autoridades tomen cartas en el asunto.
Esa es otra, el coste del servicio, no digo más.
Lo que me jode de nuestros "mandarines" es el tono de profesor de escuela que adoptan cuando nos aleccionan sobre un uso responsable de lo que sea, da la impresión de que los destinatarios del mensaje sean críos de preescolar, y no adultos responsables. Porque con los estacazos que supone el recibo del agua, cualquier ciudadano sensato ya procura no abrir los grifos inútilmente.
L'aigua de Sabadell també conté molta calç, i si, la rentadora peta als cinc sis anys, encara que no sé si és per la calç o per l'obsolescència programada, que això és un altre tema del qual en podríem parlar molt. Ara, això de les canonades que perden tanta aigua sí que és de delicte.
EliminaSalut.
Es que no se que decir. Rodericus lo ha plasmado con contundencia. Me quedo con él.
ResponEliminaSalut
És que Rodericus quan comenta, comenta abraonat...
ResponEliminaSalut.
Elocuencia sertorial. Si yo hubiera pillado a Catilina, se habría cortado las venas.
EliminaDoncs el que us puc dir és que em sembla que és un problema força generalitzat. Parlo des de Sils, Girona i tenim "tots" els problemes que apareixen al post. Aigua amb moltíssima calç, que a més el nostre poble ha d'anar a buscar força kms. (prop d'Hostalrich) amb el que suposa de canonades que de tant en tant rebenten.A més, té el seu puntet, perquè estem envoltats de llocs icònics per a l'aigua envasada (St.Hilari i Caldes de Malavella) De tant en tant patim alguna contaminació. El 2018 vam estar 4 mesos sense poder fer servir el suministrament com aigua de boca. La pèrdua en canonades es calcula en 34% En fi...
ResponEliminaLa pèrdua d'aigua de les canonades és un clàssic. Quan feia la mili a Palma de Mallorca l'any 68, un tinent coronel va fer un estudi de les canonades d'aigua de Palma, encarregat per l'ajuntament, i a mi em va demanar que l'ajudes en la tasca de posat negre sobre blanc en l'informe a màquina. Resultat, el 50% de l'aigua de les canonades es perdia en ser molt velles, però reparar-ho costava un colló i part de l'altre, i com en aquell temps no estàvem en emergència climàtica ho varen deixar tal i com estava..
ResponEliminaJa et juro jo que on vaig fer jo la mili, es perdia alguna ampolla de vi en subministrar a la cantina, però el que és aigua... ni una gota.
ResponElimina