El pacte entre socialistes i republicans per posar en marxa l’ampliació de l’aeroport, l’enllaç entre Sabadell i Terrassa a la B-40 o la construcció d’un complex de lleure a Tarragona suposa una aposta de futur. Certament, els republicans s’hi han compromès arrossegant els peus i sense massa ganes, fins al punt que JxCat està intentant lligar curt el Govern perquè no dilati o dilueixi aquests projectes. L’oposició a la Cambra és testimonial. Només la CUP s’hi oposa. En realitat s’oposa a tot, fins i tot a cantar havaneres. També els comuns donen la tabarra ennuegats per tanta ideologia.

Dissabte, 4000 persones es varen manifestar a Sabadell en contra de les inversions en infraestructures, concretament del quart cinturó. També estan, per cert, en contra del parc eòlic a Roses perquè afecta el paisatge marí. La concentració tenia per lema “Defensar la terra, construir el futur”. És interessant destacar la prudència del redactor de l’eslògan perquè no aclareix si aquest món serà millor.

Quina sorpresa, que estrany, no havia passat mai. I és que aquest país nostre tan petit i escadusser, té en la majoria dels seus ciutadans o entitats una justa correspondència en el comportament de la cosa quotidiana. Una de les activitats preferides d'aquests ciutadans o entitats es viure instal·lats en la cultura del NO!. Que s'ha de fer un abocador, o una presó, o ha de passar el TAV, que a més a més aquest mateix ciutadà exigeix es facin ja!, Ah! si que s'ha de fer, però no al meu poble que em molesta, que ho facin al del veí, i així s'ho van passant de poble a poble com en una espècie de joc de l'oca, i qualsevol obra pública per aquesta ruqueria intransigent i sovint desinformada d'aquests experts en la cultura del NO!, ens costa a tots plegats molt més temps i diners, perquè finalment s'acaba fent. Aquesta cultura del NO! té algunes vegades raons de pes, però sovint no és així o són molt peregrines. A la Roca del Vallès es varen posar com una moto quan els hi varen fer la presó (aquí tornem a la ignorància i desconeixement), la presó no és a la Roca, sinó al terme Municipal de la Roca, i, per cert, és més a la vora de Granollers o Palou, que de la Roca.

Canviar el futur no pot ser posar bastons a les rodes a tot en nom de defensar la terra segons convé i interessa i sovint sense massa raons ni criteri. Jordi Pujol ja se'n queixava d'aquesta cultura tan nostrada del NO! Una cultura de la qual s'ha de dir que no és un fet diferencial purament català, també a Galícia tenen els seus espècimens.