Sovint penso que de no haver escrit Bolaño 'Los detectives salvajes', res n'hauriem sabut dels poetes real visceralistes que van esclatar al Mèxic del 68. Poetes Com Mario Santiago Papasquiaro, el mateix Bolaño i altres que trobareu ressenyats al final de l'escrit..., i la pregunta que em faig és: Encara que Bolaño inclou a los Detectives Alcira Soust com Auxilio Lacouture, diria que pensaba en ella quan parlava de la poetesa Cesárea Tinajero, la precursora dels poetes real visceralistes, o la mare dels poetes famèlics, encara que Cesárea Tinajero de fet estaba inspirada en Concha Urquiza.
  • Una vegada li van preguntar a Bolaño si era possible encara habitar poèticament en el present i ell va contestar, pensant en personatges com el seu col·lega infrarrealista Mario Santiago Papasquiaro i Alcira Soust Scaffo, que "es pot però no és recomanable.
QUI VA SER ALCIRA SOUST? - Alcira Soust Scaffo va ser una poeta inèdita i fascinant, que va néixer a Montevideo però va passar la major part de la seva vida vinculada a la Universitat Nacional de Mèxic i a les revoltes estudiantils de dues dècades. El seu nebot nét va presentar a Mèxic l'arxiu familiar i una important troballa de la seva obra poètica.  Aquest fet va ser reprès en dues obres de l'escriptor xilè, Roberto Bolaño: primer a 'Els Detectius Salvatges', en un capítol específic on la poeta parla des d'aquest tancament que després protagonitza una segona novel·la, 'Amulet', del 1999.
"L'obra és militant i americanista", va dir Bolaño amb motiu de la presentació del seu llibre al diari El País i va descriure a la uruguaiana com "una dona molt coneguda en els ambients literaris mexicans i d'una gran generositat. Va estar al meu costat quan vaig abandonar Xile el 1973 i crec que ja tota la meva vida no va deixar de protegir-me. Potser ella sigui l'amulet del títol".
Alcira veia en la poesia i l'art una forma de transformar el món; per això repartia els seus versos gratis pels carrers i en la Ciutat Universitària, a més d'elaborar colorits cartells que posava a la vista de tots. També sembrava plantes i arbres en honor a poetes morts o com a símbols dels valors que defensava, com la xicranda que va plantar a la Facultat de Psicologia de la UNAM. A finals dels vuitanta, les seves pèssimes condicions de vida la van portar a presentar aguts trastorns psicològics i a ser internada. El 1988, després de 36 anys, va tornar al seu natal Uruguai, on moriria el 1997 i seria enviada a la fossa comuna. Malgrat això, cada any la xicranda que va sembrar segueix florint. - QUI VA SER ALCIRA SOUST?

LOS DETECTIVES SALVAJES (UN PER UN)

 Arturo Belano es Roberto Bolaño.
Julio César Álamo o “el poeta campesino” es Juan Bañuelos.
Ulises Lima es Mario Santiago Papasquiaro.
Cesárea Tinajero está inspirada en Concha Urquiza.
Ernesto San Epifanio es Darío Galicia.
Rafael Barrios es Rubén Medina.
Jacinto Requena es José Peguero.
Felipe Müller es Bruno Montané.
Pancho Rodríguez es Ramón Méndez.
Moctezuma Rodríguez es Cuauhtémoc Méndez.
Angélica Font es Vera Larrosa (Vera ganó el “Premio de Poesía Diana Toscano”; en la novela se dice que Angélica ganó el “Premio de Poesía Laura Damián”).
María Font es Mara Larrosa.
Joaquín Font es Manolo Larrosa (arquitecto, padre de Vera y Mara).
Bárbara Patterson es Jan (amiga de Víctor Zamudio, es de San Diego, California; hija de un importante académico de la UCSD; se casó con Rubén Medina, razón por la que éste emigró a los EEUU y ahora es un Ph.D. y maestro en la Universidad de Wisconsin).
“Piel Divina” es apodo real de Jorge Hernández, actor y performancero. Ahora vive en París.
Laura Jáuregui es Lisa Johnson (fue novia de Bolaño; ahora es prestigiada bióloga, investigadora en la UNAM).
Xóchitl García es Guadalupe Ochoa.
Fabio Ernesto Logiacomo es Jorge Boccanera (poeta argentino que vivió en México, trabajó en la redacción de la revista Plural después de que la dejó Octavio Paz y la tomó Jaime Labastida).
Juis Sebastián Rosado es José Joaquín Blanco.
Amadeo Salvatierra puede ser Rodolfo Zanabria (aunque éste fue pintor y no escritor) y una figura relacionada con el estridentismo.
En la novela: «…uno al que decían el Cojo, un poeta de más de treinta años, un alcohólico…» es Orlando Guillén.
Auxilio Lacouture es Alcira Soust(poeta uruguaya que vivió muchos años en México, se quedó en ciudad universitaria en 1968, encerrada en unos sanitarios, todo el tiempo que los militares tuvieron tomada la Universidad).
Lisandro Morales es Lautaro (argentino dueño de la Editorial Extemporáneos, la que publicó Muchachos desnudos bajo el arcoiris de fuego).
Vargas Prado es José Donoso Pareja, poeta ecuatoriano, fue editor en la Editorial Extemporáneos).
Roberto Rosas es José Rosas Ribeyro (poeta peruano).
Claudia (de la que habla “Norman Bolzman, en Tel-Aviv”) es Claudia Kerlik (amor romántico imposible de Mario Santiago, que viajó a Israel buscándola. Actualmente Kerlik es catedrática de literatura en la UAM).
José “Zopilote” Colina es José de la Colina.
En la novela dice: «…uno de los pinches ahijados de Ernesto Cardenal» es el poeta nicaragüense Julio Valle, que vivió en México.
Pancracio Montesol es Augusto Monterroso.
Pere Ordóñez se basa en Pere Gimferrer.
Publicado en la revista Replicante (México, nº 9, Año III, noviembre 2006 – enero 2007)


"Les dones són putes assassines, Max, són micos balbs de fred que contemplen l'horitzó des d'un arbre malalt, són princeses que et busquen en la foscor, plorant, indagant les paraules que mai podran dir. En l'equívoc vivim i planegem els nostres cicles de vida." Això escrivia Bolaño en un conte que no crec agrades gaire als lectors i lectores sensibles, pero ell era aixi, li agradaba provocar, en uns temps en que encara era possible fer-ho.

La censura literaria no es nova, ja a l'any 2019 l'escola Tàber de Barcelona i l'Associació Espai i Lleure, a Gràcia, varen acordar retirar de la biblioteca del centre 200 contes per considerar-los tòxics des de la perspectiva de gènere, entre ells, La Caputxeta, La Bella Dorment o La llegenda de Sant Jordi.