Primer van venir les metàfores, però com que jo no era metàfora, no em va importar. Després van venir a buscar la ironia, però com que jo no era ironia, tampoc em va importar. Més tard es van emportar els adjectius, però com que jo no era adjectiu, tampoc em va importar, després van ser els diacrítics, i ara venen a buscar el símil; ànims, que encara no és massa tard. Una cosa així suggeriria jo a una editorial si em contractés com a lector de sensibilitat per revisar l'obra de Bertolt Brecht. Després anotaria que l'obra atribuïda a ell, de fet la va escriure Bond, James Bond, també revisat pels lectors sensibles.

Reflexiona sobre els lectors sensibles Irene Lozano a el diario.es, y és que el tema dona molt de si, més del que sembla.